Estats Federats de Micronèsia

Estats Federats de Micronèsia

Federated States of Micronesia
Bandera Escut d'armes
Himne	Patriots of Micronesia
Lema	«Peace, Unity, Liberty»
Epònim	Micronèsia
Localització
6° 55′ N, 158° 11′ E
Capital i Ciutat més gran	Kolonia (1979–1989) Palikir (1989–)
Conté la subdivisió	Chuuk Estat de Yap Kosrae State (en) Pohnpei
Població humana
Població	105.544 (2017) (150,35 hab./km²)
Gentilici	micronesi, micronèsia
Idioma oficial	anglès
Geografia
Part de	Micronèsia
Superfície	702 km²
Aigua	0 %
Banyat per	oceà Pacífic
Punt més alt	Dolohmwar (791 m)
Punt més baix	oceà Pacífic (0 m)
Limita amb	Estats Units d'Amèrica República de Palau Papua Nova Guinea
- Declarada	3 novembre 1986:  Estat sobirà
Organització política
Forma de govern	república federal
Òrgan executiu	Govern dels Estats Federats de Micronèsia
• President	Wesley Simina (en) (2023–)
Òrgan legislatiu	Congrés dels Estats Federats de Micronèsia , (Escó: 14)
Membre de	Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Organització Mundial de la Salut Banc Asiàtic de Desenvolupament (1990–) Organització de les Nacions Unides (1991–) Unió Internacional de Telecomunicacions (1993–) Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (1993–) Associació Internacional de Foment (1993–) Corporació Financera Internacional (1993–) Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (1993–) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (1993–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (1999–) UNESCO (1999–) Interpol (2021–)
PIB nominal	404.028.900 $ (2021)
Moneda	dòlar dels Estats Units
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+10:00 (→ Chuuk, Estat de Yap) UTC+11:00 (→ Kosrae, Pohnpei)
Domini de primer nivell	.fm
Prefix telefònic	+691
Telèfon d'emergències	911 i 111
Codi país	FM
Altres
Agermanament amb	Kōnan
Lloc web	fsmgov.org

Els Estats Federats de Micronèsia (també coneguts simplements com a Micronèsia) són un estat federal d'Oceania, situats al nord de l'oceà Pacífic. Se situen al nord-est de Papua Nova Guinea, a l'est de Palau, al sud de les illes Mariannes Septentrionals, a l'oest de les illes Marshall i al nord-oest de Nauru.

Els Estats Federats de Micronèsia formaven part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (en anglès Trust Territory of the Pacific Islands), un territori en fideïcomís de les Nacions Unides sota administració estatunidenca. El 1979 van adoptar una constitució i el 1986 van obtenir la independència, sota la forma de lliure associació amb els Estats Units.

Els Estats Federats de Micronèsia estan localitzats en una regió d'Oceania coneguda com la Micronèsia, que consisteix en centenars de petites illes dividides en set territoris. El nom de Micronèsia és utilitzat sovint també per referir-se als Estats Federats, tot i ser el nom de la regió sencera.

Història

Article principal: Història dels Estats Federats de Micronèsia

Els ancestres dels micronesis s'hi varen establir fa més de 4.000 anys. Un sistema de cabdills descentralitzat va evolucionar a un imperi econòmic i religiós més centralitzat, basat a l'illa de Yap. Exploradors europeus (primer els portuguesos, a la recerca d'espècies, i després els espanyols) varen arribar a les Carolines en el segle xvi, amb els espanyols establint-s'hi sobiranament. Els actuals Estats Federats de Micronèsia varen passar a mans dels alemanys el 1899, després als japonesos el 1914, i finalment als Estats Units amb el suport de les Nacions Unides el 1947 com a part del territori fiduciari de les illes del Pacífic.

El 10 de maig de 1979, quatre dels districtes del territori fiduciari varen decretar una nova constitució, transformant-se en els Estats Federats de Micronèsia. Els districtes veïns de Palau, Illes Marshall i les Illes Marianes del Nord varen decidir no participar-hi. Els Estats Federats de Micronèsia varen firmar l'Acord d'Associació Lliure amb els Estats Units d'Amèrica, amb els quals varen entrar en conflicte el 3 de novembre de 1986, marcant la independència de Micronèsia.

Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial dels Estats Federats de Micronèsia

Els Estats Federats de Micronèsia estan compostos per 607 illes, les quals es divideixen en quatre estats: Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae. La capital federal és Palikir, localitzada a l'illa de Pohnpei.

Política

La vida política als Estats Federats de Micronèsia està regida per la Constitució de 1979, que garanteix els drets humans fonamentals i institueix la separació dels diferents poders de l'Estat.

A diferència del que sol ser habitual en una federació, el parlament dels Estats Federats de Micronèsia és unicameral. El Congrés dels EFM està format per catorze membres, que escullen el president i el vicepresident del país per un període de quatre anys. El president és alhora cap de l'Estat i de l'executiu.

Geografia

Article principal: Geografia dels Estats Federats de Micronèsia

Mapa dels Estats Federats de Micronèsia

Els Estats Federats de Micronèsia consten de 607 illes que s'estenen per 2900 km a través de l’arxipèlag de les illes Carolines a l'est de les Filipines. Els quatre grups d'illes que els constitueixen són Yap, Chuuk (anomenat Truk fins al gener de 1990), Pohnpei (anomenada Ponape fins al novembre de 1984), i Kosrae. La capital federal és Palikir, a Pohnpei.

Els quatre estats de la federació són, d'oest a est:

Bandera	Estats	Capital	Actual governador	Superfície (km²)	Població	Densitat Població
	Colonia	Yap	Charles Chieng	118,1	16.436	94
	Chuuk	Weno	Alexander R. Narruhn	127,4	54.595	1088
	Pohnpei	Kolonia	Reed P. Oliver	345,5	34.685	98
	Kosrae	Tofol	Tulensa Palik	109.6	7.686	66

Aquests estats es divideixen a més en municipis. Les illes tenen una superfície de 702 km².

Les illes s'agrupen en quatre estats, que són Yap, Chuuk (anomenat Truk fins al gener de 1990), Pohnpei (conegut com Ponape fins al novembre de 1984) i Kosrae (abans Kusaie). Aquests quatre estats estan representats cadascun per una estrella blanca a la bandera nacional. La capital és Palikir, a Pohnpei.

Vista de la ciutat de Kolonia des de Sokehs Ridge a Pohnpei

Dues ecoregions terrestres es troben a les fronteres del país: els boscos tropicals humits de Carolines i els boscos tropicals secs de Yap. El 2019 tenia una puntuació mitjana de l'Índex d'Integritat del Paisatge Forestal de 7,55/10, que el va situar en el lloc 37 a nivell mundial de 172 països.

Biodiversitat

Les principals comunitats costaneres són els boscos de manglars, les herbes marines, les llacunes i els esculls de corall, vinculats biològicament i físicament. A Micronèsia es reconeixen unes 300 espècies de corall, 1000 espècies de peixos i 1200 espècies de mol·luscs. Als manglars hi ha gambes, crancs i peixos, així com ocells que s'alimenten d'ells. Els prats d'herbes marines són a la costa seguint els manglars. Les llacunes proporcionen aliment als habitants dels esculls i contenen diversos tipus de plàncton. La biodiversitat i la complexitat dels esculls de corall augmenta notablement d'est a oest, amb 150 espècies de corall dur a Kosrae, 200 a Pohnpei i 300 a Chuuk. La productivitat del corall en aquesta zona es troba entre les més altes del món, absorbint uns 2.500 grams de carboni per metre quadrat i any, enfront dels 2.200 grams al bosc tropical i els 125 grams a mar obert.

A l'interior, des de la zona de marea fins al cim de les muntanyes hi ha una varietat variada de vegetació, bosc ennuvolat, terra alta, palmera, plantació, zones dominades per escaladors del gènere merremia, sabanes, boscos secundaris autòctons, fragments d'arbres introduïts, conreats. zones, aiguamolls d'aigua dolça, aiguamolls de la palmera Nypa fruticans, boscos d'atolls, boscos en zones rocoses i platges. Hi ha unes 1.230 espècies de falgueres i plantes amb flors, de les quals 782 són autòctones, incloses 145 espècies de falgueres autòctones. A l'illa de Pohnpei, hi ha unes 750 espècies de plantes, de les quals 110 són endèmiques. S'han introduït 457 espècies més.

