Estadi Balear
 |
|
| Vista de l'Estadi Balear | |
| Dades | |
|---|---|
| Localització | Via de cintura, s/n Palma (Mallorca) Illes Balears, Espanya |
| Arquitecte | Josep Barceló Moner |
| Cost | 12.000.000 pessetes |
| Inauguració | 8 de maig de 1960 |
| Superfície | Gespa artificial |
| Capacitat | 18.000 espectadors |
| Dimensions | 102 x 67 metres |
| Propietari | Procampo |
| Esdeveniments | |
 CE Atlètic Balears i categories inferiors |
|
|
|
|
L'Estadi Balear es un camp de futbol de Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya). És el terreny de joc on es disputen els partits oficials del Club Esportiu Atlètic Balears des de 1960, any en què va ser inaugurat. L'Estadi fou construït per una comunitat de propietaris (Procampo) que continua en funcionament i administra el seu ús. El club gaudeix d'un usdefruit vitalici sobre l'Estadi. Recentment es varen celebrar les seves noces d'or.[1]
El camp està situat al costat de la sortida n. 1 de la Via de cintura que circumval·la Palma, en l'illa compresa entre la mateixa Via de cintura i els carrers Sant Ignasi, Marie de Behen i Gaston Vuillier, al costat de les barriades de la Soledat, Llevant i Son Gotleu pertanyents al Districte de Llevant. Les dimensions del terreny de joc són de 102 x 67 metres, compta amb tribuna coberta i està dotat de gespa artificial des de 2006. Té capacitat per a 18.000 espectadors: 3.000 seients a la tribuna coberta, 3.000 a la tribuna de sol i 12.000 localitats de peu als gols.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'Estadi Balear va ser projectat per substituir el vell camp de futbol de Son Canals, el qual havia estat el terreny de joc habitual del Balears FC des de 1924 i del l'Atlètic Balears des de 1942. Els èxits esportius del club varen fer que el camp es quedés petit. A més, des de finals dels anys cinquanta havia problemes amb els propietaris dels terrenys del camp que feien perillar la seva continuïtat. Tot plegat va fer s'imposés la idea de construir un camp nou i tenir-lo en propietat.[2]
A finals de 1958 es va aprovar en Assemblea General el projecte del nou estadi, dissenyat per l'arquitecte Josep Barceló Moner amb capacitat per a 23.000 espectadors. A principis de 1959 es compraren els terrenys i es varen emetre títols de 5000 i 10.000 pessetes per sufragar la compra i la construcció. El 19 de juliol es posava la primera pedra i poc després començaven les obres que es finalitzaren dintre dels terminis previstos.[3]
L'Estadi fou inaugurat el dia 8 de maig de l'any 1960[4] amb un partit internacional disputat contra l'equip anglès del Birmingham City FC, llavors un dels equips més potents de la Lliga anglesa de futbol, que es proclamaria subcampió de la Copa de Fires (actual Copa de la UEFA) els anys 1960 i 1961. L'alineació del partit inaugural va ser la següent: Bermell, Crespí (Daga), Beltran, Eraña, Cantallops, Villar, Fita, Ricardo, Morro, Peña i Macario.
L'Atlètic Balears va guanyar per 2-0 amb gols de Fita (min. 13) i Ricardo (min. 49). Però el jugadors del Birmingham City FC, davant un resultat que els feia perdre contra un equip d'inferior categoria, es començaren a mostrar amb violència sobre el terreny de joc. Així, es va produir un fet que ha estat recordat amb tristor durant dècades per l'afició blanc-i-blava: el jugador britànic Murphy va executar una terrorífica entrada sobre el capità de l'Atlètic Balears, Crespí, provocant-li una greu lesió que l'impedí tornar a jugar a futbol.[5]
Tanmateix, l'Estadi no estava acabat. El cobriment de la tribuna va enllestir-se setmanes després, i no fou fins abril de 1961 que s'instal·laren les torres d'enllumenat.[6]
Durant els anys posteriors l'Estadi ha patit moltes adversitats. Salvant els primers anys en que el club assolí un ascens a la Segona Divisió (1961), posteriorment i especialment des dels anys 70 la trajectòria esportiva del club no ha estat la mateixa que impulsà amb entusiasme la construcció del camp, i sovint el camp presenta un aspecte tremendament buit. La gespa del camp va ser replantada vàries vegades, sempre sense èxit. A més les relacions entre el club i la Procampo han passat per constants friccions i altibaixos al llarg dels darrers anys. Tot això ha fet que l'Estadi presentés un aspecte excessivament envellit i desangelat.
Des de la superació de la greu crisi que patí el club fins el 2005, s'han duit a terme importants reformes a l'Estadi. Primer l'any 2006 i amb finançament de l'Ajuntament de Palma es dugueren a terme importants obres de reforma que permeteren arreglar greus deficiències que presentava la instal·lació esportiva i s'instal·là gespa artificial al terreny de joc.[7][8]
Més endavant, l'any 2008 el club va col·locar uns 3000 seients blaus a la tribuna principal, provinents de la piscina coberta de Son Moix que havia quedat destrossada per un cap de fibló l'octubre de 2007.[9] La capacitat de l'Estadi va passar de 23.000 a 18.000 mil localitats, però es va guanyar en comoditat.
Bibliografia [modifica]
AA.VV. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 19 Vol. (en català). Palma: Promomallorca edicions, 1988-91. ISBN 84-86617-02-2.
Fábregas y Cuxart, Luis. Ca Nostra. 50 años de vida palmesana (en castellà). Palma: Edicions Cort, 2007 (1965). DL PM 1008-2007. ISBN 84-7535-595-5.
Salas Fuster, Antoni. L'Atlètic Baleares. Una història de supervivència (en català). Palma: Ingrama SA (impr.), 2009. DL 272-2009. ISBN 84-85932-78-1.
Referències [modifica]
- ↑ Diari de Balears, 5 de maig de 2010
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 81
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 83-84
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca. Vol. V, p. 103-104
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 88-89
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 93
- ↑ Diari de Balears, 2 de febrer de 2006
- ↑ Salas Fuster, Antoni. p. 318
- ↑ MallorcaDiario.com, 4 d'octubre de 2007 (castellà)
Enllaços externs [modifica]
- Web oficial de l'Atlètic Balears (castellà)
- Fòrum sobre l'Atlètic Balears
- Plana web sobre la història del club. Fotografies de la construcció de l'Estadi
- Plana web sobre el club (castellà)
- Plana web sobre el club
- Història del club en el portal Lafutbolteca.com (castellà)
- Fitxa de l'estadi al blog estadiosdeespana.blogspot.com (anglès)
