Estúrnids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estúrnid)
Infotaula d'ésser viuEstúrnids
Sturnidae Modifica el valor a Wikidata

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSturnidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1815

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites. les diverses espècies s'anomenen estornells (a Euràsia i Àfrica) i mainàs a l'Àsia.

Morfologia[modifica]

  • Cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
  • Bec prim, fort i recte.

Alimentació[modifica]

Són eminentment omnívors que es nodreixen sobretot d'insectes (ortòpters i, en particular, de llagostes), fruites i nectar.

Moltes espècies busquen preses com ara les larves mitjançant una tècnica anomenada "sondeig de bec obert", és a dir, obrint amb força el bec després d'introduir-lo en una escletxa, ampliant així el forat i exposant la presa.[1]

Altres espècies també són importants dispersores de llavors als continents d'Àsia i Àfrica, per exemple, el sàndal i el banià d'Índia.[2] A més de consumir fruites, molts estornells també consumeixen nèctar. Es desconeix fins a quin punt els estúrnids són pol·linitzadors importants, però almenys alguns ho són, com l'estornell becfí de les zones muntanyoses de l'Àfrica oriental, que pol·linitza lobèlies gegants.[2]

Costums[modifica]

Són animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol ràpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jóc. Aquesta sociabilitat es manifesta també quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colònies.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Les nombroses espècies estan distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre elles destaquen les dels gèneres Sturnus habituals als Països Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell comú).

Diverses espècies europees i asiàtiques s'han introduït a Amèrica del Nord, Hawaii i Nova Zelanda, on generalment competeixen pels hàbitats amb les aus autòctones i es consideren espècies invasores.[4][5]

Curiositats[modifica]

El mainà religiós és conegut per la seva capacitat per imitar la veu humana. S'ha afirmat que és el millor ocell parlant i el millor imitador del món.[6] El seu parent europeu, l'estornell comú, també és considerat un expert en el mimetisme.[7]

Gèneres i espècies[modifica]

Estornell maragda fotografiat al zoològic de Nova York.
Estornell alaclar fotografiat a Namíbia.

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, 2022) aquesta família està formada per 34 gèneres i 126 espècies:[8]

Referències[modifica]

  1. «(Sturnus vulgaris L.) predation on grass grub (Costelytra zealandica (White), Melolonthinae) populations in Canterbury». New Zealand Journal of Agricultural Research, vol. 18, 4, Novembre 1975, pàg. 417–452. DOI: 10.1080/00288233.1975.10421071. ISSN: 0028-8233. (p.429.)
  2. 2,0 2,1 Craig, Adrian; Feare, Chris. Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows. Barcelona: Lynx Edicions, 2009, p. 654–709. ISBN 978-84-96553-50-7. 
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. Lowe S., Browne M., Boudjelas S. and de Poorter M. (2000, updated 2004). 100 of the World's Worst Invasive Alien Species: A selection from the Global Invasive Species Database Arxivat 2017-03-16 a Wayback Machine.. The Invasive Species Specialist Group (ISSG), a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), Auckland.
  5. Long, John L. (1981). Introduced Birds of the World. Agricultural Protection Board of Western Australia, 21-493
  6. Butterfield, Kathy. «Owning a Mynah». The AACC Homepage. Arxivat de l'original el 2015-07-12. [Consulta: 21 setembre 2015].
  7. "Talking Starlings". Starling Talk. Retrieved May 26, 2013.
  8. «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.

Enllaços externs[modifica]