Esquerra Unida i Alternativa
| Esquerra Unida i Alternativa | |
|---|---|
 |
|
| Secretari general | Joan Josep Nuet |
| Fundació | 1998 |
| Fusió de | Partit dels Comunistes de Catalunya Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu Partit Obrer Revolucionari |
| Seu | C/ Doctor Aiguader, 10 08003 Barcelona |
| Publicació oficial | EUiA Informa L'Alternativa |
| Joventuts | Alternativa Jove - Joves d'EUiA |
| Ideologia | Comunisme , Anticapitalisme , socialisme, republicanisme, catalanisme, federalisme, feminisme , Marxisme-Leninisme , nacionalisme català i Socialisme del segle XXI |
| Afiliació europea | Partit de l'Esquerra Europea |
| Diputats al Parlament |  |
| Diputats al Congrés dels diputats |  |
| Senadors al Senat |
 |
| www.euia.cat | |
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), fundada el 1998, és una coalició d'esquerres socialista, republicana federal, anticapitalista, ecologista i feminista d'àmbit català escindida de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la qual havia renunciat al comunisme el 1997. Els escindits van mantenir els seus vincles amb Esquerra Unida i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, perquè el PSUC havia quedat pràcticament dissolt, mort, dins Iniciativa per Catalunya Verds.
El 1998 el PSUC Viu es va unir en federació amb el Partit dels Comunistes de Catalunya (partit que també integrava IC+EV abans de l'escissió de 1997, d'àmbit català, que tenia com a referent espanyol el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, fins l'escissió anomenada Partit Comunista del Poble Català), i amb altres partits més petits, el Partido Revolucionario de los Trabajadores-Izquierda Revolucionaria (trotskista, d'àmbit espanyol, que ja no forma part d'EUiA), el Partit Obrer Revolucionari (trotskista, també d'àmbit espanyol), el Partit d'Acció Socialista de Catalunya (d'àmbit català però que tenen com a referent espanyol el PASOC), i el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa (derivació del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionària, el primer d'àmbit català però amb actuació a tot Espanya com a Moviment Comunista, i el segon d'àmbit espanyol).
Tots aquest grups van formar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però van fracassar a les primeres eleccions a les que van concórrer el 1999 sense obtenir representació (44.000 vots). A les eleccions al parlament de Catalunya van augmentar el nombre de vots fins prop de 80.000 (quan IC-V en va treure 114.000). El 2003, feren coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds i van contribuir a l'èxit electoral de la coalició (augment de 3 a 9 diputats, i prop del doble de recolzament popular). El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA mantenen estructures orgàniques separades, i no es plantegen de moment cap projecte d'unitat orgànica atès les diferencies programàtiques en diversos aspectes essencials.
A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Mercè Civit) i un senador, Joan Josep Nuet. EUiA té una forta presència a les localitats de tradició obrerista de l'anomenat "cinturó roig" com Sant Adrià, L'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Montornès, Barberà...
A les eleccions municipals de 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, la coalició ICV-EUiA va obtenir 13 diputats, tres dels quals són d'EUiA: Joan Mena, Lorena Vicioso i David Companyon, tots tres per la província de Barcelona.
Principis ideològics[modifica]
EUiA va ser fundada l'any 1998. Esquerra Unida i Alternativa es declara com un moviment polític i social nacional, català i republicà, federal, anticapitalista i solidari en el qual es concentren forces polítiques socials i persones d'esquerres.
Té una forta presència en el cinturó vermell de Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barberà, Montornès...). A Barcelona ciutat, destaca la presència a Horta-Guinardó, Eixample, Gràcia, Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.
Compta amb més de 4.000 afiliats. Actualment, integra la coalició amb ICV que té grup parlamentari i de 2003-2006 ha participat els departaments de Relacions Institucionals i Medi ambient-Habitatge.
En els últims mesos, EUiA ha multiplicat el nombre de les seves assemblees, sobretot en la Catalunya interior, gràcies al treball dels membres de la coalició d'esquerres. Així com noves àrees de treball, paradigma del com és l'àrea de mig orient, on desenes de palestins, siris, libis etc. residents a Catalunya, han creat a principis del 2007.
En 2007, conjuntament amb la seva àrea juvenil (Alternativa Jove - Joves d'EUiA) va emprendre una campanya-homenatge sobre el revolucionari Che Guevara.
Una nova etapa[modifica]
En la festa d´EUiA de 2008, les joventuts de EUiA van organitzar una carrera en homenatge a les olimpíades populars de 1936 i als seus participants antifeixistes. Posteriorment es va celebrar un sopar amb més de 1.250 assistents, on Gaspar Llamazares va anunciar la seva intenció de deixar la coordinació d'IU el 25 d'octubre a Astúries.
Els dies 8 i 9 de novembre se celebra la V assemblea nacional de l'organització, on es valora l'activitat de EUiA en la classe obrera, així com la seva participació en les institucions. Es plasma el reforçament de l'organització (per primera vegada se superen els 4.000 afiliats) així com la cohesió interna (el coordinador Jordi Miralles, surt reelegit amb el 89% dels vots, i es crea una única llista de consens).
Per a l'assemblea d'IU Federal de novembre de 2008, EUiA va anar la tercera federació en nombre de delegats (71) per darrere d'Andalusia i Madrid. D'aquesta assemblea, va sorgir una nova coordinació general encapçalada per Cayo Lara, que va derrotar al candidat de la "Nacional II" i dirigent del PCC i d´EUiA Joan Josep Nuet, el qual va ser triat coordinador de l'àrea d'organització. A més EUiA participa en el secretariat del Partit de l'Esquerra Europea, amb Jordi Miralles i Toni Barberà com màxims representants.
Enllaços externs[modifica]
|
|||||||
