Estat d'excepció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, "Estat d'excepció". L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat per les Forces Armades.

Estat d'excepció segons la legislació espanyola[modifica | modifica el codi]

Segons estableix l'article 116 de la Constitució espanyola de 1978 s'aplicarà quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el normal funcionament de les institucions democràtiques o el dels serveis públics essencials per a la comunitat resulti tan greument alterat que l'exercici de les potestats ordinàries fos insuficient establir i mantenir-ho.

Per a això, el govern sol·licitarà del Congrés dels Diputats l'autorització per declarar l'estat d'excepció. El Congrés debatrà la sol·licitud, podent aprovar-la en els seus propis termes o introduir-ne modificacions. Obtinguda l'autorització procedirà a declarar l'estat d'excepció, acordat per a això en Consells de Ministres un decret amb el contingut autoritzat pel Congrés dels Diputats.

El termini serà d'un màxim de 30 dies, encara que el Govern podrà sol·licitar al Congrés dels Diputats la pròrroga d'aquesta declaració, que no podrà excedir de 30 dies més. En aquest estat es podran suspendre els següents drets fonamentals reconeguts per la Constitució espanyola:

  • Art. 17.2 Detenció preventiva.
  • Art. 18.2 Inviolabilitat del domicili.
  • Art. 18.3 Secret de les comunicacions.
  • Art. 19 Llibertat d'elecció de residència i lliure circulació pel territori nacional.
  • Art. 20.1.a) Llibertat d'expressar el pensament.
  • Art. 20.1.d) Dret a comunicar o rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.
  • Art. 20.5 Prohibició de segrestar publicacions i altres mitjans d'informació sense resolució judicial.
  • Art. 21.2 Dret de reunió en llocs de trànsit públic i manifestacions.
  • Art. 28.2 Dret de vaga.
  • Art. 37.2 Dret a adoptar mesures de conflicte col·lectiu

Vegeu també[modifica | modifica el codi]