Espiridó de Tremithous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Espiridó

Icona amb el sant
bisbe, taumaturg
Nom secular Σπυρίδων Ο Θαυματουργός (Spyrídon, "cistella")
Naixement ca. 270
Askia (Xipre)
Defunció 348
Tremithous (Xipre)
Enterrament Sant Espiridó (Corfú, Grècia), des de 1453
Commemoració en Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 14 de desembre (occident); 12 de desembre (calendari julià, corresponent al 25 de desembre del gregorià) i diumenge anterior a la Pasqua (orient)
Fets destacables Bisbe de Tremithous
Iconografia Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta; amb un fragment de ceràmic o una branca d'alfàbrega; alt, amb una barba llarga de dues puntes, i un barret com una cistella a l'inrevés
Patronatge ceramistes; Corfú

Espiridó de Tremithous, en grec Ἅγιος Σπυρίδων (Askia, Xipre, ca. 270 – Tremithous, Xipre, 348) fou un bisbe de Tremathous (Xipre). És venerat com a sant a les esglésies occidentals i orientals.

Vida[modifica | modifica el codi]

Espiridó havia nascut a Asha (Xipre), on treballà com a pastor. Va destacar per la seva pietat i caritat. Casat, va tenir una filla i en quedar-se vidu va entrar en un monestir, mentre la seva filla es feia monja en un altre.

Fou elegit bisbe de Tremithous (actual Tremetousia, al districte de Larnaca) i intervingué al primer concili ecumènic, el Concili de Nicea en 325, on defensà l'ortodòxia enfront dels arrians. Després tornà a la diòcesi de Tremithous; caigué en desgràcia durant la persecució de l'emperador Maximí, però morí pacíficament.

Va convertir un filòsof pagà al cristianisme fent servir un tros de ceràmica: va demostrar-li com un únic fragment pot estar compost per tres elements diferents (foc, aigua i fang), fent una metàfora del dogma cristià de la Santíssima Trinitat. La llegenda diu que, en acabar el seu discurs, el tros de ceràmica cremà, rajà aigua que caigué a terra i es convertí en pols que restà a la seva mà.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva vida fou recollida per Simeó Metafrastes i Sozomè. Sebollit a la seva catedral, quan els àrabs prengueren Xipre, el seu cos fou portat a Constantinoble; en desenterrar-lo, es trobà incorrupte i amb una mata d'alfàbrega que hi havia nascut, fet que es prengué com a signe de la seva santedat. En 1453, quan Constantinoble caigué en mans dels turcs, el cos fou traslladat a Corfú pel monjo Kalohairetis; les seves relíquies hi continuen, essent tretes en processó el Diumenge de Rams. La relíquia de la mà dreta és a Roma.

És venerat com a patró dels ceramistes i de l'illa de Corfú, on fou proclamat "Αγιος Σπυρίδων ο πολιούχος", "Sant Espiridó, Custodi de la Ciutat", i on acabà amb una epidèmia de pesta i, també segons la llegenda, amb el setge turc de 1716.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espiridó de Tremithous Modifica l'enllaç a Wikidata