Contusió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaContusió
modifica
Tipusequimosi, traumatisme contús i símptoma de la pell i del teixit tegumentari Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XJ9NV Modifica el valor a Wikidata
CIM-10T14.0 i T00.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9920, 921, 922, 923 i 924 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31998 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007213 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003288 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009938 Modifica el valor a Wikidata

Una contusió és un tipus de lesió física no penetrant sobre un cos causada per l'acció d'objectes durs, de superfície obtusa o roma, que actuen sobre l'organisme per mitjà d'una força més o menys considerable.[1] Els efectes d'un cop contús varien segons la força i energia aplicada sobre l'organisme donant lloc a una lesió superficial, amb una equimosi (si el cop és lleu) o un hematoma (sovint si el cop és més important), o lesions sobre òrgans i vísceres (com, per exemple, una contusió pulmonar) que poden comprometre la vida del subjecte, com una fractura (que llavors ja no s'anomena contusió).

Quadre clínic[modifica]

Els signes clàssics d'una contusió són el dolor, disminució funcional lleu o moderada al lloc del cop i, ocasionalment, edema lleu.[2] La contusió és una lesió tancada que no trenca la continuïtat de la pell,[3] com en el cas d'un ferida tallant o penetrant.[4] la pell o els òrgans poden canviar de color per efecte de la sang vessada, formant hematomes i equimosis.

Quan la contusió és lleu, el dolor és moderat i tardà, permet continuar l'esforç. Amb tractament, la seva evolució és favorable. Per tractar-se d'una lesió tancada, la contusió no comporta risc de contaminació externa i infecció.[5]

Tractament[modifica]

El tractament per a contusions lleus és mínim i pot incloure repòs, aplicació de fred, compressió i elevació de l'extremitat (si la contusió és en un membre), analgèsics (especialment AINE) i, més tard, en recuperació, exercicis d'estirament lleugers. Particularment, l'aplicació immediata de gel mentre s'eleva la zona pot reduir o evitar completament la inflor restringint el flux sanguini a la zona i evitant el sagnat intern. El descans és fonamental per a una ràpida recuperació.

Fer un massatge molt suau de la zona i aplicar calor pot afavorir el flux sanguini i alleujar el dolor segons la teoria del control de porta del dolor, podria exacerbar la lesió.[6]

Referències[modifica]

  1. Juan Antonio Gisbert Calabuig; Enrique Villanueva Cañadas. Medicina Legal y Toxicología (en castellà). 2a. España: Elsevier, 2005, p. 360. ISBN 844581415X. 
  2. Enciclopedia Microsoft Encarta Online. «Còpia arxivada» (en castellà). Arxivat de l'original el 2009-03-02. [Consulta: 17 abril 2021].
  3. Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  4. Pedro Mata y Fontanet. Tratado de medicina y cirugía legal (en castellà). 3ra. Universidad de Oxford, 1857, p. 360 [Consulta: 18 abril 2009]. 
  5. Manual Para El Diplomado en Enfermería (ats/due). Temario de Oposiciones. (en castellà). MAD-Eduforma, 2008, p. 1324. ISBN 8466522735. 
  6. «WebMD article on bruise treatment».