Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic. Va fer principalment carrera eclesiàstica, sense arribar a exercir mai realment, ocupant entre d'altres els càrrecs d'arquebisbe de Saragossa (1478-1520), arquebisbe de València (1512-1520), abat de Sant Cugat del Vallès (1508-1519), de Sant Joan de les Abadesses (1510-1518) i Santa Maria de Ripoll (1515-1519), però també polític d'important influència com el de lloctinent de Catalunya (1514-1520) i lloctinent del Regne d'Aragó (1485-1511 i 1516-1520), així com regent de la Corona d'Aragó (1516-1518).
Orígens[modifica]
Nascut el 1470, probablement a Cervera.[1] Va ser fill natural del rei Ferran el Catòlic i de la seva amant Aldonça Roig d'Ivorra, noble membre de les cases dels senyors de Portell i de Les Fenolleres a Cervera.[2]
Carrera eclesiàstica[modifica]
Amb set anys va ser nomenat arquebisbe de Saragossa,[3] succeint el seu oncle Joan d'Aragó,[1] per pressions del seu avi Joan II d'Aragó.[4] Inicialment va prendre possessió el 14 d'abril de 1476, però el papa Sixt VI no va voler confirmar l'elecció a causa de la seva edat i va nomenar al cardenal valencià Ausiàs Despuig. Després de diverses diligències, finalment el cardenal va renunciar i el papa va confirmar l'elecció d'Alfons com a arquebisbe, càrrec del qual va prendre possessió el 27 de maig de 1479.[5]
El 7 de novembre de 1501 va ser ordenat sacerdot i l'endemà consagrat pel bisbe de Calahorra, Juan de Ortega. Fou educat per a la carrera eclesiàstica, si bé l'enfocament va ser més polític que religiós. Hom afirma que va ser un prelat cortesà, allunyat de les seves funcions diocesanes, i mantingut amb les rendes de Montearagón i Sant Victorià, atorgades pel seu pare.[4] Assolí moltes altres prebendes, entre les quals l'arquebisbat de Monreale, a Sicília, que va deixar pel de València, que va ocupar el 23 de gener de 1512,[1] un territori que no va arribar a visitar mai i que va governar a través del bisbe auxiliar, Lluís Guillem.[3]
Activitat política[modifica]
Al llarg de la seva vida també va ocupar diversos càrrecs de caràcter polític. Va ser diputat de la Diputació General d'Aragó, i exercí com a virrei d'Aragó en diverses ocasions, així com de lloctinent general de la Corona d'Aragó (1514-1516). El 1495 va introduir el sistema d'insaculació en la designació de diputats i altres oficis del regne d'Aragó.[1] Com a membre del braç eclesiàstica, va assistir a les Corts de 1510, 1512, 1515 i 1519.[2]
A la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, va ser designat regent de la Corona d'Aragó i ocupà el càrrec fins al 1518, amb l'arribada del rei Carles I, net de l'anterior monarca.[2] Va ser una de les personalitats de més relleu a l'arribada de Carles, atès que va presidir les corts de 1518, on el rei va ser reconegut com a tal, però va topar amb els nobles flamencs que acompanyaven el jove monarca, perquè creia en l'autosuficiència dels regnes per a governar-se. Malgrat que va tractar de viatjar a Tordesillas per parlar amb la reina Joana, els consellers del rei li ho van impedir.[4]
Humanista[modifica]
Va ser humanista i protector d'humanistes. Va tenir relació amb notables personalitats de l'època com Lucio Marineo Sículo o Antonio Geraldini, a més d'aplegar al seu voltant un cercle format per humanistes com Gaspar Barrachina, que va ser el seu secretari, Alfonso Segura o el poeta Juan Sobrarias. També va tenir relació amb el cercle lul·lià de París i sobretot amb Jacques Lefèvre d'Étaples.[1]
Mort[modifica]
Va morir en el camí de Barcelona a Saragossa el 23 de febrer de 1520. Fou enterrat a la catedral de Saragossa.[4]
Descendència[modifica]
Va mantenir una relació amb Anna de Gurrea (1470 - 1527), senyora d'Argavieso, amb qui va tenir set fills:[2]
- Joan (1492 - 1530), successor com a arquebisbe de Saragossa.
- Ferran (1498 - 1577), abat de Veruela i també arquebisbe de Saragossa.
- Alfons (1504 - 1552), abat de Jesús de Natzaret de Montearagón.
- Antoni (1552)
- Joana (?-1520), casada amb Joan de Borja, duc de Gandia.
- Martí, senyor d'Argavieso.
- Anna, casada amb Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina-Sidonia.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Alfons d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Morales Roca, Francisco José. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las órdenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña. Dinastías de Trastámara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1999, p. 89.
- ↑ 3,0 3,1 Llin Cháfer, Arturo. «Episcopologi» (en castellà). Arxidiòcesi de València. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2021. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Suárez Fernández, Luis. «Alfonso de Aragón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Zaragoza, Lamberto de. Teatro histórico de las iglesias del Reyno de Aragón (en castellà). vol. 4. Pamplona: Imprenta de la Viuda de D. Joseph Miguel de Ezquerro, 1785, p. 53.
Bibliografia[modifica]
- Fernández Serrano, Francisco: Obispos auxiliares de Zaragoza en tiempos de los arzobispos de la Casa Real de Aragón (1460-1575); Zaragoza, 1969.
- Solano, F.: «Estudios sobre la Historia de Aragón durante la Edad Moderna»; Cuadernos de Historia, t. I, 1967
- Zaragoza, L. de: Teatro histórico de las iglesias del Reyno de Aragón; vol. IV, Pamplona, 1785.
Enllaços extenrs[modifica]
- Fitxa a l'arquebisbat de València Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.