Estats de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Font:Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia

Els Estats de Savoia, també coneguts pels francesos com a Estats Sards des del 1718, foren les possessions dels comtes i ducs de Savoia des de començaments de l'Edat Mitjana fins a la unificació italiana el 1861.

Taula de continguts

Història [modifica]

Els Estats de Savoia es van formar gradualment, amb períodes d'expansió, però també de replegament, en general a favor de França. La primera capital dels Estats de Savoia va ser Montmélian, substituïda per Chambéry el 1295.

Durant el segle XIII, la casa de Savoia posseïa una dotzena de batllies: la Savoia Ducal, amb capital a Montmélian (des de 1295 Chambéry), el Novalaise amb Voiron, el Comtat de Viena, fins 1355, amb Saint-Georges-d'Espéranche, la senyoria de Bresse amb Bourg-en-Bresse, la senyoria de Baugé (incloent Valromey) amb Rossillon, el Chablais amb el castell de Chillon, la Vall d'Aosta amb Châtel-Argent /Villeneuve, la Vall de Susa, amb Avigliana, i el país de Vaud amb Moudon.[1] Després de 1355 , els territoris de la Casa de Savoia s'engrandiren amb La Valbonne (capital Montluel) de Faucigny (amb Chatillon/Cluses)

Durant el regnat d'Amadeu VIII (1391-1439), el creixement dels estats savoians fou important. Gràcies al tractat de l'abadia de Sant Ponç de Niça (coneguda com la pèrdua de Niça a Savoia) de 1388, obtenint el Comtat de Niça i el seu port que li permet l'accés a la Mediterrània. El 1402, l'enclavament del Genevois (amb Ginebra i Annecy) cau sota la seva sobirania després de la mort de l'últim comte. Els seus exèrcits controlaren la vall d'Ossola (avui Província de Verbano-Cusio-Ossola), el 1411, el que permet el control del pas del Simplon (pèrdua de territori el 1417). El 1413 va obtenir definitivament el marquesat de Saluzzo. El 1416 Amadeu aconseguí de l'emperador Segimon el títol ducal i al mateix temps el privilegi de controlar el Piemont.

Els Estats de Savoia no evolucionaren fins al regnat infeliç[2] de Carles III de Savoia (1504-1553): Ginebra, amb el suport dels protestants de Berna (1519, 1526, 1534), s'emancipa, pèrdua del Chablais (1536) ocupat pels catòlics de Valais mentre que els bernesos protestants van invadir el Valais i País de Gex. Al mateix temps, Francesc I de França, que havia declarat la guerra al ducat de Milà, ocupa Bourg-en-Bresse, Chambéry i la Savoia Ducal, les valls de Maurienne i Tarentaise, per a assegurar-se el seu passatge a Itàlia entre 1536-1559. Els Estats de Savoia deixaren d'existir. Aquesta primera annexió va provocar que quan li fossin reintegrats els estats a Manuel Filibert de Savoia traslladés la capital de Chambéry a Torí el 1563.

Dels segles XVI al XVIII els Estats de Savoia estan en el seu apogeu. Pel Tractat de Lió de 1601 fins a l'ocupació de francesa, els Estats de Savoia perderen els terres de Bresse, Bugey i Gex a favor de França, però recuperaren el marquesat de Saluzzo. Malgrat una nova ocupació de França el 1690-1696, la Casa de Savoia seguí controlant el territori i els passos alpins que connecten França amb la península italiana. El Tractat de Torí de 1696 permeté el control del Pinerolo. El 1703 va incorporar el marquesat de Monferrat. El 1713 Víctor Amadeu II de Savoia va obtenir en el Tractat d'Utrecht les províncies d'Alesandria (la Lomellina, Valenza) i Valsesia, així com tres Escartons del Briançonés, "el rei Víctor va prendre totes les aigües davant el Piemont"[3] (Valls de l'Alta Durença, el Guil , l'Alt Diore, el Cluzon i l'Alta Varaïta amb les fortaleses d'Exilles i Fenestrelle). No obstant això, aquest tractat és més que una oportunitat per ampliar territoris, ja que Víctor Amadeu rep el títol reial en aconseguir Sicília. El Tractat de Londres de 1718 permet l'intercanvi de la corona amb la de la Sardenya, amb la Casa d'Àustria. A partir d'aquesta elevació a regne de Savoia els Estats seran anomenats Estats Sards.

No obstant això, trenta anys més tard, el ducat de Savoia, va ser ocupat novament, aquesta vegada per les tropes espanyoles de 1742-1748, a causa de vincles més estrets amb Àustria.

La situació jurídica dels estats de Savoia va ser modificada per 'l"Estatut Albertí", i especialment pel Tractat de Torí, signat el 24 de març de 1860 entre Napoleó III, emperador dels francesos i Víctor Manuel II, duc de Savoia, rei de Sardenya, Xipre i Jerusalem. Aquest últim, complint els termes del tractat, cedeix a França el comtat de Niça (augmentat amb Menton i Roquebrune, dependències del Principat de Mònaco, autoproclamades ciutats lliures el 1848 i venudes per l'imperi francès a Carles III de Mònaco per 4 milions de francs d'or el 1861), que es va convertir en el departament de Alps Marítims, i el Ducat de Savoia, que fou dividit en dos departaments, Savoia i Alta Savoia. El 1861 Víctor Manuel II incorpora la resta dels antics "Estats de Savoia," convertits en "Regne de Piemont-Sardenya," i posteriorment en el nou Regne d'Itàlia.

Composició [modifica]

Els estats que han format part de manera duradora dels Estats de Savoia (així com algunes regions que també han format part durant un temps dels Estats:

Províncies que havien format part dels Estats de Savoia durant els segles XIII-XVII (tres províncies que en formaren part des del segle XIII fins al Tractat de Lió (1601):

Regions que havien format part temporalment dels Estats de Savoia (altres n'havien format més breument)

Epopeia [modifica]

La Savoysiade epopeia en vers d'Honoré d'Urfé (1609).

Referències [modifica]

  1. ↑ in A. BERUARD, J. CHÂTEL, A. FAVRE, M. HUDRY, 1998, Découvrir l’Histoire de la Savoie, éd. Centre de la Culture Savoyarde, Albertville, p.73
  2. ↑ Henri Ménabréa, 1933, Histoire de la Savoie, Grasset, p.108
  3. ↑ Henri Ménabréa, 1933, Histoire de la Savoie, Grasset, p.187-190

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estats_de_Savoia&oldid=11649133»