Estannita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estannita

Cristall de 2mm de la mina Fabulosa, Província de Larecaja, Departament de La Paz, Bolívia
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Cu2(Fe,Zn)SnS4
Nickel-Strunz 02.CB.15a
Dana 2.9.2.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí poques vegades en forma de cristalls pseudo-octaèdrics; també massiva o granular
Estructura cristal·lina a = 5.4432 Å, c = 10.7299 Å; Z = 2
Simetria tetragonal 4 2m
Color gris acer, verd oliva sobre fractura fresca
Macles macles de penetració a {102}
Exfoliació indistinta {110} i {001}
Fractura desigual
Duresa 4
Lluïssor metàl·lica, passa ràpidament a mat
Ratlla negra
Diafanitat opaca
Densitat 4,3 a 4,5
Pleocroisme feble
Referències [1]

L'estannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1797 a una mina de Cornualla, Anglaterra, i rep el seu nom del llatí stannum, (estany). Pertany i dóna nom al grup estannita de minerals.[2] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. Alguns sinònims poc usats són: kassiterolamprita, volfsonita o bolivianita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un sulfur de coure, ferro i estany, amb fórmula Cu2(Fe,Zn)SnS4. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma una sèrie de solució sòlida amb la kesterita (Cu2ZnSnS4), en la qual la substitució gradual del ferro per zinc va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, zinc, cadmi, indi i germani. S'extreu a les mines com mena del metall d'estany.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en filons hidrotermals en jaciments de minerals de l'estany, on es forma en una fase posterior i més freda que la cassiterita. També apareix, més rarament, en roques pegmatites. Es sol trobar associada a altres minerals com: calcopirita, esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, cassiterita o wolframita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneix una varietat anomenada estannita zíncica, una varietat rica en zinc provinent de la mina snowflake, a la Colúmbia Britànica, Canadà.[4]

Grup estannita[modifica | modifica el codi]

El grup estannita de minerals està format per 15 espècies minerals, totes elles sulfurs o selenurs de diversos metalls que cristal·litzen en el sistema cristal·lí tetragonal, així com pel subgrup kesterita. Tots aquests membres posseeixen una estructura que és gairebé idèntica a la de les espècies que pertanyen al grup esfalerita. La fórmula general és A2DEX4 on A = Ag, Cu; D = Cu, Ce, Fe, Hg, Zn; E = As, Ge, In, Sb, Se, Sn i S; i X = S, Se.[2]

Les espècies que integren aquest grup, a més a més de l'estannita, són: briartita, černýita, famatinita, ferrokesterita, Ge-estannoidita, hocartita, kesterita (i el subgrup que duu el seu nom), kuramita, luzonita, permingeatita, petrukita, pirquitasita, sakuraiita i velikita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Stannite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  3. «Kësterite-Stannite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  4. «Zincian Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estannita