Estats dels Estats Units
Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Cada estat té la seva pròpia constitució, basada en els principis republicans, i un govern, que consisteix en tres poders: executiu, legislatiu, i judicial.[1] A causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal, els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili.[2] Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita cap aprovació governamental per a traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre la federació.
Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.[3][4]
Història dels estats[modifica]
Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.
Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.
En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.
Els estats de la Unió Americana[modifica]
Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.
No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser perpètua, mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.
Els estats que conformen la Unió són:
Govern dels estats[modifica]
Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.
Notes[modifica]
- ↑ L'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud.
- ↑ L'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut
- ↑ L'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida.
- ↑ Baltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland.
- ↑ La ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri.
- ↑ Els cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat.
- ↑ Els 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey.
- ↑ Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units.
- ↑ L'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio.
- ↑ L'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennessee.
- ↑ L'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas.
- ↑ Deu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia.
Referències[modifica]
- ↑ «Frequently Asked Questions About the Minnesota Legislature». Minnesota State Legislature.
- ↑ «Essays on Amendment XIV: Citizenship». The Heritage Foundation.
- ↑ Aleksandar Pavković, Peter Radan, Creating New States: Theory and Practice of Secession, p. 222, Ashgate Publishing, 2007.
- ↑ «Texas v. White 74 U.S. 700 (1868)».
Bibliografia[modifica]
- Stein, Mark, How the States Got Their Shapes, New York : Smithsonian Books/Collins, 2008. ISBN 978-0-06-143138-8
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats dels Estats Units |
| Estats |  Alabama ·  Alaska ·  Arizona ·  Arkansas ·  Califòrnia ·  Carolina del Nord ·  Carolina del Sud ·  Colorado ·  Connecticut ·  Dakota del Nord ·  Dakota del Sud ·  Delaware ·  Florida ·  Geòrgia ·  Hawaii ·  Idaho ·  Illinois ·  Indiana ·  Iowa ·  Kansas ·  Kentucky ·  Louisiana ·  Maine ·  Massachusetts ·  Maryland ·  Michigan ·  Minnesota ·  Mississipi ·  Missouri ·  Montana ·  Nebraska ·  Nevada ·  Nou Mèxic ·  Nou Hampshire ·  Nova Jersey ·  Nova York ·  Ohio ·  Oklahoma ·  Oregon ·  Pennsilvània ·  Rhode Island ·  Tennessee ·  Texas ·  Utah ·  Vermont ·  Virgínia ·  Virgínia de l'Oest ·  Washington ·  Wisconsin ·  Wyoming |
|---|---|
| Districte federal | |
| Àrees insulars | |
| Reserves índies | |
