Esquema de mat
Un esquema de mat és un esquema d'escac i mat que ocorre bastant sovint en escacs. En els següents diagrames són les blanques les que fan el mat.
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Mat d'Anastasia[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |      | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Al mat d'Anastasia, un cavall i una torre s'uneixen per atrapar el rei contrari entre la vora del tauler i una peça del seu bàndol. Aquest mat rep el seu nom de la novel·la Anastasia und das Schachspiel de Johann Jakob Wilhelm Heinse.[1][2]
Mat d'Anderssen[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |   | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En el mat d'Anderssen (que deu el seu nom a Adolf Anderssen), la torre o la dama rep el suport d'alguna peça que ataqui en diagonal, com ara un peó o alfil, per tal de fer el mat al rei rival sobre l'última fila.
Mat àrab[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Al mat àrab, el cavall i la torre es coordinen per atrapar el rei contrari en una cantonada del tauler. La torre se situa en una casella adjacent al rei per evitar que escapi per la diagonal i per fer el mat, mentre el cavall se situa dues caselles més lluny en diagonal al rei, per evitar que s'escapi per les altres dues caselles i alhora protegir la torre.[3]
Mat de la primera fila[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la primera fila o mat del passadís passa quan una torre o una dama fan mat a un rei que és bloquejat a la seva primera fila per peces o peons del seu bàndol.
Mat de cavall i alfil[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |  | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de cavall i alfil ocorre quan el rei fort col·labora amb un alfil i un cavall per forçar el rei rival a anar a una cantonada del tauler. El final de cavall i alfil pot ser difícil d'executar: algunes posicions requereixen fins a 34 moviments amb joc perfecte per tal de fer mat.
Mat de Blackburne[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |  | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Blackburne, anomenat així per Joseph Henry Blackburne és un mètode rar d'escac i mat. Aquest esquema utilitza la torre contrària (encara que també pot ser un alfil o la dama) per treure al rei negre (per exemple) la casella d'escapament f8. Un dels alfils restringeix a distància els moviments del rei contrari controlant les caselles d'un color, mentre que l'altre alfil dona mat ajudat pel cavall que controla les altres caselles davant del rei.[4] L'amenaça del mat de Blackburne es pot fer servir per afeblir la posició rival.
Mat de Boden[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En el mat de Boden dos alfils en diagonals que es creuen fan mat a un rei que és obstruït per peces amigues, normalment un peó i una torre.[5][6] Deu el seu nom a Samuel Boden.
Mat de la caixa (mat de torre)[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la caixa, o mat de torre, és un dels quatre principals esquemes de mat, conjuntament amb el mat de dama, el de rei i dos alfils, i el d'alfil i cavall. Passa quan el bàndol amb la torre encaixona el rei rival en una cantonada o en una banda del tauler.
Mat de la cantonada[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la cantonada és un mètode comú per fer escac i mat. Funciona confinant el rei rival en una cantonada fent servir una torre o una dama, i un cavall per fer el mat. En molts aspectes és similar al mat de Morphy.
Mat de Cozio[modifica]
Un típic mat de Cozio. Després de 1.Dh6+, el negre és forçat a fer 1...Rg3
|
Les blanques llavors fan mat amb 2.Dh2#
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El mat de Cozio és un mètode habitual de fer mat. És una versió invertida del mat encaixat. S'anomena així a partir d'un estudi compost el 1766 per Carlo Cozio.
Mat de l'alfil de Damiano[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |  | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de l'alfil de Damiano és un mètode clàssic de fer mat, fent servir dama i alfil. L'alfil dona suport a la dama, i aquesta fa mat. L'esquema rep el seu nom en honor de Pedro Damiano.
Mat de Damiano[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Damiano és un dels més antics esquemes de mat. Es produeix quan un peó controla les caselles d'escapament davant del rei contrari i usant la dama per donar el cop final. Sovint s'arriba a aquest esquema sacrificant una torre, normalment a la casella h7, després fent escac amb la dama a la columna 'h' i després fent mat amb la dama. Aquest mat va ser publicat, en primer lloc, per Pedro Damiano el 1512.[7] Damiano a la seva obra no va situar el rei blanc al tauler, i això va fer que no figurés en moltes bases de dades, a causa del fet que rebutgen les posicions il·legals.
Mat de David i Goliat[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |  | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de David i Goliat és un mètode comú de fer mat. Tot i que aquest mat pot prendre moltes formes diferents, es caracteritza generalment com un mat en què un peó és la peça que remata, estant els peons enemics a prop. El nom prové del passatge bíblic de David i Goliat.
