Estel de Barnard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estel de Barnard
Nomenclatura
Altres BD 04°3561a; HIP 87937
Constel·lació Ophiuchus
Ascensió recta (α) 17h 57m 48,5s
Declinació (δ) +04° 41' 36"
Magnitud aparent (V) 9,57m
Variabilitat possible
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta 13,26m
Paral·laxi 0,5469" ± 0,0010"
Característiques físiques
Lluminositat 0,0004 LS
Radi 0,15 RS
Massa 0,17 MS
Temperatura superficial 3.000 K
Edat ~1010 anys
Període de rotació 130,4 dies
Visiteu el Portal:Astronomia


L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equivalen a 140 km/s). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrònom Edward Barnard el 1916.

Està situat a una distància de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel més proper a al Sol, només per darrere de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard és una nana roja bastant vella (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, és massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent és de 9,57). El seu veí més proper és Ross 154, a 5,41 anys llum.

Durant la dècada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presència de planetes, però aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel de Barnard Modifica l'enllaç a Wikidata