Esplugabous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esplugabous
Cattle Egret.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Gènere: Bubulcus
Espècie: B. ibis
Nom binomial
Bubulcus ibis
Linnaeus, 1758
Bubulcus ibis

L'esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l'ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d'alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la família a la qual pertany), que sovint du recollit. És una espècie que en els últims anys s'ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats...

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'hàbitat dels Ardèids són les zones humides, l'esplugabous és de la família, el menys aquàtic. Es troba principalment en pastures, arrossars conreus llaurats i canals sovint associat a ramats de bous, vaques o altres animals.

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'esplugabous ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell. Era originalment nadiu de les parts meridional de la península Ibèrica, Àfrica tropical i subtropical i Àsia tropical i subtropical humida. Al final del segle XIX va començar a ampliar la seva distribució a Àfrica meridional, el primer albirament d'un exemplar d'aquesta espècie a la província del Cap (Sud-àfrica) va ser el 1908. Els primers esplugabous van ser vistos a Amèrica entre la Guayana i Suriname el 1877, volant pel que sembla a través de l'Oceà Atlàntic. L'espècie va arribar a Nord-amèrica el 1941 (tot i que aquestes primeres vistes van ser descartades originalment per ser exemplars alliberats per l'home), més tard va ser vist criant a Florida l'any 1953, i, també per primera vegada al Canadà el 1962. Ara fins i tot se n'ha vist a l'oest, concretament a Califòrnia. Els primers exemplars van ser vistos a Cuba el 1957, a Costa Rica el 1958, i a Mèxic el 1963, encara que probablement es va establir abans d'això. A Europa l'espècie havia disminuït històricament a Espanya i Portugal, però en l'última part del segle XX va augmentar significativament a la península Ibèrica, i després va començar a colonitzar altres parts d'Europa; França meridional el 1958, nord de França el 1981 i Itàlia el 1985. Al Regne Unit va ser registrat criant per primera vegada el 2008, només un any després d'una afluència considerada del 2007. El 2008 l'esplugabpus també es va traslladar a Irlanda per primera vegada. A Austràlia va començar arribar als anys 40, amb l'espècie establint-se al nord d'aquest continent. Va començar a visitar regularment Nova Zelanda als anys 60. El 1948 l'esplugabous era un resident permanent a Israel i Palestina. Abans de 1948 era solament un visitant hivernal.

L'esplugabous va començar a viure amb els búfals d'aigua d'Africa, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s'ha estès per tot el món acompamyant els éssers humans i els seus animals domesticats. Adaptat originalment a una relació comensal amb els animals grans hervibors, va canviar fàcilment al bestiar i als cavalls domesticats. Moltes poblacions d'esplugabous són migratòries i això ha ajudat al l'especie a estendre's per tot el planeta. L'espècie inclús s'ha vist en diverses illes sub-Antàrtiques, incloent Geòrgia del sud, l'illa de Marion, les illes de Sandwich del sud i les illes de Orkney del sud. Una petita multitud de vuit ocells també va ser vista a les illes Fiji el 2008. A més de l'extensió natural, l'esplugabous s'ha introduït en algunes àrees. L'espècie va ser introduïda a Hawaii el 1959, i a l'arxipèlag de Chagos el 1955. També a les Seychelles i les illes Rodrigues, (Oceà Indic) però les temptatives d'introduir l'espècie a Illa Maurici van fallar. Uns exemplars també van ser alliberats pel Zoo de Whipsnadea, Anglaterra, però l'espècie mai va establir, fins al 2008. Els llocs on els van introduir, ho van fer per combatre plagues del bestiar, ja que aquests ocells mengen paràsits dels animals que segueixen.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

L'alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix a la recerca d'aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

En època de reproducció i festeig les plomes de l'esplugabous (principalment en cap i pit) agafen una coloració groguenca molt característica igual que les potes que també s'aclareixen. Nia en colònies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Comencen a niar a partir de l'abril.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esplugabous Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 84-85. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.