Esquirol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Esquirol (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esquirol
Plistocè inferior – recent
Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf
Esquirol al Hofgarten de Düsseldorf

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Sciurus
Subgènere: Sciurus
Espècie: S. vulgaris
Nom binomial
Sciurus vulgaris
Linnaeus, 1758
Mapa de distribució
Mapa de distribució

L'esquirol,[1] esquirol comú,[2][3] esquirol vermell comú o esquirol vermell europeu (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba a Europa i al nord d'Àsia. És un animal omnívor de petites dimensions, d'uns 38-45 cm de longitud incloent la cua (20-30[4] cm del cos i 14-25[4] de la cua).

Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies quan salta.

Acostumen a viure en boscos caducifolis o de coníferes (entre les que es troben els pins). A Catalunya, quals hi ha moltes pinedes, hi ha també esquirols als que els agrada menjar i rosegar les pinyes. A Gran Bretanya i Irlanda, la població d'esquirols ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de l'esquirol gris (Sciurus carolinensis) de Nord-amèrica.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La part de la panxa acostuma a ser d'un color blanquinós.
Perfil d'un esquirol.

L'esquirol té una llargada mitjana de cap i cos d'entre 19 i 23 cm, una cua d'entre 15 i 20 cm i una massa d'entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ja que els mascles i les femelles són iguals en mides. L'esquirol és lleugerament més petit que l'esquirol gris, que té una llargada d'entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la cua llarga que té l'ajuda a mantenir l'equilibri i a guiar-lo quan salta d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda que l'animal estigui calent mentre dorm.

Altres esquirols[modifica | modifica el codi]

Sovint es fa servir el terme esquirol en sentit ampli per referir-se a altres espècies d'aspecte i forma de vida semblants, força estesos per la major part dels boscos món. Principalment es fa servir el terme per les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus, però també per d'altres esciürins.

Per distingir-lo de les altres espècies s'han proposat els noms d'esquirol vermell comú[6] o esquirol vermell europeu[6] per l'Sciurus vulgaris, que és l'única espècie autòctona d'Europa, si bé l'esquirol gris (Sciurus carolinensis), originari de Nord-amèrica, ha estat introduït a la Gran Bretanya (350 exemplars el 1889 a Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones l'esquirol vermell europeu i causant danys a la silvicultura.[4]

L'esquirol a la cultura[modifica | modifica el codi]

Els esquirols tenen una connotació positiva a la cultura, ja que representen el treball i la previsió, per com busquen nous per l'hivern. Per això han aparegut en nombrosos contes infantils i sèries de dibuixos animats, com els personatges de Disney Chip i Dale, que representen esquirols llistats del gènere Tamias.

A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es veia com a encarnació del dimoni (augmentat pel color roig del seu pèl) o associat a l'antic déu Loki. En la societat industrial un esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «esquirol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Cerdeira i Ribot, J. Els Vertebrats a Olesa de Montserrat: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers del terme. Edició il·lustrada. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 195. ISBN 9788484152866. 
  3. Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment». Universitat de Barcelona, 1997
  4. 4,0 4,1 4,2 REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Munic, 1983)
  5. "Fight to save Red Squirrel impeded by lack of funds": article by Graham Tibbetts on page 17 of issue 47,381, Daily Telegraph (Friday 5th October 2007)
  6. 6,0 6,1 Termcat