Estafisàgria
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Imatge de Delphinium Staphisagria L.
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
El matapoll o estafisàgria (Delphinium staphisagria L) és una planta de la família de les ranunculàcies. També se'l coneix amb els noms d'herba de polls, paparra, caparràs i caparrós. En castellà es coneix com "albarraz" i en anglès com "stavesacre".
El nom llatí prové de Delphmion, que vol dir : esperó de cavaller, a causa de les seves fulles amb lòbuls en forma de dofí. El nom comú català també prové d'un antic ús de la planta com antiparasitari, concretament dels polls. La paraula castellana "albarraz" prové de l'àrab ("hább arrás"), que traduït significa llavor del cap, a causa de les seves propietats antineuràlgiques. El nom anglès vol dir "wild raisin" a causa del seu aspecte salvatge.
Com a sinònims de Delphidium staphysagria (L.) Raf. trobem; Delphinium staphydium St.-Lag. i Staphysagria macrosperma Spach
També es coneix amb el nom de matapolls l'espècie Daphne gnidium
[modifica] Ecologia
Creix habitualment en llocs ombrejats i frescos, en clarianes i espais marginals i formacions pedregosescom ara penya-segats, en un clima mediterrani a baixa-mitjana altitud.
Als Països Catalans en trobem amb més concentració a les illes de Mallorca i Eivissa.
Bàsicament trobem la planta a la zona mediterrània, des del Marroc fins a Grècia, passant per la península Ibèrica, la Provença, Itàlia, Balears, Còrsega i fins i tot se'n poden trobar al suau clima canari.
[modifica] Descripció
La forma vital de Raunkjaer de l'estafisàgria és el nanofaneròfit.
És una planta anual o bianual, recta i robusta, que arriba fàcilment al 60-120 cm, i de vegades fins als 2 metres.
Té una arrel axonomorfa d'uns 10-40cm amb pèls a la part inferior. La tija, simple, té una pilositat glandulosa. Té unes fulles palmatilobades amb lòbuls profunds i sencers a les fulles superiors i unes petites lobulacions a les inferiors.
Les flors són hermafrodites i estan disposades en forma de raïm amb el periant de color blau intens. Són zigomorfes, tenen 5 sèpals desiguals, pilosos. 4 d'inferior, en parelles i un sèpal posterior amb forma d'esperó molt curt (molt més curt que en d'altres espècies de delphinium). D'aquests quatre sèpals, dos s'endinsen parcialment a l'interior de l'esperó i els altres dos es disposen horitzontalment, barrant el pas als 5 estams i carpels.
El matapoll té un gineceu amb 3 carpels lliures. El fruit és una baia amb tres fol·licles que contenen unes poques granes (dues o tres) negres i molt grosses de 5-8cm, les dimensions més grans del gènere.
[modifica] Farmacologia
El matapoll és una planta verinosa tota ella, especialment les llavors. La seva composició és d'un 30-35% d'oli, i un 1.3 d'alcaloides. El més important és la delfinina (accions molts semblants a la aconitina: cristal·litza amb facilitat, cristalls insolubles a l'aigua amb sabor amarg) encara que en té molts més com ara la delfisina, delfinoidina, estafisagroina, etc.
La delfinina, igual que l'aconitina, actua sobre el SNC, primer excitant-lo per paralitzar-lo progressivament, sobretot els centres respiratoris, de manera que causa la mort per asfíxia. En petites dosis, per via cutània, causa irritació i inflamació cutània.
Actualment podem trobar medicaments que fan servir el matapoll però només per via tòpica, per a combatre la pediculosi o la sarna o picadures d'insecte. Petites dosis de l'alcaloide poden utilitzar-se com antineuràlgic, per atenuar palpitacions, mal de queixal, asma, neuràlgies facials, etc.
En homeopatia trobem, però, múltiples utilitats a l'estafisàgria. S'ha observat en diversos estudis el bon rendiment de la ingesta d'estafisàgria per alleujar el dolor després d'una cirurgia maxil·lofacial. També, dones amb facilitat per patir infeccions urinàries noten una milloria prenent estafisàgria regularment en dosis prescrites pel metge homeòpata, que fins i tot la fa servir per a afeccions psicosomàtiques en determinats perfils de persones (amb una notació molt gran de sentiments de còlera o d'humiliació).
Al llarg de la història el seu ús farmacèutic ha passat per moltes fases. Es coneix que els grecs i els romans la feien servir per provocar el vòmit i purgar l'estómac. També se li han atribuït altres virtuts, com ara calmar el mal de queixal fent bullir-hi les llavors en vinagre o curar aftes si es barrejava amb mel. Actualment l'homeopatia, fent servir la tintura mare d'estafisàgria, també la fa servir per a les aftes bucals barrejant-la també amb vinagre.
Molt més tard es va popularitzar el seu ús com a vermicida, tant la pols de la llavor barrejada amb pols de talc escampada per on habitaven els paràsits, com barrejada aquesta mateixa pols de la llavor amb oli o mantega i posant-ho directament al cabell per matar els polls.
El matapolls també té dos usos molt comuns: un com a planta ornamental i també alguns països la fan servir per intoxicar peixos a la pesca.
