Estatut d'autonomia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Règim d'accés estatutari segons comunitat i any d'aprovació del primer estatut
  •  Via Lenta - Autonomia Reduïda (art. 143)
  •  Via Especial - Nacionalitats Històriques (art. 151)
  •  Via Exepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)

L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques o ordinàries. Aquests, tenen el rang de Llei Orgànica i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats espanyol. A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.

Hi ha dues formes d'accedir a l'autonomia:

Mitjançant l'article 143 de la Constitució Espanyola, s'accedeix a l'autonomia "reduïda" que fou pensada per a les comunitats "no històriques", és a dir, totes aquelles que no havien aprovat un Estatut d'Autonomia durant la Segona República Espanyola. Poden accedir a ella totes les províncies contigües que tinguin elements històrics, culturals i territorials comuns. També es pot formar una comunitat autònoma, quan així ho expressi l'interès general, que ve determinat per les Corts Generals.

En canvi, per a Catalunya, Galícia i el País Basc, considerades nacionalitats històriques, l'article 151 de la Constitució Espanyola preveu una forma d'accés més ràpida a l'autonomia plena. El procés és una mica diferent, ja que el projecte d'estatut el realitzen tan sols els diputats i senadors de les províncies i ha de passar per un referèndum popular abans de ser sancionat i promulgat.

Andalusia també va accedir a l'autonomia a través de l'article 151. Aquesta comunitat va redactar el seu Estatut durant la II República, però el procés es va veure interromput pel començament de la Guerra Civil, que va impedir aprovar-lo. Amb l'arribada de la democràcia, Andalusia va exigir accedir a l'autonomia com una més de les altres nacionalitats històriques, iniciant-se un llarg procés que finalitzà amb l'aprovació en referèndum el 28 de febrer de 1980.

Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la Constitució Espanyola, les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats. Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]