Estèrnid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sternidae
Xatrac àrtic
Xatrac rosat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Subordre: Lari
Família: Laridae
(Bonaparte, 1838)
Subfamília: Sterninae (vegeu text)
Gèneres

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes), dins el subordre Lari, si bé altres autors consideren que formen la subfamília dels esternins (Sterninae) dins la família dels làrids (Laridae). S'anomenen de vegades orenetes de mar per la seua semblança morfològica amb aquests passeriformes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Presenten una silueta molt fina, tant en vol com aturats, a causa del seu crani allargat, el bec fi, la considerable longitud de les ales i la cua forcada. Les potes són curtes i estan proveïdes de membrana interdigital. La conjunció entre el cos petit i prim i unes ales que posseeixen les primàries molt desenvolupades conforma uns ocells molt adaptats al vol, el qual és lleuger i ràpid, però molt potent.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ocupen les costes marines, els llacs i els rius.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Igual que els làrids, es reuneixen en colònies per nidificar. Construeixen el niu a terra o a sobre de l'aigua, segons les espècies. Els pollets neixen ja proveïts de plomissol.

Costums[modifica | modifica el codi]

Poden observar-se suspesos en l'aire, mercès al batec continuat de les ales, mentre escruten la presència dels petits peixos dels quals es nodreixen. Un cop detectada la presa, l'ocell es llança en picat i es cabussa per a capturar-la.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Els xatracs i els fumarells es distribueixen pràcticament per tot el planeta, si exceptuem el continent artàrtic. Com a representants més comuns d'aquesta família a les zones humides dels Països Catalans, es pot esmentar el xatrac becllarg, el xatrac comú, el xatrac menut, el fumarell carablanc i el fumarell negre.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

En la classificació de Sibley aquest grup era considerat una tribu (Sternini) dins la subfamília dels larins (Larinae) i la família dels làrids (Laridae).[1] Més tard els esternins (Sterninae) s'han classificat com una subfamília dels làrids (o encara com una família separada).[2] A partir de 2007, arran els treballs de Baker et al.[3] s'obtenen cladogrames que no admeten la validesa d'aquest grup i el mostren com un taxó parafilètic amb els nodis dels gèneres Anous i Procelsterna fora del clade dels xatracs i fumarells.[4]

Les espècies que tradicionalment s'han agrupat dins els estèrnids (o esternins) són en total 45, agrupades en 12 gèneres.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estèrnid


  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 118. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  • Bridge, E. S.; Jones, A. W. & Baker, A. J. (2005): A phylogenetic framework for the terns (Sternini) inferred from mtDNA sequences: implications for taxonomy and plumage evolution. Molecular Phylogenetics and Evolution 35: 459–469. Text complet en format PDF.
  • Collinson, M. (2006). Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99 (6): 306-323.
  • del Hoyo, J.; Elliott, A. & Sargatal, J. (editors) (1996): Handbook of Birds of the World, Volum 3: Hoatzin to Auks. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-22-9.
  • Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667.
  • Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004a): Phylogeny of shorebirds, gulls, and alcids (Aves: Charadrii) from the cytochrome-b gene: parsimony, Bayesian inference, minimum evolution, and quartet puzzling. Molecular Phylogenetics and Evolution 30(3): 516-526. doi:10.1016/S1055-7903(03)00222-7
  • van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. Text complet en format PDF.
  1. Seqüència de Sibley Rev. 18/03/2012
  2. Classificació del làrids en tres subfamílies a ADW Rev. 18/03/2012
  3. A.J.Baker, S. L. Pereira i T. A. Paton. 2007. Phylogenetic relationships and divergence times of Charadriiformes genera: Multigene evidence for the Cretaceous origin of at least 14 clades of shorebirds. Biol.«PDF». Rev.18/03/2012
  4. Cladograma dels làrids a Tree Life Project Rev. 18/03/2012