Espelta petita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Espelta petita
Triticum monococcum0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Commelinids
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Gènere: Triticum
Espècie: ''T. monococcum''
Nom binomial
Triticum monococcum
L.

L'espelta petita (Triticum monococcum) és una és una planta amb flor de la família de les poàcies (Poaceae).

Particularitats[modifica | modifica el codi]

És una espècie del gènere triticum, el del blat. Pertany als diploides a causa de la seva conformació per 7 cromosomes.

L'espelta petita, junt amb el blat bojal fou una de les primeres espècies de cereals domesticada per l'home, vers el 7500 AC, al Pròxim Orient.[1] Deriva de la domesticació de l'espècie silvestre Triticum boeoticum. L'espelta petita, com l'espelta, té una pallofa forta (gluma) que cobreix el gra o més concretament la cariòpside

L'espelta petita silvestre[modifica | modifica el codi]

Es diferencia l'espècie silvestre (T.boeoticum) de la cultivada (T. moncoccum) essencialment només per la biologia de la dispersió de les llavors que en la cultivada. per efecte de la selecció, no cauen espontàniament.

Triticum boeoticum ocupa una àrea de l'oest d'Asia fins al sud dels balcans amb el centre de diversitat a Àsia Menor i arriba a l'Iran. Creix en alzinars oberts i estepes com a mala herba segetal i al voltant de carreteres. El seu àmbit està des de nivell de mar (a Turquia) fins als 2000 m d'altitud 8a l'Iran).


Descripció[modifica | modifica el codi]

Aspecte general

L'espelta petita cultivada fa fins a 150 cm alt. Les espiguetes contenen generalment un sol gra (d'on prové el nom alemany i anglès d'Einkorn). Està adaptat a sols pobres i àrids on té millor rendiment que el blat normal. El seu cicle de vegetació és molt llarg, gairebé d'un any complet.

Gastronomia i salut[modifica | modifica el codi]

En l'antiguitat el conreu de l'espelta petita i l'espelta gran va ser molt important a Europa però es va anar abandonant i actualment solament es preserven cultius d'aquesta espècie en algunes zones muntanyenques.[2] A l'intestí d'Ötzi (home del 3100 aC trobat als Alps italians) es van trobar restes d'aquest tipus de llavor.

Hi han moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[3]


Ús[modifica | modifica el codi]

Segons Aristòtil es feia servir com a pinso per a porcs, Galè, Teofrast i Dioscòrides també el mencionen.[4]

Comparat amb el blat té menys gluten (7%)però és panificable. Té nivells més alts de proteïna, greix minerals i carotè.[5]

Se'n fa pa, sopes, amanides i bulgur a Turquia.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mazoyer et Roudart (2002), p. 105
  2. Espelta petita de l'Alta Provença
  3. El sabor a pa torna a la ciutat
  4. Nikolaĭ Ivanovich Vavilov,Vladimir Filimonovich Dorofeev Origin and geography of cultivated plants
  5. Peter Ucko,G. Dimbleby The Domestication and Exploitation of Plants and Animals

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espelta petita
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.