Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, també anomenat Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny a Núria (Ripollès).[1] i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Taula de continguts |
Context històric [modifica]
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 suposaren uns bons resultats pels partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu líder, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix.
Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una llarga negociació, el President acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya.
L'estatut [modifica]
Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català.
A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambiciós i excesivament pretensiós.
Tràmits [modifica]
Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum.
Al referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% del cos electoral, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular.
Finalment el 9 de setembre el parlament espanyol ratificà l'Estatut de Catalunya.
Aplicació [modifica]
L'estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des de la seva aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als fets del sis d'octubre, fou tot seguit suspès; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final; el general Franco ja el va derogar el 5 d'abril de 1938 a la zona que territorialment dominava de Catalunya.
Referències [modifica]
- ↑ «Estatut de Catalunya del 1932». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 d'octubre de 2012].
