Espiritual negre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espiritual negre
Orígens del gènere: Work song, Himnes cristians
Orígens culturals: Els esclaus africans als Estats Units
Instruments comuns: Veu, i acompanyament d’algun instrument de teclat, principalment piano o harmònium
Popularitat:
Gèneres derivats: Gospel
Go down Moses (gravat per Les Petits Chanteurs de Montigny el 2005).

S'anomena espiritual negre (en anglès negro spiritual)[1] un tipus de cant religiós que sorgeix entre la població afroamericana dels Estats Units durant el segle XIX.

Nom[modifica | modifica el codi]

Espiritual ve a ser la traducció de spiritual que és com aquest tipus de repertori s'anomena en anglès, la seva llengua original. Durant molt de temps aquestes músiques s'han conegut com a negro spirituals,[2][3][4][5][6][7] però d'acord amb la forma com modernament es denomina la població americana d'origen africà, també aquestes composicions es van coneixent com a "espirituals afroamericans".[8]

Origen[modifica | modifica el codi]

Durant els segles XVII i XVIII l'essència del cant litúrgic als Estats Units foren els himnes de l'església protestant (o millor en plural). Ja al segle XVIII es comença a utilitzar l'expressió spiritual song (cant espiritual) per designar un tipus de cançons religioses diferents dels salms i dels himnes, i que normalment eren adaptacions d'aquests mateixos fetes pels predicadors, que la comunitat adaptava i transformava.

Probablement fou als camp meetings dels segle XIX en els quals blancs i negres, junts, escoltaven els predicadors; aquests actes s'acompanyaven amb la interpretació de cants espirituals en la qual sobresortia la participació dels afroamericans; en aquest context s'haurien configurat les característiques pròpies de l'espiritual afroamericà.

S'haurien creat col·lectivament en situacions d'improvisació col·lectiva posant en joc les aportacions i suggeriments destacables de persones individuals que s'inseririen en el discurs general sobretot per la tècnica de la pregunta - resposta que els afroamericans havien importat i conservat de la música tradicional pròpia d'Àfrica occidental. Probablement, fragment ja coneguts servien de punts de partida per a l'elaboració d'altres de nous, en una clima d'energia creadora facilitat per la situació. Les creacions, ja fixades es difonien a altres zones i a les generacions futures.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Tant poden requerir interpretacions col·lectives com individuals; a voltes aquestes últimes són més virtuosístiques, però entre les primeres també poden haver-hi solistes que incorporin aquest virtuosisme. Normalment hi ha una clara correspondència entre l'estructura del text i la de la música. En els textos sovintegen les referències al món terrenal entrellaçades amb les que parlen de la vida eterna; per les primeres, aquest repertori constitueix una veritable crònica d'aquesta població en el període final de l'esclavatge. Musicalment hi abunden els ritmes sincopats, les improvisacions, les frases en pregunta - resposta (call and response), la percussió corporal (sobretot picant de mans) i el moviment corporal amb què s'acompanya el cant, i un marcat sentit rítmic que tendeix a accentuar els temps febles (2 i 4, en compàs de 4)

Per evolució, va donar lloc al gospel; d'ençà de llavors, han romàs com a gèneres diferenciats, amb evidents influències.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

So[modifica | modifica el codi]