Esquerra Republicana del País Valencià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra País Valencià
President Agustí Cerdà i Argent
Secretari general Núria Arnau
Fundació 1992, fundació
2000, refundació
Fusió de Front pel País Valencià
Federació valenciana d'ERC
Seu C/Erudit Orellana, 10-1
Ciutat de València
Publicació oficial País Valencià Sí
Joventuts JERPV
Ideologia Independentisme, Socialdemocràcia, Valencianisme,[1] Catalanisme
Afiliació nacional ERC
Afiliació europea Aliança Lliure Europea
Grup al Parlament Europeu Els Verds-Aliança Lliure Europea
Colors oficials Taronja, negre, groc i vermell
Lloc web
www.esquerra.cat/paisvalencia

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana de Catalunya, estructura organitzativa que comparteix amb les federacions de les Illes Balears i la Catalunya Nord.[2] La seua ideologia és independentista i d'esquerres.

Segons la ponència política de la darrera Conferència de País, celebrada el 9 de novembre de 2013 a Algemesí, ERPV defensa la creació d'una República del País Valencià, com a "etapa prèvia de la reunificació dels Països Catalans".[3][4]

Història i antecedents[modifica | modifica el codi]

Cartell amb els candidats al senat de la l'antiga federació d'ERC l'any 2000.

Tot i que hi va existir una Esquerra Republicana del País Valencià fundada el 1934 en temps de la Segona República espanyola, l'actual ERPV naix amb aquestes sigles l'any 2000.

Els orígens els trobem en la Federació Valenciana d'ERC que es crea l'any 1992,[5] quan els primers militants valencians s'acosten a Esquerra Republicana de Catalunya en assumir el partit republicà tesis independentistes i la territorialitat dels Països Catalans. Aquests nous militants valencians feren la seua primera presentació pública a Xàtiva durant la Diada del País Valencià[6] i uns mesos després, el 12 de juliol d'aquell any realitzarien una Assemblea constituent a la ciutat de València. La presidència d'aquella primera federació l'assumiria Valerià Miralles i Ortolà, històric activista cultural i polític valencià i ex-militant de la Unitat del Poble Valencià (UPV). Durant la permanència de Valerià Miralles en la presidència s'estructura i reforça la federació valenciana d'ERC però la seua presència electoral només és puntual en les eleccions municipals de 1995 -primeres on es presenta al País Valencià- als municipis de Xixona i Alacant. Des de la federació valenciana d'ERC es va proposar un acord a Unitat del Poble Valencià i el Partit Valencià Nacionalista per a concórrer conjuntament a les eleccions,[7] sense aconseguir-ho.

Posteriorment, en un congrés realitzat a la ciutat d'Alcoi l'11 de febrer de 1996, Àngel Molina substituiria a Valerià Miralles en el càrrec.[8] És a partir d'aquell moment quan la presència electoral de la federació valenciana d'ERC es fa de manera continuada a totes les convocatòries electorals, tret de les valencianes on se segueix la política de l'anterior etapa.[9] Àngel Molina deixaria la presidència el 14 de maig de 2000, en un congrés celebrat a Castelló de la Plana, on seria rellevat de la presidència de la federació per Manel Collado, que seria president durant alguns mesos fins al congrés on el partit seria refundat.[10]

Paral·lelament, en 1998 es crea el Front pel País Valencià, formació política formada bàsicament per gent vinculada al Bloc de Progrés Jaume I,[11] on es troben exmilitants del PSAN, encapçalats per Agustí Cerdà, militants de la federació valenciana d'ERC i alguns exmilitants d'altres partits, cas de Toni Cucarella (UPV) o Toni Roderic i Jaume Ivorra (PSPV-PSOE).[12] Finalment, el Front pel País Valencià (FPV) concorreria a les eleccions generals del 2000 en coalició amb ERC, traent un total de 3.083 vots (0'13%) al País Valencià.[13]

Refundació del partit[modifica | modifica el codi]

