Espills de prínceps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement. Escrits per homes d'església, eren una mena de manuals amb consells i preceptes morals destinats a mostrar als reis com regnar segons la voluntat de Déu; com ho indica el seu nom, aquests tractats es presentaven com un mirall que reflecteix la imatge del rei perfecte.

Si bé ja existia una tradició similar en l'antiguitat, el primer espill de príncep tal com van prosperar a l'edat mitjana va ser la Via Regia, escrita pel monjo benedictí Smaragde de Saint-Mihiel pels volts de l'any 813, i destinat aparentment a Lluís el Pietós quan aquest encara no era emperador. L'obra El príncep, de Maquiavel (1513), reprèn la tradició formal d'aquest gènere.