Camp Nou
41° 22′ 51.20″ N, 2° 7′ 22.19″ E / 41.3808889°N,2.1228306°E
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Estadi de futbol  | ||||
| Arquitecte | Francesc Mitjans Josep Soteras Lorenzo García-Barbón | ||||
| Obertura | 24 setembre 1955 | ||||
| Cronologia | |||||
| inauguració del Camp Nou | |||||
| Final de la Copa d'Europa de 1989 | |||||
| Final de la Lliga de Campions de 1999 | |||||
| Eurocopa 1964 | |||||
| Mundial de Futbol 1982 | |||||
| Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 | |||||
| Característiques | |||||
| Cost | $ 288.000.000 | ||||
| Mesura | 105 x 68 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) | ||||
| Localització | carrer Aristides Maillol, 12 | ||||
| |||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 41243 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2104 | ||||
| Activitat | |||||
| Coeficient UEFA |  | ||||
| Propietat de | Futbol Club Barcelona | ||||
| Capacitat màxima | 98.600 | ||||
| Club | FC Barcelona Dracs Catalans (2019–2019) | ||||
| Esdeveniment | |||||
| Lloc web | fcbarcelona.com… | ||||
_04.jpg)
El Camp Nou és el nom amb què es coneix l'estadi del FC Barcelona. L'estadi s'ubica al barri barceloní de les Corts. Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 i té una capacitat per a 98.787 espectadors. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou es l'estadi amb mes capacitat d'Europa.
Història
El naixement d'un gegant
Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça experimenta el seu major creixement, i s'emporta tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell estadi de Les Corts. Popular i invencible, el Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones. El club català s'ha de traslladar. Un terreny ha estat adquirit des del 19 de setembre de 1950, sota el president Agustí Montal Galobart, al barri de la Maternitat, no lluny de Les Corts. Però la comissió dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situació continua estant bloquejada durant més de dos anys. Cal en efecte esperar el nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, perquè el projecte sigui rellançat. Investit el febrer de l'any següent, l'home es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi és posada el 28 de març de 1954, pel mateix Miró-Sans, el cap del "Govern Civil de Barcelona" i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret. Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón. El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos se s'eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s'endeuta pesadament, per a diversos anys.
Finalment, el 24 de setembre de 1957, el Camp Nou és inaugurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujah de El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, però són sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant aquest temps, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona. En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. Al final el Barça obté la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).
Els primers èxits
La capacitat oficial del Camp Nou, quan obre, és de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107x72m. L'edifici d'acer i de formigó permet al Barça entrar de ple peu en el futbol modern. Amb el seu entrenador Helenio Herrera, el Barça guanya el campionat de 1958-59 i 1959-60, així com la Copa de les Ciutats en Fires del 1958, i de nou el 1960. El sistema d'enllumenat és inaugurat el 23 de setembre de 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia.
Els anys seixanta són menys alegres pel Barça, que no guanya més que tres títols. El 23 de juny de 1963, el Camp Nou és espectador de la victòria a la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1966, el Barça guanya per tercera vegada la Copa de Fires. Finalment, l'11 de juliol de 1968, el Barça venç el Real Madrid la copa d'Espanya, però aquest cop a casa de l'etern rival. El 1970 el Camp Nou és seu, de nou, de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.
El retorn al cim
El 24 de maig de 1972, el Camp Nou assisteix a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El FC Barcelona està aleshores en període de construcció, que finalitza el 1973, amb la firma pel club de Johan Cruyff, que s'uneix a l'atac amb Rexach, Asensi, Sotil i Marcial. El 1974 el Barça celebra els seus 75 anys d'existència. Per a l'ocasió, mentre Espanya surt molt poc a poc de l'era franquista, un nou himne és cantat en llengua catalana per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfronti en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est a qui derrota per 2 a 1. Pocs mesos abans, el Barça acabava de guanyar la Lliga. És la tornada al primer plànol mundial del club.
El FC Barcelona es concentra llavors en les seves infraestructures, construint una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i instal·lant marcadors electrònics al camp el 1975. La copa d'Espanya del 1978, i sobretot la Recopa, guanyada a Basilea el 1979, davant 58.000 espectadors (dels quals aproximadament 30.000 eren seguidors del Barça!), així com dues copes més (1981, 1983) segueixen engrandint les vitrines del club.
El Mundial 1982
L'estadi sofreix una remodelació amb motiu de l'acollida del Mundial 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb l'afegitó de 22.150 llocs més, per una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat és una nova final de la Recopa d'Europa, precisament amb el Barça de protagonista, enfront l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1 davant 100.000 persones. El Camp Nou és un clam.
