Estadi del mirall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estadi del mirall

L'estadi del mirall és un concepte de la teoria psicoanalítica de Jacques Lacan. S'utilitza per designar la fase del desenvolupament psicològic de l'infant compresa entre els sis i divuit mesos d'edat en la qual el nen és capaç de percebre per primera vegada la seva imatge corporal complerta en un mirall. En aquesta fase, segons la teoria lacaniana, es desenvoluparia el jo com a instància psíquica o ego.

Tot i així, el Jo es construiria a partir d'una imatge externa, la qual cosa implica que la identitat ens és donada des de fora. El Jo es precipita a partir d'una identificació imaginaria.

Fins a aquest moment, el cos és percebut com a una serie de sensacions fragmentades. En veure la seva imatge en el mirall el nen adquireix la noció de complitud del seu cos. La imatge que dóna lloc a la adquisició de la noció de complitud pot ser una imatge captada en un mirall o bé la imatge d'un altre nen. La complitud aparent obre la possibilitat d'un nou domini del cos.

Relat de l'experiència[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una sèrie de conductes més o menys típiques:

  1. El nen veu la seva pròpia imatge.
  2. Busca la mirada de qui el sosté, l'observa, i torna a mirar cap a la pròpia imatge.
  3. El nen juga amb la seva imatge, mostra curiositat i alegria davant d'aquest reconeixement.

El lloc de l'Altre[modifica | modifica el codi]

Lacan afirma la anterioritat i la preeminència de lo simbòlic en la constitució del subjecte. El nen es troba en una constel·lació de circumstàncies en les haurà de trobar-hi un lloc, "subjectivar", fer seva la seva història per tal de poder ubicar-se en ella, fet que li donarà una existència simbòlica més enllà de la seva vida biològica.

Aquest lloc on el subjecte es veu posicionat és la primera presentació de lo que Lacan denomina "El lloc de l'Altre". L'Altre simbòlic, amb majúscules, per tal de diferenciar-lo de l'àlter ego. Aquest lloc té com a funció central identificar el subjecte (identificació primaria). Aquesta identificació serà l'antecedent necessari d'altres identificacions que li permetin situar-se en lo simbòlic com a mortal i sexuat (identificacions al Ideal del Jo, identificacions imaginaries).

Un dels efectes de la identificació serà la constitució del Jo. Quan un subjecte parla de si mateix veiem una gran multitud d'imatges que defineix com el seu "ser". Aquest conglomerat d'imatges és en part el que en psicoanàlisis es denomina "Jo". És a dir, les representacions que el subjecte es fa sobre el ser que és ell. És necessari doncs, plantejar la gènesis del Jo. El primer moment d'aquest procés de constitució del Jo és l'Estadi del Mirall.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]