Estaó o Estahó és una partida del municipi de la Seu d'Urgell situada a la riba esquerra del riu Segre, a la plana de la Seu. L'accés és passat el pont de la Palanca,[1] el camí ral d'Arfa i el camí d'Estaó. El camí d'Estaó va ser reformat per convertir-lo en una via verda entre la Seu i Arfa.[2][3] Hi ha una nau de la Cooperativa del Cadí.[4]
En destaca el rec de l'Olla i Segalers de l'any 1818, que pren l'aigua del riu Segre al municipi d'Alàs i Cerc, a la Quera (a l'estret de les Cabanotes), i finalitza al riu d'Estaó.[5] La partida té quatre finques qualificades de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, totes elles anteriors a l'any 1956,[6] i una d'elles són explotacions agràries que han estat importants al municipi, entre d'altres: Cal Fideuaire.[7]
Format per un edifici destinat a habitatge i un paller annex. Data de l'any 1900. Està construït amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta, el paller amb els mateixos forjats i empostats però amb murs de càrrega d'obra de fàbrica.[8]
Format per un conjunt d'habitatge i un edifici annex d'ús agrícola. Daten de l'any 1950. Murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic i l'edifici agrícol de murs de càrrega d'obra de fàbrica i de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[9]
Cal Navinés o Nabiners. Estahó, 7. Accés des del camí d'Estaó.
Format per un habitatge unifamiliar i edificis annexos destinats a pallers. Daten de l'any 1950. Construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de bigues i empostat de fusta.[10]
Conjunt format per un edifici d'habitatge i una sèrie d'edificacions annexes destinades a ús agrícola. Ambdós daten del 1850, l'habitatge reformat l'any 1960 i l'annex el 1970. Parets de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[11]