El 13 de juny, finalment, el Mundial s'inaugura al Camp Nou. 100.000 persones assisteixen a la cerimònia d'obertura, i al partit entre Argentina i Bèlgica, que veu l'equip de Maradona i Kempes perdre 1-0. La resta de la competició permet al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es qualifica doncs per a una semifinal que l'enfrontarà a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrota els polonesos (2-0) portant-los directes al títol.
El "dream team" de Cruyff
L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de 1989 la final de la Copa d'Europa entre el A.C. Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Camp Nou és rep part de la competició de futbol, incloent-hi la final. Espanya venç Polònia per 3 a 2 amb els blau-grana Ferrer i Guardiola a l'equip. És l'època del dream team de Johan Cruyff, amb el que el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a més de la Supercopa d'Europa.
El Camp Nou sofreix un rentat de cara el 1993-94. El terreny es rebaixat 2,5 metres. Se suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou és una de les més boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment té una capacitat de 98.934 espectadors, la més gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi és la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United i el Bayern Munich, que permet els anglesos guanyar la competició (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril. A més, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecció nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb Brasil o amb Argentina.
Actualitat
L'actual junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que aconseguirà ampliar en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien en alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l'estadi. Al seu torn, també es faran inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable. Després que un Jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i el propi Club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britànic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50è aniversari de l'estadi, la maqueta del projecte guanyador.
Esdeveniments socials i musicals
El Camp Nou també ha sigut escenari de diversos esdeveniments socials, com ara:
- 7 de novembre de 1982: Missa que va oficiar el Papa Joan Pau II.
- 6 de juliol de 1985: Concert de Lluís Llach.
- Juliol de 1988: Concert de Frank Sinatra.
- 3 d'agost de 1988: Concert de Bruce Springsteen.
- 9 d'agost de 1988: Concert de Michael Jackson.
- 8 de setembre de 1988: Concert de Julio Iglesias.
- 10 de setembre de 1988: Macroconcert en favor dels Drets Humans, organizat per Amnistia Internacional, amb actuacions de Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Youssou N'Dour, Tracy Chapman i El Último de la Fila.
- 13 de juliol de 1997: Concert d'Els Tres Tenors: Josep Carreras, Plácido Domingo i Luciano Pavarotti.
- 1 d'octubre de 1999: Concert de Josep Carreras, en el marc dels actes del Centenari del FC Barcelona.
- 7 d'agost de 2005: Concert de U2, en el marc de la seva gira "Vertigo Tour".
- 19 i 20 de juliol de 2008: Bruce Springsteen, realitza els dos darrers concerts de la seva gira Magic.
- 30 de juny i 2 de juliol de 2009: Concerts de U2, en el marc de la seva gira "360° TOUR".
Galeria
-
El lateral del camp vist des de fora. -
L'interior del camp vist des de la tercera graderia del lateral. -
Vista des de la tribuna de la inscripció "Més que un club" situada al lateral. -
Vitrall a l'exterior de la tribuna amb noms de ex-jugadors del Futbol Club Barcelona. -
La placa que acredita el Camp Nou amb la màxima categoria atorgada per la UEFA. -
Vista del camp des del la tercera graderia del gol.
-
Mosaic a les graderies del Camp Nou. -
L'estadi pràcticament ple abans d'un partit del Barça.
.jpg)
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camp Nou |
Enllaços externs
- Mapa de localitats (castellà)
- Camp Nou 50 anys de col·lecció, un recull de les millors peces al llarg de la seva història
- Camp Nou, 24-IX-1957 Col·lecció
- Projectes finalistes del nou Camp Nou
| Països Catalans | |
|---|---|
| Alemanya | |
| Anglaterra | |
| Àustria | |
| Escòcia | |
| Espanya | |
| França | |
| Gal·les | |
| Grècia | |
| Itàlia | |
| Països Baixos | |
| Portugal | |
| Rússia | |
| Turquia | |
| Instal·lacions | |
|---|---|
| Equips | Futbol: Futbol Club Barcelona · Futbol Club Barcelona Atlètic · Futbol Club Barcelona C · Futbol Club Barcelona (femení) · Futbol Club Barcelona B (femení) Seccions: Atletisme · Bàsquet · Beisbol · Ciclisme · Futbol sala · Handbol · Hoquei gel · Hoquei herba · Hoquei patins · Patinatge artístic · Rugbi · Voleibol · Bàsquet amb cadira de rodes Altres seccions i equips associats |
| Història | |
| Temes relacionats | |
Estadis de la Primera divisió espanyola de futbol | |
|---|---|
.jpg){kind=link}