Senyera estelada usada per Esquerra Republicana com a símbol

El setembre de 2000, es produeix la refundació del partit[14] amb la fusió de la Federació Valenciana d'ERC i del Front pel País Valencià,[15] constituint Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), federació també d'ERC, amb Agustí Cerdà com a president. Des de la seua refundació, ERPV ha celebrat cinc congressos, sent el darrer el celebrat a València el gener de 2012, que va ratificar Agustí Cerdà com a president,[16] en el càrrec des de 2000, i que en les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 va ser-ne el cap de llista per València.[17]

ERPV comença a concórrer a les eleccions a les Corts Valencianes en 2003, aconseguint 7.609 vots (0'32%). En les eleccions municipals del mateix any, va presentar una quinzena de candidatures, aconseguint un total de 4.489 vots (0'19%) i 3 regidors (2 a Sueca i 1 a Barxeta).

A la campanya electoral de les eleccions espanyoles de 2004, el partit va reclamar l'herència de la Unitat del Poble Valencià i el PSPV original,[18] superant en aquella convocatòria els tretze mil vots.

En les eleccions a Corts Valencianes de 2007, ERPV va participar en les converses inicials per a constituir la coalició Compromís pel País Valencià, però no va reeixir en considerar ERPV que es restringia únicament a un pacte electoral puntual per a eixes eleccions i no a un pacte polític estable,[19] i Esquerra es va presentar en solitari obtenint 11.686 vots (0'49%). En les eleccions municipals celebrades el mateix 2007, va presentar 44 candidatures, aconseguint 10.594 vots (0'44%) i 5 regidors (Sueca, Simat de la Valldigna, la Vall de Laguar i Xixona -2-).[20]

El 28 de setembre de 2008, ERPV celebraria el seu 4t Congrés a Xixona (l'Alacantí). En aquell congrés es va presentar una única candidatura a la presidència de la federació, encapçalada per Agustí Cerdà i Argent que seria reelegit de manera majoritària pel 86'21% dels vots de la militància.[21] Un any després apareix un col·lectiu intern anomenat Renovament Republicà que va fer públic el seu manifest fundacional el 25 d'abril de 2009.[22][23] Aquest col·lectiu ha estat promogut pels militants Moisès Vizcaino de Castelló de la Ribera i Josep Tadeu d'Onil, que conformen un corrent intern d'oposició a la direcció d'ERPV, liderada per Agustí Cerdà des de la seua refundació.

A les eleccions municipals de l'any 2011 ERPV va obtenir un nombre menor de vots respecte al 2007 en presentar candidatures en menys municipis, 7.983 (0,33%), si bé va doblar les xifres de regidors (alguns dels regidors entren mitjançant coalicions), tenint-ne a les localitats de Xixona, Sellent, Vinaròs, Simat de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Faura i Crevillent.[24][25] A més a més, ERPV va traure a les eleccions valencianes 11.116 vots, baixant lleugerament les seues xifres respecte a les anteriors eleccions.[24][25]

Nous estatuts[modifica | modifica el codi]

Pancarta d'ERPV a la manifestació de la Diada del 25 d'Abril celebrada el 9 de maig de 2009 a la ciutat de València.

Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, ERPV afrontà el 5è Congrés el 28 de gener de 2012, amb la concurrència de dos candidats a la presidència de la federació, la candidatura oficial amb Agustí Cerdà al capdavant i una candidatura alternativa amb Joan Miquel-Tomàs, que comptà amb la presència de Moisès Vizcaino un dels signants del corrent Renovament Republicà aparegut uns anys abans. Agustí Cerdà s'imposà amb el 79'3% dels vots dels militants i fou reelegit president d'ERPV, davant del 15'1% de la candidatura alternativa i un 6'6% de vots en blanc. Entre els punts principals de la proposta del reelegit president hi havia desenvolupar una campanya al voltant de la figura de Joan Fuster en l'any del 50 aniversari de l'edició de "Nosaltres els valencians" i del 20 aniversari de la seua mort, però sobretot reivindicar el seu llegat polític, referent de l'Esquerra Independentista del país, per seguir avançant en enfortir l'alternativa independentista al País Valencià.[26]