Mat dels dos alfils[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat dels dos alfils és un mètode de mat clàssic. És similar al mat de Boden, però una mica més simple. El mat s'assoleix atacant el rei amb dos alfils, mentre aquest és atrapat darrere un peó que no s'ha mogut.
Mat encaixat[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat encaixat és un esquema de mat comú. Implica atrapar el rei rival en l'esquema mostrat a la dreta. No importa com estigui ajudada la dama, ni tampoc quina mena de peces tinguin les negres, llevat que siguin un cavall.
Mat de les xarreteres[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Un mat de les xarreteres o mat d'Epaulette és, en la seva definició més àmplia, un mat en què el rei contrari és atrapat entre peces pròpies que ocupen les dues caselles d'escapament dels seus costats.[8] El mat de les xarreteres més comú implica que el rei és a la primera fila, atrapat entre dues torres.[9] Rep el seu nom de la similitud visual que hi ha entre un rei entre les seves torres i la d'un militar amb les seves xarreteres.[9]
Partides d'exemple[modifica]
- Van Wely–Morozevitx, Wijk aan Zee 2001; Loek van Wely es veu obligat a abandonar després de cometre una greu errada que el fa caure en un inevitable mat de les xarreteres contra Aleksandr Morozévitx.[10]
- Carlsen–Ernst, Wijk aan Zee 2004; un Magnus Carlsen de només tretze anys aconsegueix un inusual mat de les xarreteres contra Sipke Ernst, seguint amb una trajectòria que el va fer guanyar el Grup C del Torneig d'escacs Corus de 2004.[11]
- Anand-Carlsen, Memorial Tal Campionat del món blitz de 2009; una partida amb què Carlsen pràcticament s'assegurava el títol de campió del món de blitz.
Mat de Greco[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Greco és un mètode comú de fer mat. Deu el seu nom al conegut recopilador de mats italià Gioachino Greco. Es produeix quan un alfil talla la retirada del rei rival per un costat, mentre un peó propi li bloqueja l'altra diagonal a la columna g, i finalment una dama o una torre fan mat movent a la columna h a la vora del tauler.[12]
Mat de la columna h[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la columna h es fa amb una torre a la qual dona suport un alfil. Sovint es produeix quan el rei negre s'enroca al flanc de rei en una posició amb fianchetto, i llavors les blanques provoquen aquesta posició després d'una sèrie de sacrificis a la columna h.
També pot passar en altres columnes diferents de la h, com per exemple en cas que el rei estigui desenrocat a e8, i una torre rival tingui accés a fer escac a d8 protegida per un alfil a g5 (vegeu mat de l'òpera).
Mat de ganxo[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de ganxo és un mat entre una torre, un cavall i un peó d'un bàndol contra un rei i un peó de l'altre. El rei contrari queda tancat entre la torre (protegida pel cavall), el cavall (protegit pel seu peó), i tancat pel peó del seu bàndol.
Mat de rei i dos alfils[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de rei i dos alfils és un dels quatre principals esquemes de mat, conjuntament amb el de dama, el de la caixa, i el mat d'alfil i cavall. Ocorre quan el rei i els dos alfils forcen el rei solitari a anar a una cantonada, on rep mat.
Mat de rei i dos cavalls[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En un final de dos cavalls, el bàndol amb els dos cavalls no pot forçar el mat a un rei solitari. Aquest final normalment acaba en taules si el bàndol del rei solitari juga correctament. El mat només pot passar si el bàndol dèbil comet una errada greu o si ja és atrapat en una cantonada de l'escaquer.
Mat de Lolli[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Lolli és un típic mètode de mat, que implica infiltrar-se en una posició de fianchetto fent servir un peó i la dama. La dama sovint arriba a la casella h6 amb sacrificis a la columna h. S'anomena així en honor de Giambattista Lolli.
Mat de Max Lange[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Max Lange és un mètode comú de mat. Deu el seu nom a Max Lange, i és un altre dels tipus de mat que fan servir dama i alfil.
Mat de Morphy[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Morphy és un mètode típic de mat, que deu el seu nom a Paul Morphy. Es produeix fent servir un alfil per atacar el rei rival, mentre una torre i un peó amic el confinen.[13][14] En molts aspectes és similar al mat de la cantonada.
Mat de l'òpera[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de l'òpera és un mètode de mat comú. S'ataca el rei a la primera fila amb una torre, fent servir un alfil per protegir-la. Un peó o una altra peça diferent d'un cavall, han de restringir els moviments del rei feble. Aquest mat rep el seu nom després que fos implementat per Paul Morphy el 1858 en una partida a l'òpera de París contra el Duc Karl de Brunswick i el Comte Isouard, vegeu Partida de l'òpera.