Clima

Illa Satawal, estat de Yap

Els Estats Federats de Micronèsia tenen un clima de selva tropical (Köppen: Af). El clima és càlid, humit i plujós durant tot l'any. Les illes es troben al nord de l'equador i es veuen afectades pels constants vents alisis, que temperen el clima. Les temperatures mínimes oscil·len durant tot l'any entre els 22 i els 25 °C, i temperatures màximes entre 30 i 32 °C. Les abundants precipitacions oscil·len entre 2.500 i 5.000 mm anuals, encara que a les cares orientades al vent poden superar els 6.000 mm. El mont Nahnalaud, de només 750 m d'alçada, a l'illa de Pohnpei, rep una mitjana de 10.160 mm, sent un dels llocs més plujosos de la terra, amb cel gairebé sempre tapat. En general, les pluges són produïdes per ruixats i tempestes de curta durada però molt intenses. Els llocs més secs són els atols plans, on les precipitacions poden baixar per sota dels 3000 mm. Els mesos més secs són gener i febrer, amb no menys de 250 mm i 20 dies de pluja.

Economia

Pesca a Chuuk, 1931

L'activitat econòmica als Estats Federats de Micronèsia consisteix principalment en l'agricultura i la pesca de subsistència. Les illes tenen pocs jaciments minerals que valguin la pena explotar, excepte el fosfat d'alt grau. La pesca de tonyina amb palangra també és viable amb vaixells estrangers de la Xina que operaven als anys noranta. Existeix potencial per a una indústria turística, però la llunyania de la ubicació i la manca d'instal·lacions adequades dificulten el desenvolupament. L'assistència financera dels EUA és la principal font d'ingressos, amb els EUA es van comprometre a gastar 1.300 milions de dòlars a les illes el 1986-2001; quan el Pacte es va modificar el 2004, els Estats Units es van comprometre a proporcionar 110 milions de dòlars en ajuda al desenvolupament fins al 2023. El CIA World Factbook enumera l'alta dependència de l'ajuda dels EUA com una de les principals preocupacions de l'FSM. L'aïllament geogràfic i una infraestructura poc desenvolupada són grans impediments per al creixement a llarg termini.

Societat

Demografia

Evolució demogràfica

1960	1961	1962	1963	1964	1965	1966	1967	1968	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2017
44.539	45.956	47.387	48.875	50.483	52.238	54.201	56.324	58.404	60.167	61.433	62.107	62.298	62.289	62.477	63.146	64.386	66.110	68.221	70.550	72.967	75.462	78.057	80.678	83.242	85.689	87.948	90.024	92.020	94.091	96.331	98.800	101.412	103.937	106.057	107.556	108.342	108.506	108.236	107.808	107.430	107.170	106.983	106.816	106.575	106.198	105.686	105.097	104.498	103.983	103.619	103.424	103.395	103.549	105.544

Gent fent una cerimònia de benvinguda a l'atol d'Ulithi

La població indígena, que és predominantment micronèsia, està formada per uns quants grups etnolingüístics. Té una població gairebé 100% d'illes del Pacífic i asiàtica: chuukese 48,8%, pohnpeian 24,2%, kosraean 6,2%, yapese 5,2%, illes exteriors Yap 4,5%, asiàtic 1,8%, polinesi 1,5%, un altre 6,4%, desconegut. Una minoria important també té una certa ascendència japonesa, que és el resultat dels matrimonis entre colons japonesos i micronesis durant el període colonial japonès.

També hi ha una població expatriada creixent d'americans, australians, europeus i residents de la Xina i les Filipines des de la dècada del 1990. L'anglès s'ha convertit en la llengua comuna del govern, i per a l'educació secundària i terciària. Fora de les principals capitals dels quatre estats de la FSM, es parlen principalment les llengües locals. A la missió catòlica de Pohnpei, entre els missioners mercedaris, considerats una institució del país, també es parla castellà. El creixement es manté elevat, més del 3% anual, compensat una mica per l'emigració neta.

