Estació espacial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sèrie d'articles sobre
el vol espacial
Soyuz TMA-7 spacecraft2edit1.jpg
Història
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satèl·lits d'observació terrestre  · Satèl·lits espia  · Satèl·lits de comunicacions  · Navegació per satèl·lit  · Observació espacial  · Exploració espacial  · Colonització espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada)  · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial  · Estació espacial  · Avió espacial)
Llançament
Cosmòdrom  · Plataforma de llançament  · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llançament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalàctic
Agències espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA
Estació Espacial Internacional, 16 d'octubre de 2002

Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos. Es distingeix de les naus espacials tripulades perquè generalment no és un mitjà de transport, sinó un habitacle. En conseqüència no sol tenir un sistema de propulsió ni elements d'aterratge, si bé pot tenir impulsors per corregir i mantenir l'òrbita desitjada. Per accedir-hi, és necessari l'ús d'altres vehicles (transbordadors, càpsules espacials, etc.) que comuniquin l'estació amb el seu entorn. Actualment, per accedir a l'ISS (l'Estació Espacial Internacional) s'empra el Transbordador Espacial (llançadora) i les càpsules Soyuz TMA i Molniya.

Les estacions espacials són usades per estudiar els efectes sobre el cos humà del vol espacial de llarga durada, i també com a plataformes per a nombrosos i prolongats estudis científics.

Antigues i actuals estacions espacials:

Des del vol de l'Skylab 2, tots els rècords de permanència en naus no tripulades han sigut aconseguits en estacions espacials. El rècord de duració, de 437,7 dies, va ser aconseguit a bord de l'estació Mir entre 1994 i 1995. Des de 2003, tres astronautes han completat missions de més d'un any, totes elles a bord de la Mir.

S'han proposat alguns dissenys d'estacions espacials que pretenen ser habitacles espacials per a un gran nombre de persones, tals com "ciutats a l'espai", on la gent viuria. Fins ara aquests dissenys són hipotètics.

Estacions espacials ocupades[modifica | modifica el codi]

Estació espacial Llançada Reentrada Dies en ús Total tripulació
i visitants
Visites Massa
(kg)
En òrbita Ocupada Pilotada Sense pilot
Saliut 1 19 d'abril, 1971
01:40:00 UTC
11 d'octubre, 1971 175 24 3 2 0 18,425
Skylab 14 de maig, 1973
17:30:00 UTC
11 de juliol, 1979
16:37:00 UTC
2,249 171 9 3 0 77,088
Saliut 3 25 de juny, 1974
22:38:00 UTC
24 de gener, 1975 213 15 2 1 0 18,500
Saliut 4 26 de desembre, 1974
04:15:00 UTC
3 de febrer, 1977 770 92 4 2 1 18,500
Saliut 5 22 de juny, 1976
18:04:00 UTC
8 d'agost, 1977 412 67 4 2 0 19,000
Saliut 6 29 de setembre, 1977
06:50:00 UTC
29 de juliol, 1982 1,764 683 33 16 14 19,000
Saliut 7 19 d'abril, 1982
19:45:00 UTC
7 de febrer, 1991 3,216 816 26 12 15 19,000
Mir 19 de febrer, 1986
21:28:23 UTC
23 de març, 2001
05:50:00 UTC
5,511 4,594 137 39 68 124,340
Estació Espacial Internacional 20 de novembre, 1998 **2,473 **1,759 ***153 ***30 ***25 **183,283 (202.03 tons)

La suma de tripulació i visitants no es pot diferenciar.

Part d'un ascens espacial[modifica | modifica el codi]

En la hipotètica construcció d'un ascensor orbital, caldria situar en un punt de l'òrbita geostacionària (a 35786 km), preferentment sobre l'equador planetari, una estació o plataforma espacial que exercís la funció de port orbital. Més enllà, seria necessària una altra estació (o qualsevol altre element amb suficient massa, com per exemple un asteroide) que fes de contrapès, ja que la gravetat de la Terra atrauria qualsevol estructura que pengés de l'òrbita (per elevada que aquesta fos). La novel·la Les fonts del Paradís d'Arthur C. Clarke relata la construcció d'un ascensor orbital que, en aquest cas, se serveix d'un asteroide com a contrapès.

Estacions espacials en la ficció[modifica | modifica el codi]

Una gran part de la literatura i pel·lícules de ciència-ficció es desenvolupen en estacions espacials:

  • Babylon 5, una sèrie que es desenvolupa en una estació espacial en els anys 2258-2262.
  • En les sèries de Star Trek apareixen diversos tipus d'estacions: L'estació Deep Space Station K-7 era motiu de disputa planetària; l'estació Earth Station McKinley operava com a hangar de reparacions i Deep Space 9 era una estació preeminent en la història de Star Trek.
  • La novel·la i la posterior pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai té la Space Station 5 construïda com un doble anell quasi complet de 1836 peus (uns 612 metres) de diàmetre, rotant sobre el seu eix per a generar gravetat. Aquesta imatge és una icona de les estacions espacials en la cultura popular.
  • En la pel·lícula Moonraker de James Bond una estació espacial serveix d'amagatall al malvat multimilionari Hugo Drax i com a base per atacar la Terra usant gas nerviós.
  • A la saga Star Wars, l'Estrella de la Mort era una estació espacial de combat amb la qual l'Imperi Galàctic basava el seu ordre i repressió.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació espacial Modifica l'enllaç a Wikidata