Estació de Gràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gràcia
Ret-gracia.gif
Rètol de l'estació amb l'estil de totes les estacions.
Zona ATM: 1
Municipi: Barcelona (Gràcia)
Informació general:
Adreça: Plaça de Gal·la Placídia - Vía Augusta
Coordenades: 41° 23′ 58.4″ N, 2° 09′ 07.8″ E / 41.399556,2.152167Coord.: 41° 23′ 58.4″ N, 2° 09′ 07.8″ E / 41.399556,2.152167
Transports:
FGC: L6 barcelona.svg L7 barcelona.svg S1 barcelona.svg S2 barcelona.svg S5 barcelona.svg S55 barcelona.svg
Bus TMB: 16 17 22 24 27 28 31 32 92 114
Nitbús: N4 N5
Altres transports: bicing

Gràcia és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies del Metro del Vallès, sota la Via Augusta i la plaça de Gal·la Placídia, entre els districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. Té quatre vies, amb dues andanes situades entre les dues vies laterals i les dues centrals. Per les vies hi circulen els trens que van en direcció Sant Gervasi o en vénen (els del Metro del Vallès) i per les vies laterals els de la línia de Balmes. D'aquesta manera s'evita un creuament a nivell entre els trens que baixen d'estació d'Avinguda del Tibidabo i els que pugen en direcció Sarrià (semblant al creuament que sí que es produeix a l'entrada de l'estació de Sarrià), però obliga a que entre Plaça Molina i Gràcia una de les vies de la línia L7 hagi de passar per sobre el túnel de les vies centrals, cosa que passa sota la Via Augusta prop de la plaça Molina i explica que l'estació de Sant Gervasi hagi d'estar molt més profunda que la de Plaça Molina, per permetre aquest pas.


L'estació es va soterrar l'any 1929. Aleshores era del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i hi paraven tant els trens del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona com els de Ferrocarrils de Catalunya. Encara que l'estació no es concep com estació de ferrocarril metropolità fins al 1954, quan es va obrir el tram des d'aquesta estació fins a l'estació d'Avinguda Tibidabo. i uns anys després el tram des de Sarrià fins a Reina Elisenda.

En l'actualitat l'estació va trobar-se immersa en diverses obres de remodelació amb l'objectiu de millorar l'accés a les persones amb la mobilitat reduïda (mitjançant la instal·lació d'ascensors i escales mecàniques), ampliar les andanes i modernitzar l'aspecte interior.[1]

Aquestes obres de remodelació, varen finalitzar al Octubre de 2013 així deixant 4 vies de circulació les quals dues són única i exclusivament per la Línia L7 i les altres dues per a la resta de Línies del Metro del Vallès.

FGC.svg Línia Barcelona-Vallès de FGC
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Barcelona - Pl. Catalunya Provença L6 barcelona.svg Sant Gervasi Reina Elisenda
L7 barcelona.svg Plaça Molina Avinguda Tibidabo
S1 barcelona.svg Muntaner Terrassa-Rambla
S2 barcelona.svg Sabadell-Rambla
S5 barcelona.svg Sant Gervasi Sant Cugat
Rubí
S55 barcelona.svg Universitat Autònoma

Obres de Remodelació del 2012-2013[modifica | modifica el codi]

  • Imatges del mes de Juliol del 2013 de les obres en transcurs a l'Estació de Gràcia

</ref>


Accessos[modifica | modifica el codi]

  • Plaça de Gal·la Placídia
  • Via Augusta

Projectes[modifica | modifica el codi]

El "Pacte nacional per a les infraestructures" i el Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) preveu l'ampliació de la línia 8 del metro de Barcelona fins al Parc del Besòs passant per aquesta estació.[2][3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El DPTOP licita la remodelació, adaptació i millora de l'estació d'FGC de Gràcia». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 9 de juliol de 2010. [Consulta: 3 juny 2011].
  2. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 de setembre de 2010].
  3. PDI 2009-2018, pàg. 167.
  4. «Perllongament de la línea Llobregat-Anoia dels FGC. TRAM: Plaça Espanya-Francesc Macià-Glòries-Besòs. Estudi de demanda» (PDF). Generalitat de Catalunya, març de 2004. [Consulta: 24 d'agost de 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]