Esquerra Independentista

L'Esquerra Independentista (EI) és un moviment polític que, des de finals dels anys 60, propugna la construcció d’uns Països Catalans independents i socialistes. Començà a gestar-se l'estiu de 1968, tot i que no fou fins el març de l'any següent que es fundà formalment amb la formació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), organització resultant de l'escissió del sector més esquerrà del Front Nacional de Catalunya.

Com a tret propi, l'Esquerra Independentista es caracteritza pel seu rebuig a l'ordenament jurídic i polític dels estats espanyol i francès, i per tant l'enfrontament amb aquests estats i les seves institucions, i pel seu rebuig a les posicions autonomistes que ajornen o condicionen l'assoliment complet de la independència.

El nom pot arribar a portar a confusió: dir-se d'esquerres i independentista no vincula directament a ser de l'Esquerra Independentista, ja que una part del ventall d'opcions que defensen bé del dret a la sobirania de la nació o bé les postures d'emancipació social no necessàriament pertanyen a l'esquerra independentista, comparteixen el projecte polític d'emancipació de la classe treballadora de caràcter socialista o l'alliberament de tot el territori, els Països Catalans.

L'Esquerra Independentista reivindica les diades nacionals del 9 d'octubre com a Diada del País Valencià, l'11 de setembre com a Diada del Principat de Catalunya, el 7 de novembre com a diada de la Catalunya Nord i el 31 de desembre com a Diada de Mallorca. També són diades reivindicatives el 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora, el 25 d'abril en commemoració de la derrota a Almansa, l'1 de maig com a Dia de la Classe Treballadora, el 28 de juny com a Dia per l'Alliberament Afectivosexual i el 25 de novembre com a Dia Contra la Violència de gènere.

Símbols

El símbol més característic de l’Esquerra Independentista és sens dubte l'Estelada amb l'estel roig i el triangle groc. L'origen d'aquesta ensenya rau l'any 1969 quan els militants del PSAN modificaren la bandera estelada del FNC i incorporaren l’estel roig. El triangle va ser en un principi blanc, malgrat que amb el temps es va decidir canviar per un de groc.

L'estelada roja neix amb la voluntat de representar la lluita per l'alliberament nacional dels Països Catalans i per l'alliberament social, en una sola bandera d’acord amb la tesi que les dues lluites són dues cares d’una mateixa moneda. S’incorpora l’estel roig simbolitzant la lluita socialista a la bandera Estelada.

D’ençà de la seva creació l’Estelada roja ha estat sempre utilitzada per totes les organitzacions de l’Esquerra independentista, encara que l’Estelada de triangle blau i estel blanc també és reconeguda com a bandera històrica pels militants.

Un altre símbol utilitzat per les organitzacions que formen part del moviment, és la bandera roja, bandera que històricament ha representat les lluites de la classe obrera. Malgrat que l’ús d’aquesta bandera està generalitzat, normalment no es fa servir la falç i el martell, i es presenta un drap roig nu. Però organitzacions com per exemple el PSAN sí que fan servir la Bandera Roja amb la falç i el martell. En els últims anys, com que l'EI ha adoptat, la lluita antipatriarcal o la lluita per l’alliberament i igualtat de gènere, és freqüent veure banderes de color lila a les seves manifestacions.

Història

Precedents

El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou un front patriòtic, transversal que lluitava per la llibertat de Catalunya durant la postguerra i tot el franquisme. Va ser fundat a l’abril del 1940 a París per independentistes catalans a l’exili.

A partir del 1960 els plantejaments d’esquerres es van anar introduint amb força dins del FNC, i el sector més jove del partit es decantà poc a poc pel marxisme, molts d'ells ingressaren a Comissions Obreres i al SDEUB. El gener de 1967 el Consell Executiu intentà reimpulsar la política unitària de l'oposició antifranquista sense excepcions, i proposa accions reivindicatives de caire no violent. El juny de 1968 mantindria contactes amb el Partit Socialista Valencià, però alhora el sector més immobilista va expulsar el sector més jove del partit, que havien presentat un document on proposaven una nova estratègia basada en unir la lluita nacional i la lluita social en l'àmbit total dels Països Catalans.

Tanmateix, mentre que el FNC fou partidari d'una política de pactes i assolir poder en institucions democràtiques, el sector escindit es decantà per una política socialista i independentista de base popular. El març de 1969 els joves escindits al 1968 (Ferrer, Castellanos, Armet) formarien un nou partit, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).

Procés de Vinaròs

El procés polític de Vinaròs, que es va allargar de l'any 2000 al 2002, pretenia ser el punt de trobada entre els militants de l'Esquerra Independentista dels anys vuitanta i els dels principis del noranta, molts dels quals ja no estaven a cap organització política, i la nova fornada de militants. Tot va començar en una reunió a Vinaròs el 2 d'abril de l'any 2000 on van participar un centenar de persones, entre elles exmilitants de Terra Lliure i Maulets, d'on va sorgir un manifest que demanava un procés de confluència que portés a la unitat del moviment. La crida de Vinaròs va tenir la resposta desitjada i ràpidament les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista van participar d’aquestes reunions. El Procés de Vinaròs va anar avançant i l'11 de Setembre de 2001 va haver un bloc unitari de l'EI en les manifestacions d'aquest dia sota la consigna “Construïm la Unitat Popular”; bloc el qual s'ha anat repetint d'ençà d'aquell any.

Però el procés es va anar allargant i van començar a sorgir disputes, per exemple pel nombre de representants que havia de tenir cada organització, i poc a poc els diferents grups l'anaren deixant. Malgrat no assolir tot els objectius desitjats, es va reafirmar l'autoreconeixement com a àmbit polític diferenciat i l'extensió del nom Esquerra Independentista per denominar-lo i se'n va derivar el projecte comú de les Candidatures d'Unitat Popular i Alerta Solidària (organització Antirepressiva de l'EI).

Organitzacions

• Organitzacions polítiques
  • Endavant (OSAN)
  • Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
  • Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)

• Organitzacions juvenils
  • Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)
  • Maulets, el jovent independentista revolucionari

• Candidatures electorals
  • Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

• Organització estudiantil
  • Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

• Organització antirepressiva
  • Alerta Solidària

• Sindicat
  • Coordinadora Obrera Sindical

• Altres organitzacions, projectes i mitjans propers a l'Esquerra Independentista
  • Joves per l'Alliberament Gai (JAG): organització de joves catalans per l'alliberament gai i contra l'homofòbia.
  • Brigada Catalana "Alí Primera": organització de solidaritat i cooperació política implicada en el procés revolucionari de Veneçuela.
  • Brigada Catalana "Venceremos": organització de solidaritat i cooperació política implicada en el procés revolucionari de Cuba.
  • Universitat Comunista dels Països Catalans: eina per a la formació de l'Esquerra Independentista.
  • L'Accent: periòdic popular dels Països Catalans de periodicitat quinzenal sobre actualitat global des de l'òptica de l'EI.
  • La Fàbrica: Espai de producció i reproducció d'idees proper a l'esquerra independentista
  • Llibertat.cat: Portal d'internet per la difusió i debat de l'esquerra independentista.

Vegeu també

• Llista d'organitzacions de l'Esquerra Independentista

Enllaços externs

• Mapa Organitzatiu de l'Esquerra Independentista