Estats dels Estats Units

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estats de la Unió

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili. Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita de cap aprovació governamental per traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre estat de la federació.

Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.

Història dels estats[modifica | modifica el codi]

Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.

Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'estat de Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.

Els estats de la Unió Americana[modifica | modifica el codi]

Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.

No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser "perpetua", mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Unió són:

Els Estats Units d'Amèrica
Nom oficial Abrev. Bandera Data d'Unió Població Capital Ciutat més poblada
Estat d'Alabama AL Bandera d'Alabama 181912141819 04.627.851 Montgomery Birmingham
Estat d'Alaska AK Alaska 195901031959 00,683.478 Juneau Anchorage
Estat d'Arizona AZ Arizona 191202141912 06.338.755 Phoenix Phoenix
Estat d'Arkansas AR Arkansas 183606151836 02.834.797 Little Rock Little Rock
Estat de Califòrnia CA Flag of California.svg 185009091850 36.553.215 Sacramento Los Angeles
Estat de Carolina del Nord NC Carolina del Nord 178911211789 09.061.032 Raleigh Charlotte
Estat de Carolina del Sud SC Carolina del Sud 178805231788 04.407.709 Columbia Columbia[1]
Estat de Colorado CO Colorado 187608011876 04.861.515 Denver Denver
Estat de Connecticut CT Connecticut 178801091788 03.502.309 Hartford Bridgeport[2]
Estat de Dakota del Nord ND Dakota del Nord 188911021889 00,639.715 Bismarck Fargo
Estat de Dakota del Sud SD Dakota del Sud 188911021889 00,796.214 Pierre Sioux Falls
Estat de Delaware DE Delaware 178712071787 00,864.764 Dover Wilmington
Estat de Florida FL Flag of Florida.svg 184503031845 18.251.243 Tallahassee Jacksonville[3]
Estat de Geòrgia GA Geòrgia 178801021788 09.544.750 Atlanta Atlanta
Estat de Hawaii HI Hawaii 195908211959 01.283.388 Honolulu Honolulu
Estat d'Idaho ID Idaho 189007031890 01.499.402 Boise Boise
Estat d'Illinois IL Illinois 181812031818 12.852.548 Springfield Chicago
Estat d'Indiana IN Indiana 181612111816 06.345.289 Indianapolis Indianapolis
Estat d'Iowa IA Iowa 184612281846 02.988.046 Des Moines Des Moines
Estat de Kansas KS Kansas 186101291861 02.775.997 Topeka Wichita
Commonwealth de Kentucky KY Kentucky 179206011792 04.241.474 Frankfort Louisville
Estat de Louisiana LA Flag of Louisiana.svg 181204301812 04.293.204 Baton Rouge Nova Orleans
Estat de Maine ME Maine 182003151820 01.317.207 Augusta Portland
Estat de Maryland MD Maryland 178804281788 05.618.344 Annapolis Baltimore[4]
Commonwealth de Massachusetts MA Massachusetts 178802061788 06.449.755 Boston Boston
Estat de Michigan MI Michigan 183701261837 10.071.822 Lansing Detroit
Estat de Minnesota MN Minnesota 185805111858 05.197.621 Saint Paul Minneapolis
Estat de Mississipí MS Mississipí 181712101817 02.918.785 Jackson Jackson
Estat de Missouri MO Missouri 182108101821 05.878.415 Jefferson City Kansas City[5]
Estat de Montana MT Montana 188911081889 00,957.861 Helena Bilings
Estat de Nebraska NE Nebraska 186703011867 01.774.571 Lincoln Omaha
Estat de Nevada NV Nevada 186410311864 02.565.382 Carson City Las Vegas
Estat de Nou Hampshire NH Nou Hampshire 178806211788 01.315.828 Concord Manchester[6]
Estat de Nou Mèxic NM Nou Mèxic 191201061912 02.499.481 Santa Fe Albuquerque
Estat de Nova Jersey NJ Nova Jersey 178712181787 08.685.920 Trenton Newark[7]
Estat de Nova York NY Flag of New York.svg 178807261788 19.297.729 Albany Nova York[8]
Estat d'Ohio OH Ohio 180303011803 11.466.917 Columbus Columbus[9]
Estat d'Oklahoma OK Oklahoma 190711161907 03.617.316 Oklahoma City Oklahoma City
Estat d'Oregon OR Oregon 185902141859 03.747.455 Salem Portland
Commonwealth de Pennsilvània PA Flag of Pennsylvania.svg 178712121787 12.432.792 Harrisburg Filadèlfia
Estat de Rhode Island i les Plantacions de Providence RI Rhode Island 179005291790 01.057.832 Providence Providence
Estat de Tennessee TN Flag of Tennessee.svg 179606011796 06.156.719 Nashville Memphis[10]
Estat de Texas TX Flag of Texas.svg 184512291845 23.904.380 Austin Houston[11]
Estat de Utah UT Utah 189601041896 02.645.330 Salt Lake City Salt Lake City
Estat de Vermont VT Vermont 179103041791 00,621.254 Montpelier Burlington
Commonwealth de Virgínia VA Virgínia 178806251788 07.712.091 Richmond Virginia Beach[12]
Estat de Virgínia de l'Oest WV Virgínia Occidental 186306201863 01.812.035 Charleston Charleston
Estat de Washington WA Washington 188911111889 06.468.424 Olympia Seattle
Estat de Wisconsin WI Wisconsin 184805291848 05.601.640 Madison Milwaukee
Estat de Wyoming WY Wyoming 189007101890 00,522.830 Cheyenne Cheyenne

Govern dels estats[modifica | modifica el codi]

Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud.
  2. L'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut
  3. L'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida.
  4. Baltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland.
  5. La ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri.
  6. Els cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat.
  7. Els 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey.
  8. Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units.
  9. L'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio.
  10. L'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennesse.
  11. L'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas.
  12. Deu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats dels Estats Units Modifica l'enllaç a Wikidata