Estàncies jesuítiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Illa jesuítica i Estàncies jesuítiques de Córdoba
Imatge d'Alta Gracia
Imatge d'Alta Gracia
Informació
Tipus Estancias
Localització Córdoba
Argentina Argentina

Tipus Cultural
Criteris (ii), (iv)
ID 995
Regió * Llatinoamèrica i Carib
Inscripció 2000 (24a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Les Estancies jesuítiques eren antigues estances agropequaries dissenyades i administrades pels jesuïtes, ubicats a l'actual província de Còrdova a l'Argentina. Els conjunts arquitectònics de cada establiment, sumats a l'illa urbana Jesuítica de la ciutat de Còrdova, que era la seu religiós-administrativa de la Província Jesuítica del Paraguai, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.[1]

Els jesuïtes van obrir sis estancias pels voltants de la província de Còrdova, anomenades Caroya, Jesús María, Santa Caterina, Alta Gràcia, La Candelera i San Ignacio. La granja i el complex, començats el 1615, van haver d'abandonar-les després de la Pragmàtica Sanció de 1767 del rei Carles III d'Espanya que els va expulsar del continent. Varen passar a administrar-les els franciscans fins a l'any 1853, quan els jesuïtes van tornar al continent americà. Tanmateix, la universitat i l'escola secundària van ser nacionalitzades un any després.

Cada estada té la seva pròpia església i conjunt d'edificis, al voltant dels quals van créixer les ciutats com a Alta Gràcia, la més propera a l'illa. L'Estada de Sant Ignasi ja no existeix. Els turistes poden visitar l'illa Jesuítica i les Estades, el Camí de les Estades Jesuíticas té al voltant de 250 quilòmetres de llarg.

Referències[modifica | modifica el codi]