Esquerra Independentista

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Esquerra Independentista (EI) és el nom que rep, des de finals dels anys 60, el moviment polític que propugna la independència, el socialisme i l'alliberament de gènere als Països Catalans.

Com a tret propi, l'Esquerra Independentista es caracteritza pel seu rebuig a l'ordenament jurídic i polític dels estats espanyol i francès, i per tant l'enfrontament amb aquests estats i les seves institucions, i pel seu rebuig a les posicions autonomistes que ajornen o condicionen l'assoliment complet de la independència.

El nom pot arribar a portar a confusió: dir-se d'esquerres i independentista no vincula directament a ser de l'Esquerra Independentista, ja que una part del ventall d'opcions que defensen bé del dret a la sobirania de la nació o bé les postures d'emancipació social no necessàriament pertanyen a l'esquerra independentista, comparteixen el projecte polític d'emancipació de la classe treballadora de caràcter socialista o l'alliberament de tot el territori, els Països Catalans.

L'estratègia de l'EI ha evolucionat al llarg dels darrers 30 anys. Si a finals dels 70, els 80 i principis dels 90 estigué marcada per l'activitat de l'organització armada Terra Lliure i el moviment polític al seu voltant, una part del qual va iniciar l'estratègia d'Unitat Popular, des de mitjans dels 90, amb la fi d'aquesta organització, independentistes de diferents generacions han anat confluint en una estratègia d'Unitat Popular consistent en una progressiva acumulació de forces entre els sectors populars més combatius per a l'articulació d'un moviment d'alliberament de masses, amb campanyes de lluita per la construcció nacional, com ara "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència".

Les lluites en defensa del territori han estat prioritàries els darrers mesos, com la lluita en contra el Pla Caufec o en contra el transvasament de l'Ebre, ajudant a plataformes més amplies com són No al Caufec o la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE).

Darrerament, ha destacat per una pràctica de desobediència que amb campanyes com la de la crema o destrucció de símbols espanyols, com les fotografies del rei espanyol, que dugueren nombrosos militants independentistes a ser perseguits per l'Audiència 'nacional' espanyola, o a la campanya per l'alliberament del jove terrassenc Francesc Argemí, "Franki", detingut i amb una pena de 2 anys i 7 mesos de presó per haver despenjat una bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa. D'ençà de l'esclat de la crisi capitalista, a més, ha participat activament a les campanya de lluita contra aquesta arreu del país, portades a terme pels moviments socials.

A nivell nacional, s'han creat alguns organismes sectorials, els més clarament definits són:

  • Altres organitzacions, projectes i mitjans propers a l'Esquerra Independentista
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.

Més enllà de l'àmbit nacional, existeixen desenes d'organitzacions, Casals i iniciatives de l'Esquerra Independentista a nivell local (coordinadores, casals, ateneus, centres socials ocupats, centres socials...):



L'Esquerra Independentista reivindica les diades nacionals del 25 d'abril com a Diada del País Valencià, l'11 de setembre com a Diada del Principat de Catalunya, el 7 de novembre com a diada de la Catalunya Nord Catalunya Nord i el 31 de desembre com a Diada de Mallorca. També són diades reivindicatives l'1 de maig com a Dia del Treballador, el 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora, el 28 de juny com a Dia per l'Alliberament Sexual i el 25 de novembre com a Dia contra la Violència de Gènere.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Independentista»