Estació de Sagrera-TAV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Estació de Sagrera».
Icon falscher Titel.svg El títol d'aquest article és incorrecte a causa de limitacions tècniques. El títol correcte de l'article és Estació de Sagrera | TAV.
Barcelona-Sagrera tren
Sagrera | TAV Barcelona Metro Logo.svg
en construcció
Zona ATM: 1
Municipi: Barcelona (Sant Andreu)
Serveis: Estacció accessible
Informació general:
Transports:
Metro: obres L4gris.svg L9gris.svg L10gris.svg
Rodalies Renfe: obres R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg
Regionals: obres R11 Rodalies de Catalunya.svg
Alta Velocitat: obres AVE.svg Avant

La Sagrera, Barcelona-Sagrera o Sagrera | TAV,[1][2] serà un intercanviador de ferrocarril a la ciutat de Barcelona, exactament al barri de la Sagrera (Sant Andreu), tocant al districte de Sant Martí. Aquesta estació fou una important estació de mercaderies fins als anys noranta del segle XX, quan aquesta va deixar de prestar servei. Des d'aleshores les instal·lacions foren totalment abandonades si bé s'ha mantingut la catenària a les vies que en disposaven, així com els senyals lluminosos encesos.

La nova estació de viatgers de la Sagrera que està en construcció, permetrà als usuaris fer transbord entre diferents modalitats de ferrocarril: el metro (L4, L9 i L10), rodalies (R1 i R2), mitjana distància (R11) i alta velocitat.

Hi ha polèmica al torn del nom de l'estació, ja que el barri de la Sagrera defensa que el nom de l'estació sigui Sagrera i el barri de Sant Martí ha fet arribar una petició a l'Ajuntament de Barcelona perquè es digui estació de Sagrera-Sant Martí. Per altra banda Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, ha manifestat que s'anomeni estació d'Europa.[3]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Barcelona Metro Logo.svg Metro de Barcelona
Trinitat Nova Santander obres L4gris.svg la Sagrera
Aeroport T1 la Sagrera obres L9gris.svg Onze de Setembre Can Zam
Zona Franca | Zal obres L10gris.svg Gorg
Rodalies de Catalunya.svg Rodalies de Catalunya de Renfe
L'Hospitalet de Llobregat El Clot - Aragó obres RG1 rodalies.PNG Sant Adrià de Besòs Figueres
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
obres R1 barcelona.svg Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Sant Vicenç de Calders
Castelldefels
Aeroport
Sants
obres R2 barcelona.svg Sant Andreu Comtal Sant Andreu Comtal
Granollers Centre
Sant Celoni
Maçanet-Massanes
Serveis regionals de Renfe
Barcelona-Sants Barcelona-El Clot-Aragó obres R11 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona-Sant Andreu Comtal Girona
Figueres
Portbou / Cervera de la Marenda
AVE.svg LAV Madrid-Barcelona
Lleida-Pirineus Barcelona-Sants obres Avant terminal
Madrid - Puerta de Atocha obres AVE.svg Girona Perpinyà

Línia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Línia de Granollers (Rodalies de Catalunya) i LAV Madrid-Barcelona-França (AVE i Avant)

L'estació de ferrocarril de la LAV i la línia de Granollers està sent construïda on antigament hi havia hagut l'Estació de Sagrera Mercaderies o Barcelona-Clot (Sagrera), construïda l'any 1918.[4]

L4 i L9/L10 del metro de Barcelona

L'estació de la L9/L10 del metro de Barcelona pertany al Tram 4 (La SagreraCan Zam / Gorg), hi tindran parada trens de la L9 i la L10. També hi haurà una estació de la L4, del tram La Pau - La Sagrera. La previsió inicial era obrir l'estació l'any 2004,[5] posteriorment es donava com a data l'any 2013.[6] però donats els contratemps no es posarà en funcionament abans de l'any 2014, tot i que no s'especifica una data concreta.[7][8]


Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Les obres de la futura estació de la LAV-Sagrera, a cavall dels districtes barcelonins de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals, van permetre localitzar diverses estructures arqueològiques pertanyents a diferents cronologies. D'estructures prehistòriques s'han documentat quatre sitges, un enterrament en fossa i un enterrament col·lectiu localitzat en un hipogeu excavat en el terreny geològic. Quant a l'hipogeu d'inhumació del neolític final, presenta una planta de morfologia oval amb cambra lateral d'uns 15 m² i amb accés en rampa al seu costat est. Dintre d'aquesta cambra es documentà una acumulació de 207 morts, 150 articulats i més de 5000 restes aïllats. L'acumulació documentada a l'interior de l' hipogeu presenta tres moments d'ús clarament diferenciats. Un primer moment d'ús col·lectiu, un segon moment d'ús múltiple i un tercer d'ús individual. El primer moment es caracteritza per l'enterrament col·lectiu successiu dels individus d'una mateixa comunitat. Aquests individus haurien estat enterrats paulatinament al centre de la cambra, directament sobre el sòl. A mesura que l'espai es tornava insuficient les diferents restes eren enretirades a banda i banda de l'eix principal, tot alliberant l'espai central per al sepeli dels nous inhumats. A banda, també es va poder excavar un enterrament que molt probablement és d'època neolítica. Aquest enterrament corresponia a una inhumació en fossa de planta més o menys el·líptica amb el fons lleugerament còncau, presentant una orientació oest/est. De l'individu enterrat només es conservava el crani, les vèrtebres cervicals, un fèmur i una tíbia i en el moment de l'excavació es va determinar que corresponia a una dona adulta.

D'època ibèrica es van excavar dos pous i una vintena de sitges amb una cronologia aproximada de segle IV-III aC. Moltes de les sitges presentaven una fondària de més de dos metres i en algunes es va poder recuperar la tapadora. Entre els materials recuperats -importacions àtiques i púniques, àmfora ibèrica, ceràmica pintada ibèrica, i ceràmica a mà-, cal destacar la troballa de restes de fauna representada per banyes de cérvol, aus i un cànid. Junt amb aquestes sitges també es van excavar dos pous de la mateixa cronologia, un de planta circular i un altre de planta rectangular. D'època romana es documentaren un gran nombre de rases de vinya i una sitja de grans dimensions de secció tubular i fons pla.

D'època moderna es documentà un mur fet de pedres lligades amb morter de calç que sembla que s'hauria d'adscriure cronològicament a un moment previ al segle XVIII.

D'època contemporània s'ha documentat en primer lloc, les restes d'un possible pas inferior per travessar la línia fèrria que anava de Barcelona a Granollers. També s'ha localitzat un edifici de planta rectangular amb una llargada de 25'50 m. i una amplada de 9 m. En els seus costats nord i sud no es detectaren murs de tancament, sinó que es mantenia l'espai obert únicament amb la presència d'un pilar de planta quadrada situat al mig de l'espai delimitats pels dos murs existents. Es desconeix la funció d'aquestes estructures si ve podrien estar relacionades amb la via fèrria. Cal fer esment al camí que discorre aproximadament des de la Torre del Fang fins a la parròquia de Sant Martí de Provençals travessant a nivell la línia fèrria construïda a mitjan segle XIX i que anava de Barcelona a Granollers. Aquest camí és delimitat per dos murs paral·lels de pedra, d'uns 10-12 metres de llargària, presenta vorera al seu costat sud-est i el seu paviment més modern és fet de pedres petites ben piconades. Al sud –est del camí s'obria una gran àrea de caràcter industrial on es van localitzar un forn –probablement destinat a la cuita de maons i material constructiu- un pou i tres estructures de planta rectangular, possiblement emprades per al tractament d'argila. Pel que fa al forn que ens ocupa, està excavat al terreny geològic, presenta planta circular i coberta amb volta amb un accés al seu extrem sud. A partir de certa alçada, les parets es trobaven folrades amb grans peces de ceràmica quadrangulars. A la boca d'accés s'ha documentat una canalització feta amb maons plans que servia per a introduir 'material' dins l'estructura.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Sagrera-TAV Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «L9». gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 de juny de 2011].
  2. PDI 2009-2018, pàg. 161
  3. Word Press, La Sagrera i Sant Martí rebutgen que l’estació es digui Europa.
  4. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 1 agost 2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. Borrell, Anna. «Metro. Línia 9». Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 230 [Consulta: 3 de juny de 2011].
  6. PDI 2009-2018, pàg. 160
  7. «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 3 de juny del 2011. [Consulta: 3 de juny de 2011].
  8. «Aturat el tram central de l'L9 fins a garantir-ne el finançament». L'Avui, 4 de juny del 2011. [Consulta: 6 de juny de 2011].
  9. «Estació de Sagrera-TAV». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 25′ 18″ N, 2° 11′ 37″ E / 41.42167°N,2.19361°E / 41.42167; 2.19361