Estadi Olímpic de la Cartuja
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estadi de futbol  | |||
| Arquitecte | Antonio Cruz Villalón Antonio Ortiz García | |||
| Construcció | 5 maig 1999 | |||
| Obertura | 5 de maig de 1999 | |||
| Característiques | ||||
| Cost | 120.000.000 euros | |||
| Mesura | 105 x 68 | |||
| Superfície | Gespa | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sevilla (Espanya) | |||
| Localització | Sevilla, Espanya  | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Coeficient UEFA |  | |||
| Propietat de | Sociedad Estadio Olímpico de Sevilla S.A. | |||
| Capacitat màxima | 57.619 | |||
| Club | Espanya | |||
| Esdeveniment | ||||
| Lloc web | estadiocartuja.es | |||
L'Estadi de la Cartuja és un estadi multiús pròxim a la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, a Espanya, i situat en un 57% en terrenys del proper municipi de Santiponce a tan sols 7 km. Se situa a l'Illa de La Cartuja, lloc d'emplaçament del centenari Monestir de la Cartuja (d'on prové el nom), prop d'on va tenir lloc l'esdeveniment de l'Exposició Universal de Sevilla 1992 i també del parc temàtic Isla Mágica. Té una capacitat de 57.619 espectadors i va ser dissenyar seguint tots els criteris del Comitè Olímpic Internacional amb vista a acollir els Jocs Olímpics de 2004. Tot i que no li van ser concedits aquests jocs, l'administració el segueix anomenant "Olímpic".[1]
L'estadi és administrat per la Sociedad Estadio Olímpico de Sevilla S.A., composta per la Junta d'Andalusia (40% de la propietat), el Govern nacional d'Espanya (25%); l'Ajuntament de Sevilla (19%), la Diputació de Sevilla (13%) i un 3% repartit a prorrata entre els dos clubs de futbol de la ciutat: el Real Betis i el Sevilla FC i les caixes d'estalvi El Monte de Piedad i Caja San Fernando.
Història
L'estadi va ser inaugurat pels Reis d'Espanya el 5 de maig de 1999 en un partit de futbol que va enfrontar a les seleccions d'Espanya i Croàcia, amb resultat de 3-1. El 20 d'agost de 1999 va albergar la inauguració del 7é Campionat del Món d'Atletisme de la IAAF, esdeveniment que va motivar la seva construcció.
La idea de la Sociedad Estadio Olímpico de Sevilla S.A. era que una vegada finalitzat el Campionat del Món d'Atletisme es produís el trasllat dels dos grans clubs de la ciutat, Real Betis i Sevilla FC, de manera que usessin com seu l'estadi alternant una setmana els seguidors de l'un i l'altre club com es fa en diversos estadis italians, compromís que ambdós clubs havien signat a l'entrar a formar part d'aquesta societat.
Però la negativa dels afeccionats al trasllat ha motivat que avui dia l'Estadi de la Cartuja es trobi infrautilitzat, passant buit un terme mitjà d'uns 313 dies a l'any.
Esdeveniments esportius
En aquest recinte s'han realitzat diversos partits de futbol, entre els quals destaquen la final de la Copa de la UEFA entre el Celtic FC i FC Porto el 2003, les finals de la Copa del Rei entre el València CF i l'Atlético de Madrid el 1999 i entre el Celta de Vigo i Real Zaragoza el 2001, dos partits amistosos de la selecció espanyola i altres de la selecció andalusa.
Així mateix destaca entre tots els esdeveniments celebrats aquell per al propòsit del qual va ser construït i dissenyat l'estadi, el Campionat del Món d'Atletisme de la IAAF el 1999. En aquest esport s'han celebrat també diverses reunions i meetings a nivell nacional i internacional.
També va acollir el partit de tennis de la Final de la Copa Davis 2004. Per a aquest esdeveniment es va aprofitar la grada d'una de les corbes de l'estadi i es va muntar una grada provisional per acabar d'envoltar el camp i també una coberta. En aquest partit es va aconseguir el rècord del món d'assistència a un partit de tennis.
L'Estadi de la Cartuja acull també concerts musicals amb certa assiduïtat.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic de la Cartuja |
