Estats Generals dels Països Baixos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut dels Estats Generals dels Països Baixos

A l'inici, els Estats Generals dels Països Baixos antics eran un aplec dels Estats Provincials, els representants dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) en cada una de les Disset Províncies convocat pels ducs de Borgonya per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al llur entorn.

El govern i les possessions dels Estats Generals es deien "Generaliteit", un concepte molt emparentat amb l'organització de la Generalitat catalana històrica.

Pel bon enteniment, cal distingir els Països Baixos antics amb l'estat actual dels Països Baixos del Nord. Efectivament, les Disset Províncies comprenien el territori de Bèlgica i dels Països Baixos (menys el Principat de Lieja) i una part del Nord de França.

Seu[modifica | modifica el codi]

Els primers Estats Generals neerlandesos van tenir lloc el 9 de gener 1464 a Brugge al Comtat de Flandes. Al segle XV i XVI la seu permanent es va transferir a Brussel·les al Ducat de Brabant. Sovint van ser una ocasió per a obtindre llibertats noves. Per això, els ducs de Borgonya no tenien gaire ganes per convocar-los i preferien negociar amb els sengles Estats Provincials.

Amb la Unió d'Utrecht (1581) els Estats Generals van deposseir el rei del seu poder. Després de la reconquesta de Brussel·les pel rei d'Espanya, els Estats Generals s'estableixen d'antuvi a Anvers i després al castell del Binnenhof a La Haia al Comtat d'Holanda. L'any 1579, durant la Guerra dels Vuitanta Anys, Maurici d'Orange i Johan van Oldenbarnevelt van decidir que no caldria més cercar un rei pels Països Baixos del nord[1] i que el poder polític incumbeix als Estats Generals. És l'inici de facte de la República, nucli del futur estat dels Països Baixos.

Rol històric[modifica | modifica el codi]

Als Països Baixos del nord, des de la independència de la República de les Set Províncies Unides els Estats Generals van formar un govern confederal per a reglar les coses que importaven per totes les províncies. També governaven les Terres de la Generalitat o els 'Generaliteitslanden': territoris catòlics que van conquerir d'Espanya entre la frontera actual de Bèlgica - que encara no existia - i els grans rius Escalda i Mosa.

Als Països Baixos del sud, també anomenats espanyols, austríacs o catòlics, els Estats Generals mantenien el seu rol de cos representatiu consultat pel rei d'Espanya o l'emperador d'Àustria. Finalment, l'any 1790 van també desposseir l'emperador austríac per un breu episodi d'independència dels Estats Units bèlgics.

Rol contemporani[modifica | modifica el codi]

Els Estats Generals moderns difereixen del seu predecessor en què no hi ha representació d'estaments. Són una representació general de la burgesia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Monté ver Loren, J Ph; Spruit, J. E.. Hoofdlijnen uit de ontwikkeling der rechterlijke organisatie in de Noordelijke Nederlanden tot de Bataafse omwenteling (en neerlandès). Kluwer, 2000, p. 249. ISBN 9789026827396.