Estúrnid
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||
Els estúrnids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Alimentació [modifica]
Són insectívors que es nodreixen sobretot d'ortòpters i, en particular, de llagostes.
Costums [modifica]
Són animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol ràpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jóc. Aquesta sociabilitat es manifesta també quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colònies.[1]
Distribució geogràfica [modifica]
Les nombroses espècies estan distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre elles destaquen les dels gèneres Sturnus i Gracula, habituals als Països Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell vulgar).
Gèneres i espècies [modifica]
Aquesta família s'ha classificat en 31 gèneres i 118 espècies:[2]
- Gènere Aplonis, amb 22 espècies.
- Gènere Mino, amb tres espècies.
- Gènere Basilornis, amb 4 espècies.
- Gènere Sarcops, amb una espècie: Sarcops calvus.
- Gènere Streptocitta, amb dues espècies.
- Gènere Enodes, amb una espècie: Enodes erythrophris.
- Gènere Scissirostrum, amb una espècie: Scissirostrum dubium.
- Gènere Saroglossa, amb una espècie: Saroglossa spiloptera.
- Gènere Ampeliceps, amb una espècie: Ampeliceps coronatus.
- Gènere Gracula, amb 5 espècies.
- Gènere Acridotheres, 10 espècies.
- Gènere Spodiopsar, amb dues espècies.
- Gènere Gracupica, amb dues espècies.
- Gènere Agropsar, amb dues espècies.
- Gènere Sturnia, amb 5 espècies.
- Gènere Sturnornis, amb una espècie: Sturnornis albofrontatus.
- Gènere Leucopsar, amb una espècie: Leucopsar rothschildi.
- Gènere Pastor, amb una espècie: Pastor roseus.
- Gènere Sturnus, amb dues espècies.
- Gènere Creatophora, amb una espècie: Creatophora cinerea.
- Gènere Notopholia, amb una espècie: Notopholia corruscus.
- Gènere Hylopsar, amb dues espècies.
- Gènere Lamprotornis: amb 23 espècies.
- Gènere Hartlaubius, amb una espècie: Hartlaubius auratus.
- Gènere Cinnyricinclus, amb una espècie: Cinnyricinclus leucogaster.
- Gènere Onychognathus, amb 11 espècies.
- Gènere Poeoptera, amb 5 espècies.
- Gènere Grafisia, amb una espècie: Grafisia torquita.
- Gènere Speculipastor, amb una espècie: Speculipastor bicolor.
- Gènere Neocichla, amb una espècie: Neocichla gutturalis.
- Gènere Rhabdornis, amb tres espècies.
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Els estúrnids a ZOONOMEN Rev. 11-10-2010
Enllaços externs [modifica]
- Els estúrnids a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Els estúrnids a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Taxonomia dels estúrnids. (anglès)
- Enregistraments sonors d'estúrnids. (anglès)
- Descripció d'aquesta família d'ocells. (anglès)
- Els estúrnids a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies i vídeos d'estols d'estornells. (anglès)
- Vídeos d'estúrnids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Els estúrnids al web de la UICN. (anglès)
- Vídeos i informació diversa d'estúrnids. (anglès)
- Informació sobre les 114 espècies d'estúrnids. (francès) i (anglès)
- Els estúrnids al web de Fauna Europaea. (anglès)
- Distribució geogràfica dels estúrnids. (anglès)