Idiomes

Una platja a Chuuk

L'anglès és la llengua oficial i comuna. A part de l'anglès, es parlen les següents llengües austronesies:

Categoria	Llengua	Llengua familiar	Nombre de parlants
1	Chuukese	Micronesis	45,900
2	Pohnpeian		30.000
3	Kosraean		8.000
4	Mortlockese		5,900
5	Yapese		5,130
6	Ulithian	Micronesi	3.000
7	Kapingamarangi	Llengües polinèsies	3.000
8	Pingelapese	Micronesi	3.000
9	Woleaian		1,700
10	Mokilese		1.500
11	Puluwat		1,400
12	Pááfang		1,300
13	Namonuito		940
14	Nukuoro	Polinesi	700
15	Ngatikese	Micronesi	700
16	Satawalese		500
17	Nguluwan		50
18	Ngatikese	Llengua criolla	30

Religió

Campanar de la catedral de Ponape, a Kolonia, a l'illa de Pohnpei, construïda l'any 1909 per missioners caputxins alemanys

Els Estats Federats de Micronèsia són 97% cristians. Més de la meitat de la població segueix l'Església catòlica (55%) i al voltant del 42% hi ha uns quants grups cristians protestants. En general això es deu a la història colonial espanyola i alemanya. El domini espanyol va fer que una gran part de la població es mantingués catòlica. Durant el període colonial alemany, fins al 1914, es van desplegar missioners catòlics i protestants de l'Imperi alemany. Diverses confessions protestants, així com l’Església catòlica romana, són presents a tots els estats de Micronèsia. La majoria dels grups protestants tenen les seves arrels als missioners congregacionalistes nord-americans. A l'illa de Kosrae, la població és d'aproximadament 7.800 habitants; El 95 % són protestants. A Pohnpei, la població de 35 000 habitants es reparteix a parts iguals entre protestants i catòlics. La majoria dels immigrants són catòlics filipins que s'han unit a les esglésies catòliques locals, per exemple, l'Església catòlica Nostra Senyora de la Misericòrdia a Pohnpei.

A Chuuk i Yap, s'estima que el 60% són catòlics i el 40% són protestants. Els grups religiosos amb pocs seguidors són els baptistes, les assemblees de Déu, l'exèrcit de salvació, els adventistes del setè dia, els testimonis de Jehovà, l'Església de Jesucrist dels sants dels últims dies (mormons) i la fe bahá'í. Hi ha un petit grup de budistes a Pohnpei, i un petit grup de musulmans àhmadia tant a Pohnpei com a Kosrae. L'assistència als oficis religiosos és generalment alta; les esglésies estan ben recolzades per les seves congregacions i tenen un paper important en la societat civil.

A la dècada de 1890, a l'illa de Pohnpei, els conflictes intermissionaris i la conversió dels líders de clan van donar lloc a divisions religioses al llarg de les línies de clan que persisteixen avui dia. Més protestants viuen a la part occidental de l'illa, mentre que més catòlics viuen a la banda oriental. Els missioners de moltes tradicions religioses són presents i operen lliurement. La Constitució preveu la llibertat de religió, i el govern generalment respecta aquest dret a la pràctica. El govern dels EUA no va rebre cap denúncia d'abús o discriminació social basat en creences o pràctiques religioses el 2007.

Salut

L'esperança de vida era de 66 anys per als homes i 69 per a les dones el 2018.

Pingelap a l'estat de Pohnpei destaca per la prevalença d'una forma extrema de daltonisme anomenada acromatòpsia, i coneguda localment com a maskun. Aproximadament el 5% dels 3.000 habitants de l'atol estan afectats.

Cultura

Un gran (aproximadament 2,4 m d'alçada) exemple de monets de pedra Yapese (Pedres rai) al poble de Gachpar

Cadascun dels quatre estats té la seva pròpia cultura i tradicions, però també hi ha vincles culturals i econòmics comuns que tenen segles d'antiguitat. Les similituds culturals inclouen la importància dels sistemes tradicionals de família extensa i clans i es troben a totes les illes.

