Estany de Thau
L'Estany de Thau (en occità : Estanh de Taur) és el llac, o més aviat una llacuna d'aigua lleugerament salada. És l'estany més gran de la regió francesa del Languedoc-Roussillon amb un volum d'aigua de 340 milions de metres cúbics. La temperatura de l'aigua varia entre 7 i 24°C
Compta amb una superfície d'unes 7 500 hectàrees i una fondària mitjana de cinc metres. La longitud màxima és de 21 km i la màxima fondària és de 32 m[1] que es troba al punt anomenat en occità Trauc de la Bisa.
La seva grandària i la seva fondària la distingeixen dels altres estanys de la regió, s'expliquen per la geomorfologia de la zona; hi ha un sinclinal d'un plegament en el qual la muntanya de la Gardiola, situada al nord-est, n'és l'anticlinal.
Les ciutats de Seta i Agde es troben als seus extrems est i oest.
L'estany de Taur està separat del mar Mediterrani per un cordó litoral de sorra que uneix el volcà d'Agde i el Puig de Sant Clar (Puòg de Sant Clar). Comunica amb el mar pel grau de les Quilhas a Seta i pel grau de Pissa-Sauma a Massilhan. Rep l'aigua del Canal de les dues mars o Canal del Migdia, que a través d'aquest estany es comunica amb el port de Seta i des d'aquí al Roine amb el Canal del Roine a Seta.
Com aprofitament econòmic s'hi crien ostres i musclos
A l'est s'hi troba la reserva natural de Banhas (en francès:étang et le marais du Bagnas) que és una reserva ornitològica protegida.
PDF
