Estació del Clot - Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a l'estació de mercaderies Barcelona-Clot (Sagrera), vegeu estació de Sagrera Mercaderies.

}}

El Clot - Aragó tren
Clot Barcelona Metro Logo.svg
Andana clot metro.jpg
Anadana del metro.
Zona ATM: 1
Municipi: Barcelona (Sant Martí)
Serveis: Estacció accessible Ascensor (L2) Servei d'autobús urbà
Informació general:
Adreça: Carrer Aragó / Avinguda Meridiana
Coordenades: 41° 24′ 35″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.409725,2.186973Coord.: 41° 24′ 35″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.409725,2.186973
Circulacions: Arribades i sortides
Transports:
Metro: L1 barcelona.svg L2 barcelona.svg
Rodalies Renfe: R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg
Regionals: R11 Rodalies de Catalunya.svg
Bus TMB: 33 34 35 43 44 62 192
Interurbans: B20 B24
Nitbús: N3 N9
Altres transports: bicing

El Clot - Aragó i Clot és un intercanviador ferroviari situat al barri del Clot al districte de Sant Martí de Barcelona (Barcelonès). L'estació de ferrocarril d'adif, anomenada el Clot - Aragó, es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R1, R2 i R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i la línia R11 dels serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Clot és l'estació del metro de Barcelona que dóna servei a les línies L1 i L2

La línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre.[2][3] L'actual estació soterrada data del 1972 quan es va soterrar el tram entre aquesta i la plaça de les Glòries Catalanes,[4] anteriorment ja hi havia hagut un baixador i una estació en superficie.

Amb l'eliminació el 1989 del ramal de Marina de la línia de Mataró i la creació del ramal Besòs, connectant la línia de Mataró amb la de Granollers cap al centre de la ciutat per alliberar sòl a la costa del Poblenou on es va construir La Vila Olímpica del Poblenou[5], els trens de rodalia de la línia R1 van començar a transitar i fer parada a l'estació.

Taula de continguts

Serveis ferroviaris[modifica]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Barcelona Metro Logo.svg Metro de Barcelona
Hospital de Bellvitge Glòries L1 barcelona.svg Navas Fondo
Paral·lel Encants L2 barcelona.svg Bac de Roda Badalona Pompeu Fabra


Rodalies de Catalunya.svg Rodalies de Catalunya de Renfe
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
Arc de Triomf R1 barcelona.svg Sant Adrià de Besòs Mataró
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Castelldefels
Aeroport
Sants
Passeig de Gràcia R2 barcelona.svg
R2N barcelona.svg
Sant Andreu Comtal Granollers Centre
Sant Celoni
Maçanet-Massanes


Serveis regionals de Renfe
Barcelona-Sants Barcelona-Passeig de Gràcia R11 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona-Sant Andreu Comtal
Sant Celoni1
Girona
Figueres
Portbou / Cervera de la Marenda
  1. La gran majoria dels Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Barcelona-Sant Andreu Comtal, ni a Granollers Centre, sent la següent o anterior Sant Celoni
  1. El recorregut de la R2 es provisional fins al 2011 fruit de les obres a Sant Andreu Comtal, per veure quins són els canvis que hi ha hagut vegeu R2 i R10. A més causa d'aquestes obres temporalment tots els trens de les línies R12, R15, R16 i Ca6, finalitzen el seu recorregut a l'Estació de França.
Andana de l'estació de Rodalies

Accessos[modifica]

  • Carrer Aragó
  • Carrer València (Metro)

Referències[modifica]

  1. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2001-2010: Memòria actualitzada» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, juliol de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2010].
  2. «Conegueu la línia R2 Nord». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 de gener de 2012].
  3. «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 de gener de 2012].
  4. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 1 agost 2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. Mora, José. «Cercanias RENFE» (en castellà). UOC. [Consulta: 4/2/2012].

Vegeu també[modifica]


FGC.svg FGC



FGC.svg FGC