A partir d'aquella data i la seua proposta programàtica mirà d'acostant-se a altres organitzacions que compartien l'ideari independentista i d'esquerres. Sota el nom de Nosaltres, els fusterians[27] impulsà conjuntament amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) una sèrie de conferències sobre la figura de Joan Fuster i Ortells que acabà constituint una plataforma política conjunta.[28]

Paralel·lament ERPV celebrà a Benicarló el 17 de juny de 2012 un Congrés Extraordinari, on s'aprovà per unanimitat uns nous estatuts amb l'objectiu de reforçar l'estructura organitzativa d'ERPV, per tal d'acomodar les estructures d'ERPV també als nous estatus d'ERC que reforçaven la federació valenciana davant de la resta de federacions regionals i passava a considerar-se una federació territorial, jeràrquicament per sobre de les federacions regionals,[29] mentre reforçava els seus lligams amb la resta d'organitzacions independentistes dels Països Catalans d'esquerres agrupades baix la plataforma Nosaltres, els fusterians, que culminà amb la formació d'un bloc propi amb pancarta conjunta a la manifestació del 9 d'octubre d'eixe any i la convocatòria, conjunta també, de l'històric Aplec del Puig a la muntanyeta de la Patà.[30]

Aquests canvis van ser reforçats posteriorment[cal citació] a la conferència del País Valencià d'ERPV, celebrada a Algemesí el Novembre del 2013 que marca un abans i un després de la formació.[cal citació] Aquesta reconeix l'àmbit de decisió valencià i aposta per crear la República del País Valencià. Aquest canvi però no altera la línia del partit de defensa dels principis del fusterianisme i participa activament junt amb la Plataforma pel País Valencià, ACPV i l'Assemblea Nacional Catalana al tram valencià de la Via Catalana que es va portar a terme a Vinaròs un mes abans.[31]

Al Consell de País de 2014, ERPV va apostar per buscar acords amb diferents forces d'esquerres i valencianistes, tant a nivell puntual per a concórrer a les eleccions com a llarg termini, en forma de col·laboració, adhesió o integració.[32] La resolució aprovada proposava que qualsevol dels acords esmentats hauran de mantenir l’estructura orgànica d’Esquerra Republicana del País Valencià, així com la seua identitat política. Posteriorment a eixe Consell de País alguns membres de Compromís, cas de l'expresident d'Escola Valenciana i regidor d'aquesta formació Diego Gómez, es van declarar públicament partidaris d'arribar a acords amb la formació republicana.[33]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Eleccions a les Corts Valencianes[modifica | modifica el codi]

Eleccions Vots  % de vots Escons Posició
Eleccions a les Corts Valencianes de 2003 7.609 0,32% - 6
Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 11.686 0,49% - 6
Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 11.116 0,45% - 8



Eleccions al Congrés dels Diputats[modifica | modifica el codi]

Eleccions Vots  % de vots Escons Posició
Eleccions generals espanyoles de 2000 3.083 0,13% - 9
Eleccions generals espanyoles de 2004 13.294 0,50% - 7
Eleccions generals espanyoles de 2008 6.607 0,24% - 7
Eleccions generals espanyoles de 2011 7.509 0,28% - 8



Eleccions al Parlament Europeu[modifica | modifica el codi]

Eleccions Vots  % de vots Escons Posició
Eleccions europees de 2004 15.703 0,90% - 5
Eleccions europees de 2009 9.807 0,52% - 7
Eleccions europees de 2014 8.129 0,47% - 13


Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Eleccions Vots  % de vots Regidors Posició
Eleccions municipals de 2003 4.489 0,18% 3 8
Eleccions municipals de 2007 10.594 0,43% 5 8
Eleccions municipals de 2011 7.983 0,33% 10 8


