Esquizòmid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esquizòmids
Hubbardia pentapeltis female.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Chelicerata
Classe: Arachnida
Clade: Tetrapulmonata
Ordre: Schizomida
Petrunkevitch, 1945b
Famílies

Schizomida[1] és un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de generalment menys de 5 mm.

L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. El 2005 s'havien descrit més de 230 espècies de Schizomida arreu del món, la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Schizomida són relativament petits, aràcnids de cos tou, semblants en aparença als Uropygi. El prosoma (cefalotòrax) es divideix en tres regions, cada una coberta per plaques, el gran propeltidi i els aparellats i més petits mesopeltidi i metapeltidi. El nom vol dir "dividit o tallat pel mig", en referència a què el tòrax està dividit en dues plaques separades.[2]

L'opistosoma (abdomen) és oval i llis format de 12 segments recognoscibles. El primer està reduït i forma el pedicle, mentre que els últims tres estan constrets, formant el pigidi. L'últim segment lluu una cua semblant a un fuet o flagel, consistent en no més de quatre segments.

Com els ordres relacionats Thelyphonida, Amblypygi i Solifugae, Schizomida només fan servir sis potes per a caminar, havent modificat el primer parell per fer-los servir com a òrgans sensors. Just davant les potes sensores també tenen pedipalps semblants a pinces molt desenvolupats. Schizomida no tenen ulls veritables, però algunes poques espècies tenen punts de visió vestigials capaços de diferenciar la llum de la foscor.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Schizomida són generalment criatures tropicals, tot i que també se n'han trobat algunes poblacions a Califòrnia i Arizona. Tendeixen a viure en la capa superior del sòl i en les cavitats amb els troncs i roques on poden evitar la dessecació buscant-hi aigua i no exposant-se a la llum. Algunes espècies són troglobis, i alguns pocs viuen a prop de còlonies de tèrmits i formigues.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquizòmid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. The American Arachnological Society Committee on Common Names of Arachnids. R.G. Breene (chair). Common Names of Arachnids 2003 (PDF online publication). 5th. Carlsbad, NM: American Tarantula Society, 2003, p. 42. ISBN 1-929427-11-5. 
  2. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadephia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 615–617. ISBN 0-03-056747-5. 
  • Reddell, J.R. & Cokendolpher, J.C. (1995). Catalogue, bibliography, and generic revision of the order Schizomida (Arachnida). Tex. Mem. Mus., Speleol. Monogr. 4: 1-170
  • Savory, T., 1977. Arachnida. second edition. Academic Press inc. New York. 339pp.