Esquirol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Esquirol (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esquirol
Plistocè inferior – recent
Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf
Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Sciurus
Subgènere: Sciurus
Espècie: S. vulgaris
Nom binomial
Sciurus vulgaris
Linnaeus, 1758
Mapa de distribució
Mapa de distribució

L'esquirol,[1] esquirol comú,[2][3] esquirol vermell comú o esquirol vermell europeu (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30[4] cm del cos i 14-25[4] de la cua).

Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta.

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre les que es troben els pins). A Catalunya, quals hi ha moltes pinedes, hi ha també esquirols als que els hi agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d'esquirols ha baixat dràsticament durants els últims anys, en part degut a la introducció de l'esquirol gris (Sciurus carolinensis) d'Amèrica del Nord.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La part de la panxa acostuma a ser d'un color blanquinós.
Perfil d'un esquirol.

L'esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d'entre 19 i 23 cm, una cua d'entre 15 i 20 cm i una massa d'entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides. L'esquirol és lleugerament més petit que l'esquirol gris, que té una llargada d'entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga que té l'ajuda a mantenir l'equilibri i a guiar-lo quan salta d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l'animal estigui calent mentre dorm.

Altres esquirols[modifica | modifica el codi]

Sovint es fa servir el terme esquirol en sentit ampli per referir-se a altres espècies d'aspecte i forma de vida semblants, força estesos per la major part dels boscos món. Principalment es fa servir el terme per les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus, però també per d'altres esciürins.

Per distingir-lo de les altres espècies s'han proposat els noms d'esquirol vermell comú[6] o esquirol vermell europeu[6] per l'Sciurus vulgaris, que és l'única espècie autòctona d'Europa, si bé l'esquirol gris (Sciurus carolinensis), originari de Nord-amèrica, ha estat introduït a la Gran Bretanya (350 exemplars el 1889 a Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones l'esquirol vermell europeu i causant danys a la silvicultura.[4]

L'esquirol a la cultura[modifica | modifica el codi]

Els esquirols tenen una connotació positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsió, per com busquen nous per l'hivern. Per això han aparegut en nombrosos contes infantils i sèries de dibuixos animats, com els personatges de Disney Chip i Dale, que representen esquirols llistats del gènere Tamias.

A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnació del dimoni (augmentat pel color roig del seu pèl) o associat a l'antic déu Loki. En la societat industrial un esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «esquirol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Cerdeira i Ribot, J. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. Edició il·lustrada. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 195. ISBN 9788484152866. 
  3. Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment». Universitat de Barcelona, 1997}}
  4. 4,0 4,1 4,2 REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Munic, 1983)
  5. "Fight to save Red Squirrel impeded by lack of funds": article by Graham Tibbetts on page 17 of issue 47,381, Daily Telegraph (Friday 5th October 2007)
  6. 6,0 6,1 Termcat