Estefania de Requesens i Roís de Liori
Estefania de Requesens i Roís de Liori (c.1504 - Barcelona, 25 d'abril de 1549)[1] va ser baronessa de Castellvell i de Molins de Rei.
Era filla de Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa Hipòlita Roís de Liori i de Montcada. Formà part del cercle de seguidors d'Ignasi de Loiola durant l'estada d'aquest a Barcelona (1524-1526).
Es va casar el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda i camarlenc del rei Carles I, amb qui tingué diversos fills, entre els que havia de destacar Lluís de Requesens i Zúñiga, futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor a la batalla de Lepant el 1571. Es varen traslladar a residir a la cort el 1534 quan el seu marit es nomenat preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, aconseguís el bisbat d'Elna.
El 1542, Estefania va assumir l'herència del seu germà Galceran de Requesens i de Cardona, comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El 1546 restà vídua i retornà a Barcelona.
És molt conegut l'epistolari mantingut amb la seva mare des de la cort entre el 1534 i el 1540. Es tracta de noranta cartes, escrites en català i publicades el 1942, que recullen un testimoni únic de la vida a la cort de l'emperador Carles I.[2]
Junt amb la seva mare pledejaren pel Comtat de Palamós contra la seva cosina germana Elisabet de Requesens i Enríquez, filla de Galceran de Requesens i Joan de Soler, 1er comte de Palamós. Tot i guanyar aquest litigi, més tard li'n féu cessió.