Mat de Pillsbury[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Pillsbury[15] és un mètode comú de mat que rep el seu nom en honor de Harry Nelson Pillsbury. Funciona atacant el rei amb una torre o amb un alfil tal com es mostra al diagrama de la dreta.[16] El rei pot ser a qualsevol casella, g8 o h8, durant l'execució del mat.
Mat de dama[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de dama és un dels quatre mats principals, conjuntament amb el de la caixa, el de rei i dos alfils, i el d'alfil i cavall. Ocorre quan el bàndol amb la dama força el rival amb el rei solitari a anar a una banda o a una cantonada de l'escaquer. Llavors la dama fa el mat amb el suport del seu rei.
Mat de Réti[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |  | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de Réti és un conegut mètode de mat, que deu el seu nom a Richard Réti, qui el va executar en una partida de només 11 jugades contra Savielly Tartakower el 1910 a Viena. Funciona atrapant el rei enemic entre quatre de les seves pròpies peces, situades en caselles adjacents, i atacant-lo amb un alfil protegit per una torre o dama.
Mat de la coça[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la coça és un esquema comú de mat, que ocorre quan un cavall ataca un rei que és totalment envoltat per peces del seu mateix bàndol, i no té cap casella on anar, ni cap manera de capturar el cavall atacant.[17] També és conegut com a «llegat de Philidor».
Mat per sufocació[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat per sufocació és un mètode de mat comú. Funciona fent servir un cavall per atacar el rei contrari, mentre un alfil el confina controlant les caselles d'escapament.
Mat de la cua d'oreneta[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
El mat de la cua d'oreneta, també conegut com a mat de Guéridon és un mètode comú de mat. Funciona atacant el rei enemic amb la dama, protegida per una torre o una altra peça. Les mateixes peces del rei atacat (en aquest exemple, torres), bloquegen les seves caselles diagonals posteriors d'escapament.[18] S'assembla al mat de les xarreters, amb les peces pròpies una casella més enrere.
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ El "mat d'Anastasia" original aparegué a: Wilhelm Heinse, Anastasia und das Schachspiel: Briefe aus Italien vom Verfasser des Ardinghello [Anastasia i els escacs: Cartes des d'Itàlia per l'autor d'Ardinghello] (Frankfurt am Main, (Alemanya): Tarrentrapp und Wenner, 1803), volum 2, pàgs. 211-213.
El "mat d'Anastasia" original és reproduït en notació moderna amb il·lustracions a: Wilhelm Heinse, Anastasia und das Schachspiel … (Hamburg, Alemanya: Jens-Erik Rudolph Verlag, 2010), pàg. 162, exemple 2.
Nota: Actualment, "mat d'Anastasia" es refereix a un mat en el qual el rei perdedor és a una vora del tauler o en una cantonada, mentre que en el mat original, el rei era prop del centre de l'escaquer. - ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 83.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 182.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 94.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 89.
- ↑ R. Schulder vs. Samuel Boden (London, 1853).
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 136.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 46.
- ↑ 9,0 9,1 "Checkmates with Names", Mark Weeks, About.com: Chess
- ↑ "Kasparov makes same mistake twice and lives", Tim Krabbé, Open chess diary 88, 16 de gener de 2001
- ↑ "The Mozart of Chess", Mathias Berntsen, Chessbase.com, 27 de gener de 2004
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 75.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 142.
- ↑ El mat deriva de la partida Louis Paulsen vs. Paul Morphy (8 de novermbre de 1857 a Nova York (primer American Chess Congress). Morphy no va fer servir l'esquema per vèncer Paulsen; en canvi, va sacrificar la dama per treure el peó que hi havia davant del rei enrocat de les blanques, exposant-lo així a una sèrie d'escacss de la torre i alfils negres. (Morphy llavors va portar més peces a l'atac, fent la posició del rei blanc insostenible, de manera que es va rendir.)
- ↑ Teach Yourself Visually Chess per Jon Edwards (anglès)
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 128.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 35.
- ↑ Renaud i Kahn (1962), p. 44.
Bibliografia[modifica]
- Silman, Jeremy. The Complete Book of Chess Strategy. Silman-James Press, 1998. ISBN 978-1-890085-01-8.
- Schiller, Eric. Encyclopedia of Chess Wisdom. Cardoza, 1999. ISBN 0-940685-93-0.
- George Renaud i Victor Kahn, amb W.J. Taylor, trad., The Art of Checkmate (Mineola, New York: Dover Publications, Inc., 1962; reedició de: New York: Simon and Schuster, 1953).