Joventuts[modifica | modifica el codi]

La secció jove del partit són les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per un valencianisme republicà de masses Ponència política
  2. Estatuts d'ERC, 2011.
  3. Text de la ponència política d'ERPV Presentada a la Conferència de País d'Algemesí, 9 de novembre de 2013. "Una vegada siguem lliures, ens cal un marc polític que hem d'anar visualitzant i preparant que podria ser, com a etapa prèvia per la reunificació dels Països Catalans, un nou estat: la República dels País Valencià"
  4. Per la República del País Valencià notícia a El Temps del 12 de novembre de 2013
  5. Cincuenta militantes para abrir camino, La Vanguardia 13/7/1992.
  6. Esquerra Republicana estén a València la seua activitat política, Diari El País, 26 d'Abril de 1992
  7. ERC llama a UPV y PVN, en Valencia, a un pacto electoral, La Vanguardia 12/2/1993.
  8. La República, Febrer 1996
  9. Arxiu històric electoral
  10. Esquerra Nacional, Maig-Juny 2000.
  11. Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012.  pg. 639
  12. Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012.  pg. 645
  13. «Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 2000». Presidència de la Generalitat Valenciana. [Consulta: 31/3/2012].
  14. Entrevista a Agustí Cerdà a País Valencià, Sí número 4, abril de 2011. "Em faig militant d’Esquerra Republicana, que formava part del Front pel País Valencià, i l’any 2000 el Front i Esquerra es refongueren en Esquerra Republicana del País Valencià."
  15. «El Front pel País Valencià es fusionara amb ERC». Vilaweb, 10/7/2000. [Consulta: 4/4/2012].
  16. «La renovació de Junqueras s'atura al País Valencià». Nació Digital, 30/01/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  17. «El País Valencià encara les eleccions amb la més que probable renovació de la majoria absoluta del PP». Nationalia, 16/05/2011. [Consulta: 1/4/2012].
  18. ERPV reclama la herència d'UPV i el PSPV original, Diari El País del 7 de març de 2004
  19. No queremos una UTE electoral; queremos un pacto político, Levante-EMV 28/9/2003
  20. «Esquerra obté 311 regidors més als Països Catalans i es consolida com a tercera força al Principat». Esquerra Nacional, juny 2007, p.4 [Consulta: 4 març 2012].
  21. IV Congrés d'ERPV, 3x4 info.
  22. El malestar intern a ERC s'estén al País Valencià, Avui
  23. Els crítics d'Esquerra al País Valencià impulsen un corrent intern, El Triangle
  24. 24,0 24,1 «Esquerra Republicana manté la posició». El Punt.
  25. 25,0 25,1 "Esquerra manté els resultats autonòmics del 2007 i dobla el nombre de regidors als ajuntaments valencians."
  26. ERPV relavida el lideratge d'Agustí Cerdà al capdavant del partit amb el 79'3% dels vots,web ERPV
  27. Nosaltres, els valencians es presenta dilluns a l'espai Vilaweb,Vilaweb
  28. PSAN, ERPV, MDT i SI, 'els fusterians' Totes quatre formacions parlen a VilaWeb TV de la plataforma política amb què propugnen el marc nacional dels Països Catalans - notícia a Vilaweb del 15 de setembre de 2012
  29. Cerdà: 'Amb el nous estatuts d'ERPV ens enfortim per donar respostes a la ciutadania des de l'esquerra nacional dels Països Catalans', Web ERPV.
  30. El País Valencià prepara la Diada Nacional,Llibertat.cat
  31. Els simpatitzants valencians preparen la cadena humana pel dret a decidir, Diari El País de 4 de setembre de 2013
  32. ERPV celebra el seu Consell de País a València notícia a La Veu del País Valencià del 13 de juliol de 2014
  33. ERPV necessària article d'opinió a [[La Veu del País Valencià del 27 de juliol de 2014

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]