Espina-xoca
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Xanthium spinosum
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
L'espina-xoca (Xanthium spinosum) és una mala herba del gènere Xanthium.
Taula de continguts |
Distribució [modifica]
Introduïda d'Amèrica del Sud a Europa i en general a gran part del món. Està limitada al centre i sud d'Europa per qüestions climàtiques.
Als Països Catalans és present a tot el territori fins els 1.300 metres d'altitud, en general en sòls secs.
Descripció botànica [modifica]
Pertany a la família Asteraceae i al gènere Xanthium el qual té unes altres 15 espècies més, si bé Xanthium spinosum és l'única que té espines.
És una herba anual, de 30 a 100 cm d'alçada, ramificada amb fulles enteres o lobades i floreix de juliol a octubre. Té espines per tota la planta. Als fruits, té espines en forma de ganxo, cosa que fa que puguin ser dispersats moltes vegades agafades als pèls dels animals (vegeu, també, velcro).
Noms vernaculars [modifica]
Aquesta planta té molts noms populars, alguns dels noms (caparres, catxurros) es refereixen només a les llavors. Cal mencionar: aferracabells, aferragós, arrencamonyos, baconets, blanquiella, cadells, cadiretes, caparrera, card estrellat, cardassina, cardigassa borda, cardigassos, catxurrera, catxurros, enganxadones, enganxagossos, enganxamonyos, enganxavelles, escardot bord, escorpins, espinacal, ferragosos, floravia, gafet, garrinets, gossets, gossos, gutxets, herba catxurrera, herba de l'hepatitis, herba de les espines, herba de les punxes, herba de tres claus, herba espitllera, herba fetgera, herba pollosa, herba xoca, llagasta, llagastes, llapassa menuda, llapassa petita, llufes, narriola, obriülls, punxera, rastellera, rialla, te de garrot, te de punxes.[1]
Danys i control [modifica]
És s sovint una planta ruderal i una mala herba introduïda a gran part del món des del seu lloc d'origen, Xile. Un cop instal·lada costa molt d'eradicar, ja que en tenir punxes vulnerants no s'arrenca a mà. Els herbicides consegueixen matar-la però no eliminen la viabilitat dels fruits. Causa un gran perjudici en les ovelles, en primer lloc perquè és una planta verinosa i després perquè s'enreden els seus fruits en la llana.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espina-xoca |
