Espinac

De Viquipèdia

Espinac
Espinac espigat
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Caryophyllales Família: Amaranthaceae Gènere: Spinacia Espècie: S. oleracea
Nom binomial
Spinacia oleracea L.

L'espinac (Spinacia oleracea) és una planta conreada de la família de les amarantàcies, anteriorment inclosa dins la família de les quenopodiàcies. Sembla d'origen asiàtic i el seu nom prové del persa (esfenaj).

L'anomenat "Espinac de Nova Zelanda" del gènere Tetragonia pertany a la família Aizoaceae. Les seves fulles s'assemblen a les de l'espinac però són molt més carnoses; substitueix en la pràctica a l'espinac durant l'estiu o en climes càlids.

Taula de continguts 1 Nomenclatura 2 Ecologia 3 Descripció 4 Conreu 5 Gastronomia 6 Alimentació 7 Farmacologia 8 Història 9 Bibliografia 10 Referències

[edita] Nomenclatura

Nom científic: Spinacia oleracea .

Família: Amaranthaceae (amarantàcies).

Noms populars: Espinac

Sinonímia: epinard, spinacio, spinach.

Etimologia: l´orígen prové de Persia amb el nom aspanakh, que posteriorment va ser agafat per l´àrab com a esfenaj. Coneguda en llatí com a spinachia, té com a significat "herba cuinada".

[edita] Ecologia

Distribució mundial: es troba a tot el món, més pròpia de climes frescos que dels càlids on s'espiga ràpidament. Cal tenir en compte els seus orígens perses, lloc on es troba abundantment.

Distribució al principat: Actualment a tot el principiat, sobretot en zones de climes frescos.

Hàbitat: preferentment en zones fredes i amb aigua abundant.

[edita] Descripció

Planta herbàcia bianual que una vegada espigada i florida arriba a fer un metre d'alçada, fulles alternes, de forma ovada o triangular de 3 a 30 cm de llarg, dioica és a dir que hi ha plantes mascles i plantes femelles, actinomorfa; les flors són poc vistoses ,de 3 a 4 mm de diàmetre, inconspicues, conserven el fruit que és un aqueni amb diverses llavors. Fulles disposades de manera esparsiva, amb superfície glarba o tomentosa, carnoses, contorn enter sonse estípules. El nombre d´estams és igual al de peces del periant disposats de forma oposada.El calze és acreixent i carnós. Centrospermes,el gineceu té diversos carpels i està reunit en un ovari súper unilocular. L´endosperma es nuclear. Les llavors ténen embrió curvat amb teixit nutrici reduït al periplasma. L´epiderma està format per cèl·lules esfèriques gruixidues sobre un pedicle sutili higroscòpic. Són plantes turgents en temps plujós (justifica que creixin millor en climes frescos i humits) i flàcides en temps sec, en l´últim cas citat formen una capa protectora contra la dessecació.

[edita] Conreu

Planta rústega més pròpia de sòls salins . Es pot sembrar en secà o en regadiu. Sembres des d'agost fins abril. Cal que la terra estigui ben treballada perquè neixi la llavor. En les sembres de final d'estiu es pot començar a collir fulles passat un mes. En el gran conreu es cullen les plantes senceres, en les hortes es poden anar collint diverses vegades les fulles exteriors.

[edita] Gastronomia

A Catalunya s´han introduït al llarg dels anys a la gastronomia, utilitzant les fulles tendres en amanida i cuites (bullides) en plats típics com els espinacs a la catalana amb panses i pinyons o les cassoles de tros (amb cargols, costella de porc, etc).

Cal mencionar la truita d'espinacs. Es prepara amb espinacs previament lleugerament bullits o també fregits sols o amb una mica de bacon. Els espinacs també es poden fer servir per farcir els canelons, per fer una lasanya d'espinacs, per fer un soufflé d'espinacs^[1] o per menjar amb beixamel amb un ou poché (ous a la florentina).^[2]

També és coneguda la coca tapada de verdures, l'espinagada, que s'elabora sobretot a sa Pobla i a Muro, de Mallorca, per les festes de Sant Antoni.

[edita] Alimentació

És una bona font d´àcid fòlic, fibra alimentària i vitamines entre d´altres. Es recomana en persones obeses per la gran digestivitat que ofereix. També destaca l´efecte beneficiós per a la pell gràcies al contingut de vitamina A.

Els seus valors dietètics han estat posat en entredit especialment el seu pretès alt contingut en ferro que en realitat és en gran part inassimilable i que l'alt contingut en calci està bloquejat per la presència d'oxalat.

[edita] Farmacologia

• Part utilitzada (droga): fulla
• Composició química:
  • Agua 89%
  • Hidrats de carboni 2, 6% (fibra 2, 2%)
  • Proteïnes 1, 2%
  • Lípids 0, 3%
  • Potassi 500 mg/100 g
  • Sodi 60 mg/100 g
  • Calci 90 mg/100 g
  • Ferro 4 mg/100 g
  • Fosfor 45 mg/100 g
  • Vitamina C 30 mg/100 g
  • Vitamina A 1 mg/100 g
  • Vitamina B1 0, 1 mg/100 g
  • Vitamina B2 0, 2 mg/100 g

• Usos medicinals: útil per al tractament de càlculs urinaris, les fulles són utilitzades davant símptomes febrils, inflamació de pulmons i bronquis. També s´utilitza per al tractament de dificultats respiratòries, inflamació de fetge i icterícia.

Recentment s´han realitzat estudis en els que s´ha descobert que té acció inhibidora de tumors, fet que el fa un bon aliment per a prevenir possibles càncers. També destaca el seu ús per a tractament d´obesitat i anèmies.

• Accions farmacològiques / propietats: Carminatiu, Febrifuge, Hypoglucèmic, Laxant
• Toxicitat : conté àcid oxàlic que pot inhibir l´absorció de Calci i Fosfor, fet que disminuiria el valor nitricional en cas d´un consum en excés.

[edita] Història

L´espinac és d´orígen persa i va ser introduït a Europa per part dels àrabs a l´any 1000 després de crist. Antigament era una planta que nomès s´utilitzava per a finalitats medicinals. Molt més tard, cap a l´any 1920 es va aprofundir en les seves propietats, fet que va a donar a conèixer el se ric contingut en ferro i vitamines A i B2 . Això va incrementar el seu consum i també explotar les seves qualitats gastronòmiques. Als anys 60 el seu consum es va veure molt disminutït, sobretot per part dels més joves. Aleshores un dibuixant anomenat Segar va inventar un personatge de dibuixos animats anomenat Popeye, que quan es prenia espinacs adquiria una força sobrenatural. L´èxit dels dibuixos animats va fer que aquest personatge marqués un abans i un després. L´espinac va veure incrementat el seu consum d´una manera espectacular en aquells anys fins a dia d´avui.

[edita] Bibliografia

• Tratado de botánica ; E. Strasburger ... [i cols.];8a ed.Omega, cop. 1994
• Weisz, Paul B.Tratado de botánica ; Paul B. Weisz, Melvin S. Fuller.México, D.F. : Compañía Editorial Continental, 1969
• Odón de Buen, Tratado elemental de botánica, Barcelona : Manuel Soler, 1897

[edita] Referències

• [1]
• [2]

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	Viquiespècies.
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

Aquest article és un esborrany sobre flora. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.