Estela de Merneptah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela de Merneptah al museu del Caire.

L'Estela de Merneptah — també coneguda com a Estela Israel o Estela de la Victòria de Merneptah — és una inscripció de l'antic Egipte durant el regnat del faraó Merneptah (1213-1213 aC), el qual apareix al revers de l'estela que és de granit. Va ser descoberta per Flinders Petrie el 1896 a Tebes (Egipte).

Aquesta estela és el primer document on apareix el nom d'Israel, ho fa sota el nom de "Isrir".

Contingut[modifica | modifica el codi]

Els libis (Tjeḥenu) són descrits com estrangers del turons

Aquesta estela negra de granit principalment commemora la victòria en la campanya contra els libis Libu i Meshwesh i els seus aliats els pobles del mar però les dues línies finals es refereixen a una campanya militar a Canaan on Merneptah diu que va véncer Ashkelon, Gezer, Yanoam i Israel entre altres.[1]

L'estela mesura 3,18 metres d'alt i 1,63 metres d'amplada.[2] El text principalment està en prosa amb un final poètic com era habitual en les esteles d'aquell temps.Està datada en Anyr 5, 3r mes de Shemu (estiu), dia 3 (cap a 1209/1208 aC.).

Menció a Israel[modifica | modifica el codi]

La següent menció a Israel es troba en l'estela de Mesha del segle IX aC.

Una línia que menciona Israel està junt amb tres altres estats derrotats de Canaan (Gezer, Yanoam i Ashkelon):

"Israel està devastat, erm, sense llavors.[3]

La frase "devastat erm sense llavors" és una fórmula usada en altres nacions derrotades. Implica que l'emmagatzemament de llavors s'ha destruït, cosa que implica la fam, l'any següent, i els fa incapaços de lluitar contra Egipte.

"Israel s'ha deixat devastat; sense llavors."
i i z
Z1s Z1s
r
i A r
Z1
T14 A1 B1
Z2s
f
k
t
G36
[4]
b
n
O1
r
t
N33B
Z2
f





ysrỉꜣr[5] fk.t bn pr.t =f
Israel devastat [negatiu] llavor/grana el seu

En l'estela la referència és la poble d'Israel no pas a l'estat d'Israel, fa servir "gent estrangera".

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Carol A. Redmount, 'Bitter Lives: Israel in and out of Egypt' in The Oxford History of the Biblical World, ed. Michael D. Coogan, (Oxford University Press: 1999), p.97
  2. Alessandro Bongioanni & Maria Croce (ed.), The Treasures of Ancient Egypt: From the Egyptian Museum in Cairo, Universe Publishing, a division of Ruzzoli Publications Inc., 2003. p.186
  3. The Victory Stela of Merneptah
  4. en el text original l'ocell es posa sota el signe de la t (un semcercle).
  5. Segons Flinders Petrie.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Coogan, Michael D., 1999. The Oxford History of the Biblical Word, Oxford University Press
  • Görg, Manfred. «Israel in Hieroglyphen». Biblische Notizen: Beiträge zur exegetischen Diskussion, vol. 106, 2001, pàg. 21–27.
  • Hasel, Michael G.. «Israel in the Merneptah Stela». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, vol. 296, 1994, pàg. 45–61.
  • Hasel, Michael G. 1998. Domination and Resistance: Egyptian Military Activity in the Southern Levant, 1300–1185 BC. Probleme der Ägyptologie 11. Leiden: Brill. ISBN 90-04-10984-6
  • Hasel, Michael G. 2003. "Merenptah's Inscription and Reliefs and the Origin of Israel" in Beth Alpert Nakhai ed. The Near East in the Southwest: Essays in Honor of William G. Dever, pp. 19–44. Annual of the American Schools of Oriental Research 58. Boston: American Schools of Oriental Research. ISBN 0-89757-065-0
  • Hasel, Michael G.. «The Structure of the Final Hymnic-Poetic Unit on the Merenptah Stela». Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft, vol. 116, 2004, pàg. 75–81. DOI: 10.1515/zatw.2004.005.
  • Kitchen, Kenneth Anderson. «The Physical Text of Merneptah's Victory Hymn (The 'Israel Stela')». Journal of the Society for the Study of Egyptian Antiquities, vol. 24, 1994, pàg. 71–76.
  • Kitchen, Kenneth A. Ramesside Inscriptions, Translated & Annotated Translations. Volume 4: Merenptah & the Late Nineteenth Dynasty. Malden, MA: Blackwell Publishing Ltd., 2003. ISBN 0-631-18429-5
  • Kuentz, Charles. «Le double de la stèle d'Israël à Karnak». Bulletin de l'Institut français d'archéologie orientale, vol. 21, 1923, pàg. 113–117.
  • Lichtheim, Miriam. 1976. Ancient Egyptian Literature, A Book of Readings. Volume 2: The New Kingdom. Berkeley: University of California Press.
  • Manassa, Colleen. 2003. The Great Karnak Inscription of Merneptah: Grand Strategy in the Thirteenth Century BC. Yale Egyptological Studies 5. New Haven: Yale Egyptological Seminar, Department of Near Eastern Languages and Civilizations, Yale University. ISBN 0-9740025-0-X
  • Redford, Donald Bruce. 1992. Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Times. Princeton: Princeton University Press.
  • Redmount, Carol A. 'Bitter Lives: Israel in and out of Egypt' in The Oxford History of the Biblical World, ed: Michael D. Coogan, (Oxford University Press: 1999),
  • Stager, Lawrence E. 1985. "Merenptah, Israel and Sea Peoples: New Light on an Old Relief." Eretz Israel: Archaeological, Historical and Geographic Studies 18:56*–64*.
  • Stager, Lawrence E. 2001. "Forging an Identity: The Emergence of Ancient Israel" in Michael Coogan ed. The Oxford History of the Biblical World, pp. 90–129. New York: Oxford University Press.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estela de Merneptah Modifica l'enllaç a Wikidata