Estel peculiar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els estels químicament peculiars són freqüents entre els estels calents de la seqüència principal, on en seu l'interior es produeix la fusió nuclear de l'hidrogen. Aquests tipus d'estels s'han dividit en quatre classes principals sobre la base dels seus espectres:[1]

Alguns estels presenten característiques mixtes de diverses d'aquestes classes.

En general, es pensa que la peculiar composició química observada en la superfície d'aquests estels està causada per processos que han tingut lloc després de la formació de l'estel, com ara difusió o efectes magnètics en les seves capes externes.[2] Aquests processos fan que alguns elements s'assentin en les capes inferiors de l'atmosfera, mentre que altres elements ascendeixen des de l'interior cap a la superfície, provocant les particularitats espectrals observades. Se suposa que l'interior de l'estel, així com l'estel en el seu conjunt, tenen una abundància química més normal que reflecteix les composició del núvol de gas a partir del qual es formà. [1]

També hi ha estels peculiars freds, estels tipus espectral G o posterior, però habitualment aquestes estels no són de la seqüència principal. En general, aquests estels s'identifiquen pel nom de la seva classe o alguna etiqueta específica addicional, quedant la frase químicament peculiar limitada als membres d'un dels tipus d'estels calents descrits anteriorment.

Molts estels químicament peculiars freds són el resultat de la barreja de productes de la fusió nuclear des de l'interior cap a la superfície de l'estel; aquestes inclouen la major part de les estels de carboni i estels de tipus S. Altres són el resultat de transferència de massa en un estel binari; exemples d'aquestes inclouen els estels de bari i algunes estrelles de tipus S. [3]

Principals estels peculiars[modifica | modifica el codi]

Principals estels químicament peculiars ordenats segons la distància al Sistema solar. A la següent taula hi figuren els principals estels químicament peculiars ordenats segons la distància al Sistema Solar.

Nom Nomenclatura de Bayer Nomenclatura del catàleg HD Tipus espectral Temperatura efectiva (K) Distància (pàrsecs)
α Circini HD 128898 A7VpSrEu 7.674 16
Alioth ε Ursae Majoris HD 112185 A0p 8.974 24
Cor Caroli α2 Canum Venaticorum HD 112413 A0spe 11.614 33
Nusakan β Coronae Borealis HD 137909 F0p 7.430 34
γ Equulei HD 201601 A9p 7.621 35
Alrisha A α Piscium A HD 12447 A0sp 9.977 42
ι Cassiopeiae HD 15089 A5p 8.414 43

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Preston, George. Annual Review of Astronomy and Astrophysics, vol 12, p 257, 1974 «The Chemically Peculiar Stars of the Upper Main Sequence».(anglès)
  2. Michaud, G. Astrophysical Journal, vol 160, p 641, 1970(anglès)
  3. McClure, R. Journal of the Royal Astronomical Society of Canada, vol 79, pp. 277-293, desembre de 1985(anglès)
  4. Kochukhov, O.; Bagnulo, S.. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2006. pp. 763-775 (Taula consultada en CDS).(anglès)