L'illa de Yap destaca pels seus monets de pedra (Pedres rai), grans discos generalment de calcita, de fins a 4 m de diàmetre, amb un forat al mig. Els illencs, conscients del propietari d'una peça, no necessàriament els mouen quan canvia de propietat. Hi ha cinc tipus principals: Mmbul, Gaw, Ray, Yar i Reng, l'últim només de 30 cm de diàmetre. El seu valor es basa tant en la mida com en la història, molts d'ells han estat portats d'altres illes, fins a Nova Guinea, però la majoria provenen en temps antics de Palau. Aproximadament 6.500 d'ells es troben repartits per l'illa.

Pohnpei és la seu de Nan Madol: Centre Ceremonial de Micronèsia Oriental, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, però actualment el lloc està catalogat com a en perill per causes naturals. El govern treballa en la conservació del lloc.

Música

Homes Yapese ballant amb vestits tradicionals

Una botiga a Pohnpei que ven records tradicionals

Les danses tradicionals de les illes principals són balls de bastons a Pohnpei, Chuuk i Yap, balls de peu a Chuuk i balls asseguts a Yap i Chuuk. Els Yapese són especialment coneguts per les seves habilitats en la dansa. El ball de bastons Yapese és realitzat per homes, dones i nens junts, mentre que els balls dempeus els realitzen dones o homes i nens, però maig tots dos junts. Els homes participen en diverses competicions de ball, que estan segregades per caste; les castes inferiors tenen uns quants balls diferents, com ara el ball d'una dona, però només poden ballar quan ho autoritza una persona d'una casta superior.

Vegeu també

• Economia dels Estats Federats de Micronèsia
• Manny Mori

Bibliografia addicional

• REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pàgines 110–112.
• Arnold, Bruce Makoto «Conflicted Childhoods in the South Seas: The Failure of Racial Assiimilation in the Nan'yo». Tufts Historical Review, 2011.
• Brower, Kenneth; Peccinotti, Harri. Louisiana State University Press. Micronesia: The Land, the People, and the Sea, 1981. ISBN 978-0-8071-0992-2. 
• Darrach, Brad; Doubilet, David «Treasured Islands». Life, 1995.
• Falgout, Suzanne «Americans in Paradise: Anthropologists, Custom, and Democracy in Postwar Micronesia». Ethnology, 1995. DOI: 10.2307/3774100. JSTOR: 3774100.
• Friedman, Hal M. «The Beast in Paradise: The United States Navy in Micronesia, 1943–1947». Pacific Historical Review, 1993. DOI: 10.2307/3639910. JSTOR: 3639910.
• Friedman, Hal M. «Arguing over Empire: American Interservice and Interdepartmental Rivalry over Micronesia, 1943-1947». Journal of Pacific History, 1994. DOI: 10.1080/00223349408572757.
• Hanlon, David. University of Hawaii Press. Remaking Micronesia: Discourses over Development in a Pacific Territory, 1944–1982, 1998. ISBN 978-0-8248-1894-4. 
• Hezel, Francis X. «The Church in Micronesia». America, 1995.
• Kluge, P. F.. Random House. The Edge of Paradise: America in Micronesia, 1991. ISBN 978-0-394-58178-1. 
• Malcomson, S. L. «Stranger than Paradise». Mother Jones, 1989.
• «Micronesia: A New Nation». U.S. News & World Report.
• Parfit, Michael «Islands of the Pacific». National Geographic, 2003.
• Patterson, Carolyn Bennett «In the Far Pacific: At the Birth of Nations». National Geographic, 1986.
• Peoples, James G. «Political Evolution in Micronesia». Ethnology, 1993. DOI: 10.2307/3773542. JSTOR: 3773542.
• Rainbird, Paul «Taking the Tapu: Defining Micronesia by Absence». Journal of Pacific History, 2003. DOI: 10.1080/0022334032000120558.
• Schwalbenberg, Henry M.; Hatcher, Thomas «Micronesian Trade and Foreign Assistance: Contrasting the Japanese and American Colonial Periods». Journal of Pacific History, 1994. DOI: 10.1080/00223349408572762.
• «Religions in Federated States Of Micronesia | PEW-GRF». www.globalreligiousfutures.org. Arxivat de l'original el July 3, 2020. [Consulta: August 2, 2020].

Enllaços externs

• Estats Federats de Micronèsia - Lloc web oficial