Estat de Zhao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
趙國
Estat de Zhao

Regne

Bandera
403 aC – 222 aC Bandera
Ubicació de Zhao
Capital Inicialment Jinyang,
més tard Handan
Religió religió popular xinesa, adoració dels ancestres
Forma de govern Monarquia
 • Dissolució 222 aC
Moneda Moneda xinesa

Zhao (pinyin: zhào, xinès tradicional: 趙, xinès simplificat: 赵) fou un dels estats xinesos durant el període conegut com dels regnes combatents (junt amb sis estats més). Al començament era un estat dèbil però va guanyar força sota el seu sobirà Wuling i al final del període era l'únic estat prou fort per oposar-se als Qin.

El seu territori estava format per zones de la Mongòlia Interior, Hebei, Shanxi i Shaanxi. i feia frontera amb els territoris dels xiongnu (huns), Qin, Wei i Yan. La capital fou Handan (邯郸), suburbi de la moderna ciutat d'Handan a Hebei.

L'ascens de Zhao[modifica | modifica el codi]

Wuling va imposar una reforma militar que fou prou efectiva. Els soldats es van equipar com els veïns xiongnu i els carros de guerra es van substituir per arquers a cavall. Aquestes reformes junt amb els avanços de la tecnologia xinesa i les tàctiques dels nòmades van portar a l'exèrcit de Zhao a ser la força més efectiva dins els estats guerrers.

La primera víctima en fou l'estat tribal de Zhongshan el 295 aC després d'una llarga guerra, i conquestes de territoris dels seus veíns Wei, Yan i Qin. La cavalleria de Zhao va operar en alguns moments també a l'estat de Qi quan feia campanya contra l'estat de Chu. Va coincidir amb l'aparició de comandants militars brillants, especialment Lian Po, Zhao She i Li Mu. Lian Po fou decisiu en la defensa contra els Qin. Zhao She fou principalment actiu a l'est i va dirigir la invasió de l'estat de Yan; Li Mu fou qui va fer front als xiongnu.

La caiguda de Zhao[modifica | modifica el codi]

Al final del període era l'únic estat que s'oposava a l'estat de Qin. Aliat a l'estat de Wei (287 aC), el regne de Zhao va atacar Qin però fou derrotat a Huayang el 273 aC. La guerra va culminar en la sagnant batalla de Changping, la major batalla del període, el 260 aC, i les tropes de Zhao foren derrotades per les de Qin. Mercès al suport de les forces aliades de l'estat de Wei, es va poder salvar la capital Handan del setge dels vencedors, però el poder de Zhao va quedar delmat seriosament per les grans pèrdues sofertes a la batalla i ja no es va recuperar.

El 229 aEC el general Qin, Wang Jian, va envair el regne; li van fer front el general Li Mu (李牧) i el seu subordinat Sima Shang (司馬尚) fins al 228 aC. Es creu que el rei Youmiu va ordenar l'execució de Li Mu i la destitució de Sima Shang seguint els deslleials consells d'alguns cortesans i d'agents Qin infiltrats.

En el 228 aEC, Qin va capturar al Rei Youmiu i va conquerir Zhao. El Príncep Jia, el germanastre del rei Qian, va ser proclamat rei a Dai i va dirigir les últimes forces Zhao contra el Qin. El règim es va allargar fins al 222 aEC que l'exèrcit de Qin el va capturar i derrotà les seves forces a Dai.

En el 154 aEC, un Zhao relacionat (赵), encapçalat per Liu Sui (劉遂), el Príncep del regne Zhao, va participar en la fracassada Revolta dels Set Regnes (七国之乱) contra el nou i segon emperador instaurat de la dinastia centralista de la Xina Han.

Governants[modifica | modifica el codi]

marquesos[modifica | modifica el codi]

reis[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]