Espelta
Triticum spelta  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | blat, farina d'espelta i Grünkern (en)  |
| Malaltia | trastorn relacionat amb el gluten |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Triticum |
| Espècie | Triticum spelta L., 1753 |
L'espelta o espelta gran (Triticum aestivum subp.spelta) és considerada com una subespècie de blat (Triticum aestivium) o bé es considera una espècie separada però del mateix gènere, Triticum, que el blat, anomenat científicament Triticum spelta.
Particularitats
És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. Fins a l'edat mitjana es cultivava a Asturies, Suïssa, el Tirol, i Alemanya.
L'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals. El seu conreu és molt antic, però va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. Té un rendiment per hectàrea menor que el blat.
És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.
Contingut nutritiu
L'espelta conté:
- 57,9% de glúcids o hidrats de carboni
- 9,2% de fibra
- 17,0% de proteïna
- 3% de greix
- minerals i vitamines
El seu consum origina menys al·lèrgies que el blat però com que també té gluten no és apte per als celíacs.
Gastronomia i salut
Darrerament s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[1]
Referències
Enllaços externs
