Estanislau Basora i Brunet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basora
Informació personal
Nom complet Estanislau Basora i Brunet
Sobrenoms El monstre de Colombes[1]
Data de naixement 18 de novembre de 1926
Lloc de naixement Colònia Valls, Bages (Catalunya)
Data de mort    16 de març de 2012 (als 85 anys)
Lloc de mort    Las Palmas, Illes Canàries (Espanya)
Equip
Equip actual Retirat
Posició Davanter
Equips juvenils

19xx-1943
Colònia Valls
CE Súria
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1943-1946
1946-1958
1955–1956
CE Manresa
FC Barcelona
UE Lleida (cedit)

237 (89)
15 (4)
Selecció nacional
1948-1958
1950
1949-1957
Catalunya Catalunya
Països Catalans Catalunya-Llevant[2]
Espanya Espanya
5 (2)[3]
1 (0)
22 (13)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Estanislau Basora i Brunet (Colònia Valls, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012)[4] va ser un destacat futbolista català dels anys 50.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estanislau Basora va néixer a la Colònia Valls (a Navàs) el 18 de novembre del 1926. Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez, Tomás Moreno i Eduard Manchón.

Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949 i 1957 i un cop internacional B. Fou un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol 1950, on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor esportista de l'estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i féu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom de "el monstre de Colombes".

L'any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l'onze ideal de tots els temps del club en la posició d'extrem dret.

Basora va morir el 16 de març del 2012[4] a l'Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, a Las Palmas de Gran Canaria, on havia ingressat per recuperar-se d'un infart.[5]

Títols[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 48
  2. «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 24 de febrer de 1950. [Consulta: 20/12/2012].
  3. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  4. 4,0 4,1 «Mor Estanislau Basora, un dels davanters del Barça de les Cinc Copes». Ara.cat, 16 de març de 2012. [Consulta: 16 de març de 2012].
  5. «L'exjugador del Barça Estanislau Basora es recupera d'un infart». Ara.cat, 4 de març de 2012. [Consulta: 16 de març de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]