Estefanita
 Estefanita | |
|---|---|
 Cristall aïllat de 0,7 mm. d'estefanita sobre calcita | |
| Fórmula química | Ag₅SbS₄ |
| Epònim | Esteve d'Àustria  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfantimonits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.06 |
| Dana | 03.02.04.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | tabular, cristalls pseudo-hexagonal; massiva |
| Color | negre |
| Macles | són comunes repeticions a [110], agrupacions de formes pseudohexagonals |
| Exfoliació | imperfecta en {010}, pobre en {021} |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, passa a mat per efecte de la llum |
| Color de la ratlla | negra brillant |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,26 |
| Densitat | 6,2 a 6,3 |
| Propietats òptiques | anisotropia en seccions polides |
| Pleocroisme | molt feble - blanc a rosa pàl·lid |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sph |
| Referències | [1] |
La stephanita o estefanita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1845 a les mines dels Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), i rep el seu nom del director de mines austríac, l'arxiduc Stephan Franz Victor von Habsburg-Lothringen (1817-1867).
Característiques[modifica]
És una sulfosal d'argent i antimoni amb anions addicionals antimonurs, amb fórmula Ag₅SbS₄. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: arsènic, coure i ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i es pot trobar de manera massiva i en cristalls pseudohexagonals o tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. És extreta a les mines com a mena d'argent, ja que pot arribar a contenir prop d'un 68% d'aquest element.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en jaciments de minerals d'argent com a mineral secundari d'alteració hidrotermal. Se sol trobar associada a altres minerals com: proustita, acantita, plata nativa, tetraedrita, galena, esfalerita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estefanita |
- ↑ «Stephanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 14 juliol 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024].