Franz Hessel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFranz Hessel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Szczecin (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Sant Nari (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaformer cemetery of Sanary-sur-Mer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, lingüista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelen Hessel Modifica el valor a Wikidata
FillsStéphane Hessel, Ulrich Hesse, Ulrich Hessel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 65685509-9b9d-496a-928b-9d7a303edd4e Discogs: 3370668 Modifica el valor a Wikidata
Memorial a Sanary-sur-Mer dels refugiats alemanys i austríacs que escapaven del nazisme, incloent-hi el nom de Franz Hessel. L'autor moriria en aquesta ciutat francesa.

Franz Hessel (nascut el 21 de novembre de 1880 a Szczecin, aleshores anomenada Stettin, mort el 6 de gener de 1941 a Sanary-sur-Mer) va ser un escriptor, editor i traductor alemany d'origen jueu. És tan conegut per la seva obra literària i periodística com per la seva amistat i col·laboració amb el filòsof Walter Benjamin, conjuntament amb qui va traduir del francès a l'alemany la sèrie de novel·les A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.

Es va dedicar a la traducció d'altres autors com Giacomo Casanova, Stendhal i Honoré de Balzac Influït pels moviments francesos de finals del segle xix, va ser un dels introductors de la idea de flânerie a Alemanya. La influència és visible a la seva obra Passejos per Berlín. Després del pogrom nazi conegut com la "nit dels vidres trencats", Franz Hessel va decidir abandonar Alemanya, i es va instal·lar a França. Anys més tard, Hessel va ser la inspiració del personatge de Jules a la novel·la de Henri-Pierre Roche Jules i Jim. És el germà de l'historiador Alfred Hessel i pare del diplomàtic Stéphane Hessel.

Recepció[modifica]

Walter Benjamin veia en l'obra de Franz Hessel la construcció d'una mitologia sobre la metròpoli de Berlín de finals del segle xix i començaments del XX, comparant-lo amb l'obra Paysan de Paris de Louis Aragon. D'altra banda, Kurt Tucholsky veia en ell l'obra d'un poeta més que no pas d'un novel·lista, i en remarca la precisió i detall de l'escriptura de Teigwaren leicht gefärbt, "que gairebé podria haver estat escrit per una dona".[1] Actualment, des de 2010, hi ha un premi literari franco-alemany anomenat Premi Franz Hessel.[2]

Obres[modifica]

  • Der Kramladen des Glücks (novel·la, 1913)
  • Pariser Romanze (novel·la, 1920)
  • Teigwaren leicht gefärbt (articles i prosa breu, 1926)
  • Heimliches Berlin (novel·la, 1927)
  • Nachfeier (articles i prosa breu, 1929)
  • Spazieren in Berlin (prosa breu, 1929)
  • Marlene Dietrich (biografia, 1931)
  • Ermunterungen zum Genuß (articles i prosa breu, 1933)
  • Alter Mann (fragment pòstum, 1987)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Tucholsky: Gesammelte Werke, Bd. 7, Reinbek 1981, S. 216 f.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.bundesregierung.de/Content/DE/Pressemitteilungen/BPA/2010/12/2010-12-01-bkm-dt-fr-literaturpreis.html Arxivat 2010-12-15 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz Hessel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Franz_Hessel&oldid=30997471»