Estel subnan marró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una comparació de mida entre el nostre Sol, un jove subnan marró i Júpiter. A mesura que un nana marró envelleix, a poc a poc es refreda i es contrau.

Un estel subnan marró o estrella subnana marró és un objecte de massa planetària que no orbita un estel i que la massa del qual és menor que la massa mínima límit per a una nan marró (al voltant de 13 vegades la massa de Júpiter). A diferència dels nans marrons propis, no són prou massius com per a la fusió del deuteri.

Nans marrons fallits[modifica | modifica el codi]

Els subnans marrons es formen com un estel, mitjançant el col·lapse d'un núvol de gas (potser amb l'ajut de la fotoerosió), i no per acreció o col·lapse del nucli d'un disc circumestel·lar. La distinció entre un nan marró i un planeta no és clara, els astrònoms estan dividits en dos bàndols, si s'ha de considerar el procés de formació d'un planeta com a part de la seva divisió en la classificació.[1] Una de les raons per a dissentir és que sovint no és possible determinar el procés de formació: per exemple un planeta format per acreció al voltant d'un estel pot haver estat ejectat del sistema per a convertir-se en un planeta de flotació lliure, i de la mateixa manera un estel subnan marró format per col·lapse d'un núvol en el seu propis cúmul estel·lar podria ser capturat i orbitar un estel.

Límit de massa[modifica | modifica el codi]

La massa més petita d'un núvol de gas que pot col·lapsar-se per a formar un estel subnan marró és d'al voltant d'1 MJ.[2] Això és per què per col·lapsar-se per contracció gravitatòria cal radiar energia com a calor i això està limitat per l'opacitat del gas.[3]

Possibles nans marrons[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roy Britt, Robert. «What is a Planet? Debate Forces New Definition», 02 de novembre de 2000.(anglès)
  2. Nomenclature: Brown Dwarfs, Gas Giant Planets, and ?, Brown Dwarfs, Proceedings of IAU Symposium #211, held 20–24 May 2002 at University of Hawaii, Honolulu, Boss, A. P., Basri, G., Kumar, S. S., Liebert, J., Martín, E. L., Reipurth, B(anglès)
  3. SUBSTELLAR OBJECTS IN NEARBY YOUNG CLUSTERS (SONYC): THE BOTTOM OF THE INITIAL MASS FUNCTION IN NGC 1333, Alexander Scholz, Vincent Geers, Ray Jayawardhana, Laura Fissel, Eve Lee, David Lafreni`ere, Motohide Tamura(anglès)