Estamariu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estamariu
Bandera d'Estamariu Escut d'Estamariu
(En detall) (En detall)
Localització

Estamariu situat respecte Catalunya
Estamariu situat respecte Catalunya

Localització d'Estamariu respecte de l'Alt Urgell


Municipi de l'Alt Urgell
Estamariu cat.JPG
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Gentilici XXXX
Superfície 21,18 km²
Altitud 1.084 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
126 hab.
5,95 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 378475 4692500Coord.: 42° 22′ 31″ N, 1° 31′ 26″ E / 42.37528°N,1.52389°E / 42.37528; 1.52389
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Pere Navinés Planes (CiU)
Codi territorial 250886

El terme municipal d'Estamariu, de 21 km², està situat a la part nord-oriental de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins al 1983.

El nom d'Estamariu apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (Stamariz) i és d'arrel bascoide. La vila d'Estamariu està documentada el 893.

Dins del terme hi ha les restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l'església del qual fou construïda sota una balma. Als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescaran, trobarem l'església romànica de Sant Vicenç, un interessantíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte i actualment està en fase de reconstrucció.

Història[modifica | modifica el codi]

Amb el nom dStamari consta en l'acta de consagració de la catedral de la Seu, de l'any 819. Al determinar-se, en una escriptura de l'any 996, les afrontacions del castell Carcolze, es parla dStamarice. En el testament atorgat el 1141 per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, deixà totes les possessions a la seva esposa Sibil·la de Cerdanya en usdefruit fin que el seu fill fos armat cavaller retenint llavors el castell d'Estamariu i altres que anomena, que haurien de passar després de la mort d'aquella als seus fills Ramon i Pere.

Roger Bernat, vescomte de Castellbò el 1335, concedí a perpetuïtat als homes del castell de Torres el dret de pastoreig en els termes del castell d'Estamariu, mitjan un cens anual. En el seu estudi vers el vescomtat de Castellbò, Miret i Sans fa durant la guerra del comte Mateu de Foix i confiscar-los els seus béns, <la torre ubicada en el terme d'Estamariu anomenada comunament la torre del vescomte de Castellbò> fou donada per Guerau de Guimerà, comissari de la reina i, per delegació seva, per Joan Cadell, senyor dels castells de Vilanova i Arsèguel, al donzell P. d'Enveig.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 16 20 160 181 444 341 383 299 313
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
299 213 228 199 166 157 135 138 133 134
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
135 131 123 127 122 117 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 1357 (ISBN 84-239-4574-X)


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estamariu Modifica l'enllaç a Wikidata