Innocenci I
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV Albano Laziale (Imperi Romà) |
| Mort | 12 març 417 Roma (Imperi Romà) |
| Sepultura | Col·legiata de Bad Gandersheim (846–) |
 40è Papa | |
| 402 – 12 març 417 (Gregorià) ← Anastasi I – Zòsim → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 12 de març 28 de juliol |
| Família | |
| Pare | Anastasi I |
 | |
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417. El seu mandat s'emmarca en un moment en què l'Imperi Romà d'Occident es trobava afeblit a causa de les invasions bàrbares, va acumular un considerable poder temporal i eclesiàstic.[1] Destaca el setge i saqueig de Roma per part del visigot Alaric I, amb qui Innocenci va negociar la pau.
Orígens[modifica]
Es desconeix la data de naixement[2] i d'abans de la seva elecció com a papa podria haver estat un diaca romà.[3] D'acord amb Liber Pontificalis, hom diu que era natural d'Albano Laziale, i fill d'Innocenci.[4] Una altra teoria afirma que probablement era fill del seu predecessor, Anastasi I.[3][1]
Pontificat[modifica]
A la mort d'Anastasi, el 22 de desembre del 401 va ser elegit papa de Roma.[3] A petició d'Exuperi de Tolosa, que demanava instruccions sobre el càanon de la bíblia i el comportament dels religiosos, li va escriure la carta Consulenti Tibi el 20 de febrer de 405, que contenia una llista de les escriptures canòniques i una sèrie d'escrits que no només s'havien de repudiar, calia prohibir-los[5] (et si qua sunt alia, non solum repudianda, veram etiam noveris esse damnada), en una de les primeres formes de censura del cristianisme.[6]
Relacions amb els patriarques[modifica]
Va ordenar convocar un sínode per reposar el patriarca Joan Crisòstom a la seu de Constantinoble, deposat il·legalment el 403 pel bisbe Teòfil d'Alexandria. Tanmateix, el sínode no va arribar a convocar-se perquè els emissaris romans van ser empresonats a la capital oriental. De fet, Joan Crisòstom va ser reconegut patriarca novament pòstumament.[3]
Va reconèixer a Alexandre com a bisbe d'Antioquia el 414, fet que va permetre restablir les comunicacions entre les dues esglésies i va posar fi al cisma originat a causa del meletianisme, una complexa controvèrsia sobre la naturalesa de la Trinitat.[3]
Negociació amb Alaric I[modifica]
Innocenci es va veure amenaçat pel setge d'Alaric I a la ciutat de Roma entre 408 i 410, a causa de la negativa de l'emperador Flavi Honori de satisfer les demandes del monarca visigot.[3] Durant l'atac a Roma, Innocenci era absent i es trobava en missió diplomàtica[1] a Ravenna, on s'havia retirat l'emperador, per tal de negociar la pau.[3] Tanmateix, el papa es va negar a les demandes de ser propici als déus pagans i el 410 es produeix el saqueig de Roma. Alguns autors han considerat l'absència del papa com el resultat d'una intervenció divina.[1] El 412 va tornar a Roma,[3] i va fer el possible per reparar el dany causat pels gots.
Condemna del pelagianisme[modifica]
Va gener del 417 va condemnar el pelagianisme, i va excomunicar el seu defensor, Pelagi,[3] utilitzant el poder del seu càrrec per eliminar la seva oposició.[1] De fet, moltes vegades per resoldre les disputes dintre de l'Església, Innocenci va invocar la primacia romana.[3]
Va actuar amb tanta autoritat i decisió que Sant Agustí, quan ho va saber, va pronunciar la famosa frase: Roma locuta, causa finita (Quan Roma ha parlat, la causa està acabada).
Altres mesures[modifica]
Va ordenar que tots els casos greus havien de ser revisats per ell i en els altres es reservava el dret a intervenir. Va intervenir en moltes qüestions diverses especialment en aquelles relacionades amb les celebracions litúrgiques.
Va obtenir de l'emperador Honori la prohibició de les lluites entre gladiadors al Circ romà.
Mort[modifica]
Va morir el 12 de març de 417 a Roma. Segons el Liber Pontificalis va ser enterrat el 27 o 28 de juliol a la Catacumba de Poncià, a la via Portuense, on s'havia fet enterrar també el seu predecessor.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innocenci I |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lawler, Jennifer. Encyclopedia of the Byzantine Empire. Jefferson: MacFarland & Company, 2004, p. 158. ISBN 978-0-7864-6616-0.
- ↑ Kirsch, Johann Peter. «Pope Innocent I». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 8. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «Innocent I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 86-88.
- ↑ Bower, Archibald. The History of the Popes From the Foundation of the See of Rome, to the Present Time (en anglès), 1749, p. 406-409.
- ↑ Sgarbi, Marco. «Index of prohibited books». A: Springer International Publishing (en anglès). Springer International Publishing, 2022, p. 1671. ISBN 9783319141695.
