Esquizòmid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esquizòmids
Cal imatge.png
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Clade: Tetrapulmonata
Ordre: Schizomida
Petrunkevitch, 1945b
Famílies

Schizomida[1] és un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de generalment menys de 5 mm.

L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. El 2005 s'havien descrit més de 230 espècies d'Schizomida arreu del món, la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).

Anatomia [modifica]

Schizomida són relativament petits, aràcnids de cos tou, semblants en aparença als Uropygi. El prosoma (cefalotòrax) es divideix en tres regions, cada una coberta per plaques, el gran propeltidi i els aparellats i més petits mesopeltidi i metapeltidi. El nom vol dir "dividit o tallat pel mig", en referència a què el tòrax està dividit en dues plaques separades.[2]

L'opistosoma (abdomen) és oval i llis format de 12 segments recognoscibles. El primer està reduït i forma el pedicle, mentre que els últims tres estan constrets, formant el pigidi. L'últim segment lluu una cua semblant a un fuet o flagel, consistent en no més de quatre segments.

Com els ordres relacionats Thelyphonida, Amblypygi i Solifugae, Schizomida només fan servir sis potes per a caminar, havent modificat el primer parell per fer-los servir com a òrgans sensors. Just davant les potes sensores també tenen pedipalps semblants a pinces molt desenvlupats. Schizomida no tenen ulls veritables, però algunes poques espècies tenen punts de visió vestigials capaços de diferenciar la llum de la foscor.

Hàbitat [modifica]

Schizomida són generalment criatures tropicals, tot i que també se n'han trobat algunes poblacions a Califòrnia i Arizona. Tendeixen a viure en la capa superior del sòl i en les cavitats amb els troncs i roques on poden evitar la dessecació buscant-hi aigua i no exposant-se a la llum. Algunes espècies són troglobis, i alguns pocs viuen a prop de còlonies de tèrmits i formigues.

Referències [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquizòmid
  1. The American Arachnological Society Committee on Common Names of Arachnids. R.G. Breene (chair). Common Names of Arachnids 2003 (PDF online publication). 5th. Carlsbad, NM: American Tarantula Society, 2003, p. 42. ISBN 1-929427-11-5. 
  2. Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadephia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 615–617. ISBN 0-03-056747-5. 
  • Reddell, J.R. & Cokendolpher, J.C. (1995). Catalogue, bibliography, and generic revision of the order Schizomida (Arachnida). Tex. Mem. Mus., Speleol. Monogr. 4: 1-170
  • Savory, T., 1977. Arachnida. second edition. Academic Press inc. New York. 339pp.